Páginas

jueves, 31 de agosto de 2023

Hilario Martínez Mira, campió d'Espanya (Crònica visita a Aielo).


Volvió a España como gran triunfador en abril de 1928, siendo agasajado en Barcelona, però en su “terreta” fue recibido a lo grande. Llegó a Sagunto en tren, y después fue en auto a Valencia, siendo agasajado por ciudadanos y autoridades. La plaza Emilio Castelar se llenó hasta los topes para recibirlo. A Aielo de Malferit llegó en auto el 1 de mayo, acompañado de su madre, María Mira, y sus hermanos. Le esperaba el pueblo entero con el alcalde, D. Miguel Colomer. Hilario visitó la Iglesia donde le esperaba el cura D. Cipriano Valero y oró en la capilla del Cristo de la Pobreza. Después, hubo recepción en el Ayuntamiento con un discurso del alcalde; el admirador de Albaida, José Vidal, evocó las proezas del deportista entre aplausos.

Finalmente hubo en paseo triunfal por las calles, con los balcones adornados. Hilario, acompañado de las autoridades, vecinos y familiares, visitó su casa natalicia en la calle San Lorenzo 57, y después fue a la calle de la Virgen de las Tres Avemarías 14, donde vivía su abuela, Atanasia López Estrada, a la que besó arrodillado, y allí se quedó para descansar. Hilario Martínez, falleció en Barcelona el 3-8-1983. https://fboxcv.files.wordpress.com/2020/03/hilario-martc3adnez.pdf

El día 3 de mayo llegó a Ayelo de Malferit, pueblo natal que le tributó un entusiasta recibimiento. Le esperaban las autoridades, enorme gentío y bandas de música. Después se celebraron festejos en honor; entre los cuales figuró la clásica "corda", con disparos de centenares de cohetes. Por la noche se le obsequió con un banquete en el Ayuntamiento. Asistieron numerosos comensales, entre los cuales figuraban Comisiones de otros pueblos próximos. http://boxeo1930s.blogspot.com/2011/02/boxeo-1930s-buscar-con-google.html

Ens nomena la família, que era un gran devot del Santíssim Crist de la Pobresa, vènia molts anys a la processó. Se sentia i estava molt orgullós del seu poble, i sempre deia que era d’Aielo i encara que a Barcelona li proposaren ser d’allí, ell mai va acceptar a renunciar del seu origen aieloner.

El dia que va vindre a Aielo com a campió, li feren una gran festa, rebent-lo a l’Eixample. Al bar “Bigot” faria una demostració de boxa, per aquest motiu durant alguns anys aquest bar va ser conegut com el “bar d’Hilario”, perquè a més a més allí a la paret es podien veure penjats els seus guants de boxa que va donar com a record de la seua visita.

També organitzaren una partida de pilota valenciana al carrer sant Llorenç davant de la casa on va nàixer, i la jove Maria Martínez Alemany "La Parpalloca" o “Maria Gerardo”, va ser l’encarregada de regalar-li en nom de tothom un preciós ram de flors.

Tenim constància que pels anys 1966?, va vindre a Aielo, la premsa escrita i la televisió per a enregistrar-lo al seu poble. Hilario comentaria que venia per acomiadar-se de la família, ja que solia passar els estius ací, ell a casa de “perolero”, i les seues germanes, Mª Adela a casa de “parra” i Salvadora a casa de “Pepiqueta el guapo”. Va Morir a Barcelona el 3 d’agost de 1983, als 78 anys, acudiren al seu enterrament molts boxadors famosos i un gran número d’aieloners. 

Just enguany s’han complit 40 anys de la seua defunció.

2 comentarios:

  1. Hilario aplegà a Aielo el dia 1 o el 3 de maig de 1928. El lloc on van traure la fotografia va ser en el corral del número 83 del carrer Major, que era la casa de Joaquín Juan Sanchis. Hi havia hòmens d'Aielo de l'època, especialment de la família dels "Jacinta"; el xiquet del centre és mon pare, Joaquinito "de Jacinta" (Joaquín Juan Mompó, 1923-2022).

    ResponderEliminar
  2. Bona vesprada, exactament desconec la data, sent no poder afirmar i concretar més, per culpa de la premsa d'aquell any, un periòdic comentava el dia 1 i l'altre el dia 3, quina és la correcta?... Referent al lloc on es va fer la fotografia, la propietària ens va dir que era el bar Bigot, després de la visita seria conegut com el bar de Hilario... Tinc documentada a molta de la gent que apareix a la fotografia (Jacinta, organistes, Castelló, bollet, perolero....), però el xiquet era anònim per a mi, ara gràcies a la teua informació i recordant la pel·lícula de la botelleria ja el tinc documentat, gràcies.

    ResponderEliminar