“Destaca
el d’Algemesi com un coet de canyeta
però
ai! està Joaquin Castelló
que
despega com un avió
i
entra primer en la meta”
Verset del ti Rafelet de “Fortuna”: Rafael Andrés
Este verset del Ti fortuna fa honor a la veritat, perquè Joaquin Castelló
Penades, d’Aielo, nascut l’any 1943 i veí del carrer sant Antoni, des que es
casà, va ser en la seua joventut un gran corredor de carreres de fons. I era dels
bons, perquè competició en la qual participava, competició que guanyava.
Tot començà a la dècada de 1960, època quan tota la joventut del poble
formava part del Frente de Juventudes.
Joaquin Castelló tenia divuit anys. El futbol era l’esport nacional tanmateix, dins
de l’ànsia governamental de promoure l’esport, estava la norma en la qual els
pobles no rebien subvencions si no es practicava altre esport a banda.
És per això que D. Manuel Bermúdez Fuentes, que
estava de mestre a Aielo i era el delegat d’esport, va formar un equip
d’atletisme on Joaquin, conegut per Ximo Tagano,
des del primer moment despuntava. L’equip d’Aielo estava format per Joaquin, Manuel
Marti, cosí de Joaquin i Miguel Sancho. Els tres formaven la representació
d’Aielo. Hi havia altres aficionats però el que era pertànyer a l’equip de la
seua categoria, eren solament els tres. Va ser una cosa extraordinària perquè
començaren a participar i començaren a guanyar... 7 pobles i 7 victòries, és la
raó de la llegenda d’aquell equipet.
I va durar un any. En anar-se’n
Joaquin de l’equip, aquella colla corredora es va desfer. I és que Joaquin passà
al club d’atletisme de València i després en la mili va seguir participant en campionats
militars. Al final, i com a bagatge esportiu important Joaquin es pot
enorgullir d’haver participat en diversos campionats d’Espanya, juvenils i
militars, i també en algun que altre homenatge, anant a córrer a ciutats com
Madrid o Santander, i pot dir en veu ben forta que va guanyar el campionat
comarcal i el provincial.
Una vegada acabat el període del
servei militar també acabaren les possibilitats de participar, no perquè haguera
perdut facultats i Joaquin no poguera córrer, sinó perquè aleshores no hi havia
tantes facilitats ni econòmiques ni materials, i el simple fet del trasllat a altre
poble o província per córrer era un problema. Joaquin recorda que mentre
pertanyia al club d’Aielo, D. Manuel posava el taxi de Mariano per a que pogueren
anar a córrer als pobles organitzadors, sense aquell taxi, no hagueren pogut
anar. Però això també era una despesa i no era qüestió que tota la subvenció rebuda
per a l’esport se l’emportarà el taxi de Mariano... Fins i tot hi havia
problema per aconseguir l’equipament que es necessitava per a competir i al respecte
Joaquin ens conta que a ell li compraren les esportives entre tres persones, i
és que... no es podia córrer amb unes simples espardenyes. Com han canviat els
temps!
Després Joaquin ha seguit fent
esport, perquè a qui li agrada, no ho pot deixar, i va jugar al futbol, a la
pilota... Recorda que els campionats de futbol eren comarcals i es desplaçaven amb
el camió de Rafael
Mora Martí...
i també recorda les rivalitats entre equips i pobles, sobre tot amb el poble de
l’Olleria perquè si guanyaven els de l’Olleria no passava res, però si eren els
d’Aielo els guanyadors, tot seguit els acaçaven a pedrades. I és que l’afició
és bonica però amb límits, diu Joaquin amb
tota la raó.
Camp de futbol d’Aielo de
Malferit, any 1960.
Rafael Mora Martí, Vicente Egea,
Pepe Martí, Juan Espí, Xaxo, Ximo
Castelló Penádes tagano i Enrique
Nadal.
Ramon Sanz Martinez gerardo, Manolo Penádes sierra, Miguel Molla, Paco Soler morcilla i Enrique Soler Juan carolina.
Va ser una bona època, entre els
18 i 22 anys, coses de la joventut,
diu Joaquin modest. Una etapa en la qual Joaquin es desmarcava de la majoria de
joves, i és que, tothom no tenia les seues facultats per a córrer, tenia bona cama, com dirien els vells d’aleshores
en veure’l córrer. Però la bona cama necessitava entrenar-se. Joaquin ens conta
que entrenaven de nit, després de la jornada de treball, també diumenges
corrien pel poble o per fora, començaren fent cinc quilòmetres i després
augmentaren fins a deu o més, no ho recorda exactament, i és que ja ha passat
molt de temps.
Però malgrat el temps hi ha una carrera que mai oblidarà, és la
competició provincial d’atletisme camp a través que tingué lloc a Aielo el
dijous 26 d’abril de l’any 1962. La prova havia
de fer-se a Bunyol però com l’equip d’Aielo va traure millors resultats, don
Manuel va demanar que es fera al poble. Va ser un dia memorable que encara hi
ha gent que recorda.
