Naix al barri de l’Era, 10.
Pares: Leandro Calabuig Soler (1882) i Peregrina Calabuig Sanchis (Teresa Alfonso Expòsita-Hospital de València) (1889).
Iaios paterns: Leandro Calabuig Martí i Rosa Soler Mompó.
Iaios materns: José Calabuig Bernabeu i Salvadora Sanchis Bataller.
El pare de Dolores, Leandro, no era conegut amb cap malnom, sols pel seu nom propi. Igual nom que el seu progenitor també Leandro. El primer en dur el nom de Leandro, iniciaria amb un xiquet nascut a l’any 1830. Els pares, Bartolome i Josefa, tenien de fulls a Juan Bautista, Bartolome, Juan Domingo, Rufina i el xiquet més menut el nomenaren i batejaren amb aquest nom, segurament naixeria el dia del sant, convertint-se en el primer xiquet a Aielo al·ludit amb aquet nom, encetant una costum familiar que ha seguit generacions de parents, batejats amb aquest nom tan particular i propi que no s’ha perdut a la tradició onomàstica de la família fins a l’actualitat.
Aquesta llarga nissaga, són encara coneguts al poble com “Leandro” o “els Leandros” segons de qui és parle.
La mare de la nostra protagonista, Peregrina, va ser adoptada per una família aielonera a l’hospital de València, coneguda com “La Pabla”.
Abans moltes dones donaven a mamar a xiquets de bolquers, per alguna raó, les mares parteres no tenien llet i buscaven entre el veïnat, una jove mare de llet o dida, amb els pits carregats de bona llet per alimentarà als fills recent nascuts. Peregrina, va ser mare de llet de la xiqueta Rafaela Ferrandiz “Platillà”.
Dolores “dels Leandros”, naixeria i és criaria a l’Era, a la mateixa casa on naixeren els sis germans que tindria, Leandro, Teresa, Antonia, Maria, Juan i Miguel.
De joveneta, com tantes xiques del poble, es col·locaria i posaria en amo, a una casa important de València. Les germanes, Antonia i Maria, també triaren aquest ofici, però escolliren la ciutat d’Alcoi.
A València, Dolores coneixeria un xic, Alfredo, amb qui es casaria. Poc temps després, la parella tindria una xiqueta, de nom Blanca. El fill de Blanca, i net de Dolores, és el torero Cèsar Orero. Un any torejaria en les festes d’Aielo, a una plaça de bous portàtil que portaren i muntaren a l’Era, al barri de l’àvia materna.
El pare de Cèsar era molt amic del torero José María Manzanares, tanta era l’amistat que fins i tot va ser el padrí de bateig de Cèsar.
Hui compliria 100 anys!
No hay comentarios:
Publicar un comentario