RACONETS I MOMENTS DEL MEU POBLE AIELO: Aielo de Malferit

Aielo de Malferit envoltat de colors de tronada al capvespre. 

Foto de Remi Belda Rico (29/08/2021)

LA GENERACIÓ DE 1921... 59.- Vicente Albert Mico. (29/08/1921 – ).

Naix a la  Casa de Cairent.

PARES:  Rafael Albert Cambra (Ontinyent 1872) i Mercedes Mico Sanchis (Ontinyent 1881).

IAIOS PATERNS:   José Albert Terol (Ontinyent) i Maria Cambra Llin (Ontinyent)

IAIOS MATERNS: Antonio Mico Beneyto (Ontinyent) i Francisca Sanchis Calabuig (Ontinyent)

El pare Rafael era metge, ignorem si va practicar la seua professió a Aielo, i el perquè aquest ontinyentí estava vivint a la finca de Cairent. Natural d’Ontinyent com també era la mare Mercedes i els avis paterns i materns.

No hem pogut saber el perquè Vicent naixeria a l’heretat, no hem trobat parents que ens expliquem la peculiar història d’aquesta família del poble veí, tampoc si Vicente es criaria i educaria a Aielo, o sols la família estava de pas, negocis familiars, algun assumpte de salut o estiuejant a la finca del marqués de Malferit, a tan sols un km del poble, tot és probable!.

Hui compliria 100 anys!

 

UN ALGARROBO. Por Rafael Belda Ureña (Pitxi)

No significa mucho. 

¡Quedan tantos todavía!... 

Creo, sinceramente, que éste es distinto de los demás. 

Ya te acuerdas de él. 

El ha sido el que, a través de los años, ha dado sombra a los labradores que subían del campo, del «moli propet», del figueral..., ya que era allí precisamente donde se liaba el último cigarrillo, antes de entrar en el pueblo. 

El era el que mayores castigos recibía de todos nosotros, niños entonces, con nuestras subidas y bajadas. 

Pero si profundizamos: 

¡Cuántos ayelenses pasaron por debajo de él, por última vez!, a todos despidió hasta la eternidad y de todos puede certificar su defunción...

Este algarrobo no lo veremos más plantado.

 

Programa de Festes 1976

LA GENERACIÓ DE 1921... 58.- Josefa Barber Ferri (25/08/1921 – 23/12/1928).

 Naix al carrer Canonigo Ortiz, 10.

Pares:  Juan Bautista Barber Vicent (1895-1967) i Josefa Ferri Vaño (Alfarrassí 1894-Aielo M.1979).

Iaios paterns:   Juan Bautista Barber Ureña i Mª Vicenta Vicent Martí.

Iaios maternes: Juan Bautista Ferri Bellver i Mª Loreto Vaño Nicolau (Montaverner).

El pare, Juan Bautista, era jornaler, sempre treballant, llaurant els bancals del terme. La mare, Josefa, era natural d’Alfarrasí. Coneguts com a “Pepe Sipiano” i “Josefina la del cabo”. El matrimoni tindria cinc filles i un fill, Josefina, Carmen, Maria, Maria, Josefa i Juanito.

El iaio matern Batiste Ferri, natural de Montaverner, no volia que les seues filles es posaren en amo (ofici femení molt comú en l’època). El seu domicili estava a la Venta, a la desapareguda caseta dels peons caminers. Batiste era “Cabo de peones camineros”, operari encarregat de cuidar la carretera, treballant de sol a sol, amb un cabasset netejava les cunetes, apanyava els forats de la carretera, que era de terra premsada... Entre les moltes coses que va fer, i es recorden, destaca l’estructura de l’antic pont d’Aielo, tot de fusta; també va plantar tots els arbres que anaven des del pont fins a Aielo per la carretera, formant una bona caminada d’agraïda ombra en l’estiu. Actualment l’autovia ha transformat i eclipsat aquesta pintoresca carretera i pont d’Aielo. Batiste va morir als 66 anys, de la pandèmia coneguda com la cucaratxa o grip espanyola a 1918.

La nostra protagonista Josefina, i neta de Batiste, era la filla major del matrimoni format per Pepe i Josefa, i el seu pas per la vida va ser molt trist.

Josefina, de menudeta, estava jugant tranquil·lament a l’Eixample amb totes les amiguetes, al costat de l’abeurador de la font. De sobte, va passar un home “que no estava molt bé”, de malnom Canana, i la va capbussar dins de l’estancada aigua de l’abeurador.

Explica la família i amiguetes que estaven aquest dia amb ella, que del sobresalt Josefa va agafar l’acetona i seria el seu final. L’arreglaren i vestiren amb tendresa tota de blanc, en tot moment rodejada i vetlada per les amiguetes, i la resta del poble, al mig de la casa, al domicili patern al carrer sant Llorenç, a un xicotet “ataut” o caixeta clara i alguna flor deixada amb adoració, i molts plors i resos per la seua pèrdua. Al campanar s’escoltaria tot el dia la campana dels quarts amb el toc “cel cel cel cel” anunciant la mort de la xiqueta, tocant al vol sense parar per l’albaeta. Tot açò a dos dies abans de Nadal, no hi havia consolació per als pares Pepe i Josefina, i germanetes, tots vestits de rigorós dol, que portarien durant anys. Actualment encara els descendents la rememorem amb fascinació, tant dur va ser el colp.

L’enterraren amb tota la solemnitat, acompanyada per tothom, abans l’enterrador excavaria un menut clot al terreny sagrat del cementeri i allí la deixaren sepultada, senyalant el lloc exacte de la tomba amb una creueta de pedra. Actualment es desconeix l’emplaçament on estava soterrada perquè durant la remodelació del cementeri, de fa molts anys, no pogueren trobar les seues restes, tanmateix, la família va voler que fora citada a la làpida del nínxol que ocupen els seus pares, junt amb una fotografia que la recorda eternament, simulant que estan els tres junts. 

Hui compliria 100 anys!.