La carrera començà davant les escoles, a l’Eixample, després es van
enfilar carrer Orient cap avall a buscar el cementeri vell (hui en dia edificat),
seguint fins el cementeri que hi ha actualment. Van creuar la carretera per
darrere les fàbriques (que aleshores ni existien), van pujar a la carretera per
la Bonavista, de la Bonavista cara Aielo, passant per la bassa Botja i per la
caseta Ortiz, de la caseta Ortiz cara amunt a buscar el camí de Montesa, pel
camí de Montesa a buscar la carretera i pel carrer del Mig a buscar els 4
cantons. I com a recta final seguint tot el carrer Major fins arribar de nou a
l’Eixample, el punt inicial de partida.
Joaquin va guanyar fent una carrera de 6 quilòmetres i competint en la
categoria de cadets. Altres persones d’Aielo que participaren en categories diferents
també guanyaren o quedaren en bona posició. I la carrera no era fàcil, anava
per un terreny variat, des de carrers dins del poble a trams de camins pel camp,
la majoria del trajecte ple de fang i pedra i és que el dia d’abans va ploure i
hi havia molts bassals i és que els carrers, no estaven com ara asfaltats.
Va ser un dia molt emotiu, amb gran festa i tota la gent de poble al
carrer, també hi havia gent d’altres pobles que vingueren amb cotxes, taxis o amb
el que podien i també va vindre un autobús ple de València. Una cosa mai vista a Aielo, només comparable a
la carrera que en dates recents,
el dia 25 d’octubre 2014, es va fer al poble i que moltes persones, veient passar els corredors, recordaven la
carrera de fa cinquanta anys on Joaquin va guanyar. També Joaquin, conserva el
record d’aquell dia festiu.
Quan li demanem si té alguna foto d’alguna de les carreres, ens diu que
en conserva poques, en tenia més, ara no sap ni per on paren, també tenia
medalles. Tal volta si es posarà a buscar... tal volta en trobaria, segur que
les té en algun calaix amagat. Però no importa, les que té ens les mostra enorgullit. Seran
les que ajudaran a que en el futur eixos anys gloriosos per a ell, no
s’esborren fàcilment.
Una de les fotos ens mostra a un Joaquin d’un vint anys flamant
ensenyant les copes guanyades, una al campionat comarcal i altra al campionat
provincial. La té emmarcada i en lloc visible de la casa, no és per a menys. Observant
la fotografia amb deteniment ens adonem que no és en blanc i negre sinó que té
uns lleugers tocs de color. Joaquin en explica que va ser la novia qui li va
deixar la fotografia en mans de l’estudi
VENUS de València especialitzats en colorejar a mà els retrats.
Seguint la política de difusió de l’esport, els periòdics també es feien
ressó dels esdeveniments esportius. Cada dilluns el Levante feia un resum de la
carrera de la setmana: explicava qui guanyava, com anava la classificació... El
nom de Joaquin eixia cada dilluns, per la qual cosa, tots els dilluns tocava anar
a comprar el periòdic per llegir què deien de les carreres.
I com no podia ser d’altra manera, a la premsa també va eixir la
noticia de la competició a Aielo. Trobem un retall de periòdic a l’arxiu particular
de Rafael Belda Ureña
conservat a la biblioteca P.M. Degà i Ortiz d’Aielo, on explica amb detall
l’esdeveniment i enumera els guanyadors de cada categoria.
Igualment de l’arxiu de Rafael Belda és una foto de quan Joaquin feia
el servei militar, que ens mostra a l’atleta-soldat Joaquin rebent de mans
d’alguna autoritat militar la felicitació per una victòria.
Quins records que comporten aquestes imatges! Joaquin ens mostra una
foto datada l’11 de maig de 1962 i feta a Carcaixent, 15 dies després de la
carrera a Aielo, on es veu a Joaquin envoltat de les autoritats i organitzadors
del Frente de Juventudes, que estan fent-li
entrega del trofeu.
I referent a esta carrera, i per acabar, mostrem una foto que il·lustra
un anècdota que Joaquin ens conta i que li passà a Joaquin després de la
victòria. La carrera de Carcaixent va ser memorable, des del poble i organitzat
per Santiago Barber, va eixir un autobús ple de joves per veure’ls i animar-los
en la carrera. Joaquin recorda, ara amb un somriure en la boca, l’angoixa
patida quan en acabar la carrera, la gent entusiasmada l’agafà i el pujà a
muscles, i amb tanta gentada i ell
enlairat... pensava que s’ofegava! I és
que tanta eufòria...tot, conseqüència de la fama!
Mariló
Sanz Mora
Mª Jesús
Juan Colomer
Desembre
2014
Manuel
Bermúdez va vindre a Aielo en 1933 com ha mestre de xiquets, junt a la seua
dona Conxa Miralles Ramón, que era mestra de xiquetes. Va ser, durant anys
regidor de l’ajuntament d’Aielo, i just els anys de les carreres de Joaquin (1960-1963)
era regidor i delegat de l’esport, a banda de ser una gran amant i aficionat a tot
tipus d’exercici. El mestre D. Manuel va recolzar i sostenir a molts joves
aficionats a l’esport que es practicava en aquells temps, majoritàriament el
futbol i la pilota.
