 |
| Jacinto Colomer Ferri i fills. Fotografia propietat de Milagros Pérez Colome |
El malnom de Pataca el tenim ja ben documentat a principi del segle XIX, a la família Colomer, inclòs pot ser encara més antic. Les pataques, són una part important de la branca dels Colomer que, cap a l’any 1886 emigraren a Canals, Alcúdia de Crespins, i Tavernes de Valldigna, buscant millor sort en els negocis, junt amb les famílies també aieloneres dels Ferri i Vidal, emparentades entre elles.
Tots eren arriers i comerciants de mercaderies com la farina, llum, oli, i altres productes.... partiren després de descobrir que el tren no passaria per Aielo, i haver patit la greu pandèmia del còlera de 1885. Al costat d'ells, també marxaren molts dels seus empleats, que arrelaren en aquestes poblacions veïnes.
Encara que una branca important dels Colomer es va establir a aquestes poblacions, altres persistirien al poble, bastants per a què aquest cognom històric no desapareguera, com a exemple, uns cosins, que poc temps després foren coneguts amb un nou malnom familiar: les botges. El llinatge Colomer és un dels primers establits a Aielo i signants de la carta pobla l'any 1611.
El perquè i origen d’aquest malnom de pataca l’ignorem, el pas del temps ha fet oblidar l’anècdota que el va crear. Són dues les definicions que manegem per aquesta paraula, fossilitzada i no oblidada per ser utilitzada a Aielo sols com a malnom. Pareix ser que la definició més emprada seria com s’anomenava abans a l’actual querilla. Altres definicions del diccionari afirmen que una pataca, és un pa cuit que té forma de mitja lluna. Quina seria la determinació correcta? Els Colomer eren comerciants, cultivarien i vendrien querilles?, o es dedicarien al pa (pataquetes)? Els malnoms eixien de manera tan espontània i senzilla...
La nostra estimada col·laboradora Milagros Pérez Colomer, del llinatge aieloner Colomer i descendent de pataca, i resident a Tavernes de la Valldigna, per línia directa del ti Pep el Rull de Pataca, José Ramon Colomer Calabuig ( 1839-1903), fill de Felipe i Salvadora, ens narra un poc dels seus moltíssims records familiars, i ens trasllada la gran estima que té a Aielo de Malferit, el poble dels seus avantpassats, utilitzant i mitjançant els retrats que ens ha enviat.
“Ací al retrat el meu besavi Jacinto Colomer Ferri (1862-), quan va enviudar de la seua primera dona Milagros Castillo Galiana, el xic de l'esquerra el meu avi Benjamín Colomer Castillo, el jove de la dreta Jacinto Colomer Castillo, Jacinto moriria a la Casa la Por, l’any 1908, i la xiqueta ma tia Milagros Colomer”.
Milagros Castillo, dona del besavi Jacinto, moriria d'un complicat part, d’una alarmant hemorràgia. Anys després, Jacinto es tornaria a casar. El pare, el ti rull de pataca, li passaria el mateix que al fill, abans eren moltes les dones casades que cessaven al part, també enviudaria, però ell, quatre vegades, casant-se en 4 dones: la primera esposa Teresa Ferri Juan (1836-1868), moriria d’una hemorràgia al part, tenia tres fills. A l’any següent 1869, casaria per segona vegada amb Filumena Sanz Martí (1843-) natural d’Aielo i sense descendència. La tercera esposa, Dolores Martí Sanz, natural de Canals, tindria un fill, i la quarta esposa, Carmen Ramírez Vidal, natural d’Antella, tindria cinc fills.
Milagros Pérez Colomer prossegueix i ens afirma, que l’avi Benjamín Colomer era un xiquet molt espavilat i viu, i quan venia a passar uns dies al poble, amb el seu “hatillo” realitzat amb un gran mocador nugat i dins un bolic de roba, carregat al muscle des de Canals, li deia al seu avi, Pep Colomer “rull de pataca”...
 | ||
|
No s’alegra que vinga a estar en vosté?
Clar que si, i més, per l’alegria que en dones quan te'n vas!
Una vegada, per ser un xiquet tan rebolicat i de moltes entrastades, a la pedra de picar espart que hi ha al portal del Carme, els amiguets li picaren els dits de la mà (cosa innocent i malifeta de monyicots), el motiu tan simple com pedrer en un dels jocs infantils, enfrontar-se al riu.
Aquestes poques línies les volem dedicar a l’últim PATACA d’Aielo de Malferit, un menut i humil homenatge al volgut MARCIAL MARTÍNEZ CASTELLÓ. Va marxar per a sempre el dia 15 de juny, als 78 anys, en Torrent on residia. Tothom enyorarà el seu somriure amable, la seua atenció, un home bo i bondadós, honrat, sense malícia, un home agradable, acollidor, que no tenia un no per a ningú.
 |
| Marcial i Rosi 2019. |
El seu besavi pataca, Juan Rafael Colomer Sanz, seria el primer xiquet a estrenar la nova pila baptismal de l’Església a març de l’any 1861 (la mateixa que hi ha ara). Juanito Rafael escolliria l’ofici de xofer, instal·lant la residencia a Alcúdia de Crespins, com molts altres Colomers que estem rememorant.
Marcial, fill de Josefina la pataca (Aielo no era el seu poble de residència habitual, però el portava tan dintre seu) tenia ací casa, família i una caterva grandíssima d’amics que l’apreciaven, i se sentia molt orgullós de ser d’Aielo i dels seus llinatges Castelló-Colomer i del malnom Pataca.
Mª Jesús Juan Colomer
Un mes després del decés de Marcial
No hay comentarios:
Publicar un comentario