De Teresa Gironés tenim diverses dades que han arribat fins al dia de hui en la nostra família. Aquestes dades poden il·luminar com era la vida en el segle XIX, tant en el punt de vista econòmic, com social, i de costums.
Teresa Gironés va nàixer l’any 1800 en Aielo. Pertanyia a una família d’agricultors ben situats al poble. La seua família era ampla, i van arribar a edat adulta 10 germans: 5 homes i 5 dones.
Son pare era, Joaquín Gironés (Major) i sa mare, Vicenta Belda. Els dos de famílies molt conegudes en aquest moment en Aielo.
Les primeres notícies que tenim d’ella van ser amb motiu del seu matrimoni. Es va casar amb un cosí, Bautista Calabuig i Castelló, i suposem que es coneixerien de la vida habitual del poble i de les trobades familiars.
a)-El seu primer marit: Bautista Calabuig i Castelló.
El seu promés, era víduo de Teresa Calabuig, sense fills, i havia fet parlar amb els seus anys joves. De caràcter violent i amic de les festes i distraccions, havia tingut algun problema amb la justícia. Se sap que va agredir a Josef i Francisco Juan Pina, que eren pare i fill. Com a conseqüència d’aquell fet va haver de pagar 300 reials, a més d’altres despeses.
No va ser el seu únic problema, en altra ocasió va «apallissar» a altre veí, de nom Vicente Tomás Garrigòs.
Per a fugir de la justícia, va acompanyar a altres veïns, arriers o comerciants a vendre o comprar productes fora de la localitat. En aquest sentit, durant els anys 1821 i 1822 va anar al Nord, a Miranda d'Ebro i a Vitòria, a comprar cavalleries, i va amprar diners, per a fer la compra. Aquesta data és interessant en la nostra família, puix hi ha una història de tradició oral, que parla d’un avantpassat (anomenat de malnom «el Polaco«) que es va dedicar a la compra de cavalleries en Europa i vendre-les en Espanya. Prova que va ser un negoci que es feia en Aielo.
En altra ocasió, en els anys 23 i 24, fins al 1825 va acompanyar a Juan Belda i Bernabeu, el seu germà Joaquín, Vicente Calatayud i altres, a vendre a Andalusia. En una ocasió a Valdepeñas, 3 o 4 càrregues de lli. En Altra a Baeza i Úbeda, venent al detall, de nou, lli. En total va estar uns anys fora del poble, intentant evitar l’acció de la justícia.
No sería l’última ocasió en què la seua violència el causara problemes, però, en aquesta ocasió, amb conseqüències tràgiques.
b)-El dot i
la boda.
Es van casar un 8 de març de 1826. El mateix dia, davant l’escrivà, es va fer el dot, que en aquest cas acunçava “800 libras en ropa”, diners, terres i mobles. En concret, el seu dot incloïa: 9 llençols, 8 camises, 2 parells d’almohades, diverses tovalles, dos cobertors, tovallons, un parell de tapets, un parell de basquinyes (un tipus de falda), mantellines, gipons, capçals de llit fets amb llana, sagalejos (tipus de falda), vestits, matalaf de llana, tres jornals de terra de secà amb garrofers, en la partida del Pinar, i 444 lliures en diners.
La institució del dot era important, especialment entre les classes amb més diners. Classes més populars podien casar-se sense tindre en compte el dot de la dona. No obstant, hi havien fundacions amb l’objecte de dotar a joves sense recursos (Per eixample en Moixent). Un bon dot, conduïa a un marit també amb diners, ja que ells havien d’aportar les arres o diners al matrimoni, de caràcter similar al de la dona.
Anaren a viure al carrer de Sant Llorenç.
d)-Comencen els problemes.
Al poc de casar-se, Teresa va notar que el caràcter del seu marit estava lluny de donar una vida feliç. Desapareixia durant dies, coincidint amb festes d’altres localitats, amic de passar temps sense treballar, i anar a diversions en la que es deixava els diners. Per casa passava més gent intentant cobrar deutes, que el seu marit intentant pagar-les. Faltaven els diners, i sempre prometia que hi hauria en la pròxima collita.
