Páginas

domingo, 10 de abril de 2022

Maria Vidal Sanz “Cuernà”


Maruja es una d’eixes dones excepcional del nostre poble, una grandíssima aielonera “de pura cepa”. Els seus orígens estan lligats al malnom de “Cuernà” sembla que a un familiar, a primeries del segle XX, durant les festes patronals, un bou li va pegar un cop de banya a la cara, i al poble de seguida li tragueren “cuernà”. Malnom que ella portava amb molt d’orgull igual que el seu germà Vicent i les germanes Filomena i Vicentica, com la resta de familiars.

Filla de Vicente Vidal, de professió xofer, i de Filomena Sanz, va nàixer a l’any 1938, a la plaça de sant Engraci, número 7. Estava molt unida a tot el veïnat d’aquesta emblemàtica plaça de l’Hostal i carrers del voltant, per haver crescut allí, igualment era admiradora i devota de la tradicional festa de sant Roc. Quantes vegades va eixir junt a tots els xiquets i xiquetes del carrer tocant la campaneta i cantant  “El primer toc a resar-li la novena a sant Roc “.

Una dona molt festera, coneixedora de les danses d’Aielo, gran aficionada i balladora de les danses de “tota la vida”, feia parella amb Emilio Castelló. Anys després per motius que ara no toquen comentar, les danses caigueren en l’oblit, però gràcies a ella, fundadora del Grup de Danses la Solana, als anys 80, i junt a un grup de dones valentes, tornaren a renàixer amb força. L’any passat l’ajuntament li va concedir el premi 9 d’octubre per tota la seua tasca de recuperació dels tradicionals balls, un referent dins del món de les danses d’Aielo, mereixedora de l’afecte i admiració de tothom. 

La festa del carrer Sants de la Pedra, a l’any 2017, també va voler rendir-li un menut tribut, al costat de Maruja Aparici, Maria Chapi i la catedràtica de música Elvira Juan, pels seus esforços i treball i entusiasme en recuperar les danses d’Aielo i en defensa del folklore aieloner.

Quan vaig començar a recollir fotografies per formar l’arxiu fotogràfic de la biblioteca, fa molts anys, ella va ser una de les primeres persones que va agafar la seua caixeta de records i va vindre a portar-la a la biblioteca. El fons local també s’ha vist nodrit de programes de les trobades de les danses de la Vall d’Albaida, gràcies a ella, que tenia el detall de recollir sempre un llibret per a la biblioteca. Una gran col·laboradora que sabia apreciar i estimar tot allò que engrandeix el poble, quants combois i exposicions hem participat amb ella!...

Maruja, dona incansable, també ha sigut durant huit anys, presidenta de les “Amas de Casa” (2002-2010). Aconseguint un grapat de millores per a les dones del poble, com entrar a formar part dels fons europeus, aconseguir tres assistentes i una psicòloga per a treballar i ajudar a les persones majors, malalts i necessitats del municipi (ajuda a domicili), xarrades, viatges, festivals...

I són tantes i tantes les coses que podrien nomenar de Maruja... Casada amb Salvador Sanz, quedaria viuda molt jove amb un fill Salva, i dues filles José i Imma. Maruja, dona emprenedora, sabria tirar avant, amb esforç i tenacitat, muntant una tenda de comestibles a la Venta. I són tantes i tantes les coses que podríem al·ludir, recordar i mencionar de Maruja...

Hui, Diumenge de Rams, ens acomiadem d’una gran dona aielonera, una persona que desprenia molta alegria i humilitat, feinera, com té fama la gent d’Aielo, de grans treballadors i treballadores, D.E.P

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario