Cassoleta 2024

 

La festa local de la Cassoleta. 

Cassoleta de les xiquetes i xiquets el dijous 1, i la Cassoleta de les mares el dijous 8.

Ja vinguem de berenar

s’hem menjat la cassoleta,

s’hem begut tot el vi

i hem jugat a la replaceta...

 

JUGAR A PASSAR L’AGULLA.

 

Dibuix de Inma Aparici Sancho

Des de no se sap quan, el número ‘tres’ sempre ha estat associat a atributs màgics, a més de ser un número especial per a la ment humana. El ‘tres’ el podem trobar en moltes estructures i patrons de la naturalesa i societat. Per exemple, a l’esquema del temps: passat, present i futur; i a les edats cronològiques bàsiques: infància, adolescència i edat adulta.

En aquest relat ens centrem en el passat, on les veïnes i els veïns del nostre poble de totes les edats, any rere any celebraven les festes del nostre Sant Antoni. Un Sant Antoni que sempre ha estat acompanyat pel seu llibre, el seu gaiato i el seu porquet i, per això, més que sant, sempre ens ha mostrat públicament com el que és i serà: ‘un sant màgic per a tot el veïnat’.

Així que l’altre dia, i curiosament com si el ‘tres’ no ens volguera abandonar, el meu sogre Juan Martí Penalba (més conegut com a ‘Juanito Carinyo’) ens va contar que ell encara recordava com, amb menys de tres mitges dotzenes d’edat, jugava amb els seus amics del poble al ‘joc de passar l’agulla’ en les festes de Sant Antoni. I ens anava contant sense parar, que a les festes del Sant Antoni d’allà dels anys 1950 i tants, i al carrer que porta el nom d’aquest sant, els joves jugaven a pujar a l’haca, al matxo o al burro a pèl; sense parell i a peu pla. I corrents pujats damunt de l’animal, i amb el sucós propòsit de guanyar el premi guardat, els joves llançaven a l’aire l’agulla de ferro que portaven a les seues mans. La finalitat era encertar-la a l’anell ferrós que, a la meitat del carrer de darrere del Palau dels Malferits, i en travessera al mateix ajudat d’un ramal, estava penjat en altura.

Com la grandària de l’anell no era més gran que la boca d’un got d’aigua de vidre dels d’ara, als joves es deixaven cavalcar i fer diversos intents per passar l’agulla i aconseguir la difícil meta final. Els que arribaven a passar l’agulla, obtenien el premi anhelat. I els que no ho aconseguien, sempre s’ho passaven molt bé, ja que bona mostra d’allò va ser i sempre serà que, arreplegant l’agulla, el ramal i el cércol de ferro després de jugar, els joves ho arrimaven tot ben guardat a fi de poder traure els tres elements d’aquest joc a la propera celebració del nostre màgic sant.

 

Inma Aparici Sancho.
 https://sites.google.com/view/nuestrosproyectosbyinmaaparici/inicio  

 @inmaaparicisanchocrea-cuen7543

 

 

Acte Homenatge a les víctimes aieloneres de l’Holocaust. (27 gener 2024. Pl. Palau. 17h.)

Benvinguda per part de Pepe Sanz Muro conductor de l’acte. Inici dels parlaments: Mati Castelló, Regidora de Cultura. Joan Torro, Col·lectiu promotor de l’activitat. Ferran Castelló, cronista oficial. Mariló Sanz, escriptora. Adela Mas, familiar de Paulette Weil. Francisco Belda, familiar de Miguel Belda. Lectures dels Alumnes de l'IES. Tancament, Juanra Espí, alcalde. Finalitzats els parlaments es va procedir a depositar les llambordes (pedres de la memòria) per part de l’Alcalde (llamborda de Miguel) i Memorial Democràtic (llamborda de Paulette). Seguidament, els familiars presents procediren a depositar una rosa blanca en cadascuna de les llambordes. Tancament de l’acte amb la interpretació del bolero Pla de la Llosa, pel grup de danses LA SOLANA.

 

dues STOLPERSTEINE “Pedres de la memòria” dedicades als aieloners Paulette Weil i Miguel Belda.

El dissabte 27 de gener de 2024 a les 17 h, es col·locarà davant de la porta del Palau dels Malferit (ajuntament), dues STOLPERSTEINE “Pedres de la memòria” dedicades als aieloners Paulette Weil i Miguel Belda.

De Paulette, us mostrem tres medalles, condecoracions que li foren entregades, per la seua tasca en la resistència francesa i per ser victima de guerra empresonada  en Auschwitz. 

 

De Miguel Belda conservem poc, solament unes fotografies, us mostrem l’última, abans de partir a lluitar a la guerra civil. Va estar empresonat al Camp de concentració de Mauthausen.

Fons Local de la Biblioteca Pública Degà Ortiz i Sanz.

ELS MATXOS A LES FESTES DELS CARRERS.

Arxiu Fotogràfic Biblioteca (Col. Carmen Mateu)

 Els matxos i burros de tots els colors i grandàries, sempre han participat en les cavalcades de les festes dels carrers. Tirant dels carros adornats i replets de xiquets i xiquetes i festers i festeres, o portant al seu llom parelles disfressades en els vestits típics. Aquests animalets han estat part destacada de la festa i mai han faltat en cap esdeveniment considerable. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca (Col. Carmen Mateu). Festa sant Roc

 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca (Col. Maruja Ferri). Festa sant Roc)

Sempre engalanats pels amos amb colorits llaços de paper, i amb els seus millors arnesos creats per l’albarder del poble. Es mereixen el  nostre reconeixement, i són dignes per la seua noblesa, que, parem uns minuts per mirar-los posant a les antigues fotos i retrats que disposa l’arxiu gràfic de la biblioteca, gràcies a les cessions de la gent del poble.

Arxiu Fotogràfic Biblioteca (Col. Filomena Vidal). Festa sant Llorenç

 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca (Col. Toni Barber). Festa sant Llorenç

Arxiu fotogràfic
BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL Degà Ortiz i Sanz
Publicat programa sant Antoni 2024

 

Pi de sant Antoni 2024

 

Aquest matí de divendres, el pi de sant Antoni al mig de la plaça Palau. Muntat i a punt per a la seua encesa que serà (degut a la pluja) el divendres 26 de gener. 

Enhorabona festers de sant Antoni, cada any és supereu!