El 8 de febrer de 1827 va nàixer el seu primer fill, Bautista Calabuig i Gironés. I a l’Any següent va quedar en estat novament. Encara que no sobraven els diners va quedar amb una dona (Mariana Sanz i Molina) perquè donarà el pit al seu fill.
Dilluns, 11 de febrer de 1828. Teresa va rebre una notícia tràgica: el seu marit havia mort d’un tir d’escopeta. Segons es va saber havia tingut una baralla, i havia tret la seua escopeta i havia disparat. L’altre veí, també amb escopeta s’havia defès, i el seu tir va alcançar, fatalment, a Bautista.
Un amic de Bautista, Francisco Vila, durant el plet del qual parlarem seguidament, deia d’ell al respecte: «Era un hombre de cabeza muy ligera y tenía que chocar muy a menudo con otros«.
Aquest amic, confirmava que era amic de diversions, i que els dos s’hi havien juntat amb moltes d’aquestes diversions.
La situació en la qual quedava Teresa estava lluny de ser bona. Perdia un marit, però quedaven els deutes i estava esperant una filla. El soterrament i les misses per la seua ànima les va haver de pagar la mare de Bautista. No hi havia diners a la casa.
Davant aquesta situació, Teresa va preferir anar-se a casa dels seus pares. Va haver de donar eixida a diversos objectes. L’egua se la va quedar el germà del finat, José, i la va vendre set anys després. Un cunyat es va quedar una capa blava, una jaqueta del mateix color i el barret.
Es va fer un inventari, i l'oncle de Bautista, Tadeo, que era advocat, va considerar que no era necessari fer l’escriptura.
e)-La vida com vídua.
El 8 de setembre de 1829 naix la filla pòstuma, de nom Ana Maria. Però, no va arribar a complir l’any.
Sent vídua va conéixer a altre veí del poble, Bartolomé Vicent. Era «tratante», nom genèric que estava dedicat al comerç i negocis diversos. Van començar una relació i finalment van decidir casar-se. La decisió no era senzilla per a Teresa. Casar-se tenia conseqüències importants, puix perdia la pàtria potestat del seu fill (aquesta norma jurídica, hui totalment anacrònica, es va mantindre fins al 1958). Finalment va decidir tirar endavant, i els seus pares quedarien amb la tutela del seu net.
Posteriorment la tutela va passar a Josefa Castelló, la iaia paterna, i després al seu oncle per part de pare, Francisco Martínez i Gassó, casat amb una germana del pare.
Al casar-se algunes divergències van nàixer amb la família del seu primer marit. En un moment donat, el nou marit, Bartolomé, va considerar que alguns dels camps que havia deixat el seu marit estaven perdent-se i va encarregar el seu manteniment.
La mare del difunt i el seu oncle, que era advocat, van ficar una demanda perquè es fera l’inventari i es repartira l’herència de l’orfe.
El litigi va ser llarg i les relacions es van anar deteriorant. Una part del plet va consistir a demostrar els nombrosos deutes del finat, la mala administració que havia fet de les seues terres i les seus males costums. Inclús es va poder provar que l’inventari es va fer. La família del seu primer marit va perdre el litigi.
No obstant, el plet ens deixa veure una part de la societat d’aquell Aielo. Pel plet passen a testificar diversos veïns, i podem veure les seues professions, si sabien signar o no, etc. 1
f)-La vida casada amb Bartolomé Vicent.
Bartolomé era «tratante» i sabem que passava temporades fora de casa fent negocis. Havia fet diners, i inclús va dedicar els seus diners a fer préstecs. Al morir tenia préstecs pendents de tornar-li en Antella, Ontinyent, Aielo, Moixent…
En 1833 va nàixer el seu primer fill, Fermin Vicent i Gironés. Amb el temps va ser agricultor i es va casar.
En 1835 va nàixer Maria Loreto.
En 1838, va nàixer Rafael, que també va ser llaurador.
Finalment, en 1840, va nàixer la seua filla Rosario. Amb els anys es va casar amb Vicente Requena i Calabuig. Vicente era de bona família, i, a més, nebot seu per part del seu primer matrimoni. Fill d’una germana del seu primer marit Bautista. La vida va fer creuar-se de nou a les dues famílies. Aquesta volta amb més èxit.
El nom de Rosario el van anar heretant les filles, fins hui.
El seu primer fill va estar tutelat posteriorment pel seu germà Isidro, i amb el temps es va casar, molt jove, amb 18 anys.
El matrimoni va encarregar un vestit de a cristianar de seda per a batejar als seus fills. Amb ell van batejar als seus fills, i després, als seus nets, als seus besnets, als seus rebesnets, i encara una nova generació, després de 140 anys, com qui ara escriu.
En 1865 havia faltat el seu marit i es va repartir l’herència amb els fills.
El seu fill Fermin la va deixar l’usdefruit de la casa que tenia en el Carrer Mesón de San Roque, en Aielo.
Esta és l’última notícia que vam tindre d’ella.
FONTS:
Dades consultades del plet entre Josefa Castelló contra Teresa Gironés i Bartolomé Vicent, que va acabar amb sentència de dia 11 de setembre de 1839, signada en Ontinyent.
Partició de la societat conjugal entre Teresa Gironés i Bartolomé Vicent, per la mort del segon. Escriptura davant el notari d’Albaida, Eduardo Lassala i Mercader, signada el 17 de juliol de 1865.
Les dues estan entre les escriptures de la família Pérez Requena de Moixent.
Al llarg del plet van passar diverses persones d’Aielo i algú dels voltants:
Antonio Ferrero d’Ontinyent (sastre) 26 anys, sap signar.
Joaquín Martínez (sastre) 44, no sap signar.
José Baustista Calabuig, alcalde d’Aielo i advocat.
Joaquín Colomer i Juan, arrier, 30 anys, d’Aielo. No sap signar.
Juan Belda i Bernabeu, de 44 anys, arrier.
Mariana Sanz i Molina, nodrissa, no sap signar.
Josefa Martínez, dona de José Navarro. 55 anys, no signa.
Vicente Bataller, jornaler. Va estar un temps al servici del Rei. 40 anys, no signa. José Aparicio, 32 anys, arrier. No signa.
José Navarro, llaurador, 60 anys. No sap signar.
Miguel Beneyto, 23 anys, estudiant de filosofia, i sap signar.
Rafael Martínez, Llaurador, 24 anys, sap signar.
Juan Francisco Juan i Bataller, estanquer. 38 anys, no sap signar.
Josefa Borrell, dona de José Ortiz. 47 anys, no signa.
Francisco Valls, passant d’escrivà. 19 anys. Sap signar.
Alejandro Beneito. Tractant. 44 anys. Sap signar.
José Calabuig i Castelló. Tractant. 40 anys. No sap signar.
Clara María Gironés, casada amb Rafael Martínez. 25 anys, no signa.
Manuel Valls i Santavella. Escrivà Reial. 47 anys. Sap signar.
Perits llauradors: José Bellot (64), Juan Joaquin Doménech (50) i Juan Bautista Calabuig de Juan (56). Els tres saben signar.
Josefa Martínez i Borderà, dona de José Navarro. No signa.
Joaquin Belda, arrier, 46 anys, no sap signar.
Vicente Calatayud. Llaurador. 46 anys, no signa.
Pío Mira. Arrier de 36 anys. No signa.
José Garrigós, Llaurador de 28 anys. No signa.
Joaquín Egea i Sanz, llaurador. 29 anys, no signa.
Juan Belda i Serrano. Llaurador de 41 anys. Sap signar.
Francisco Vila, de professió tractant, 36 anys, i sap signar.
Miguel Sanz, fuster, 54 anys. Sap signar.
Francisco Martínez, llaurador, 52 anys. Sap signar.
Joaquin Gironés menor, 52 anys, llaurador. Sap signar.
Joaquín Galiana. Llaurador, 35 anys. No sap signar.
Juan Bautista Calabuig de 66 anys, hisendat. Sap signar.
Salvador Vicent i Soler. Llaurador, de 51. Sap signar.
Joaquin Juan. Boticari del poble. 40 anys. Sap signar.