LA GENERACIÓ DE 1921... 42.-Ismael Enrique Martínez Aparici (02/06/1921 – 15/03/2012)

Naix al carrer Sants de la Pedra, 41

Pares: Vicente Ismael Martínez Calatayud (1879) i Mª Remedios Aparici Bataller (1886). 

Iaios paterns: Joaquin Martínez Gironès i Secundina Calatayud Aparici
Iaios materns: Juan Bautista Aparici Ferrándiz i Vicenta Bataller Ortiz

El pare, Ismael, conegut amb el malnom de Maquinero. Era guarda particular del camp, es dedicava a la seguretat privada i vigilava, les propietats privades, collites i els terrenys de l’amo.

De la unió d'Ismael "maquinero" i Remedios "l'aparicia", naixerien sis fills: el primer xiquet, Ismael, moriria als 4 anys, i després vindrien quatre xiquetes, Remedios, Clara, Josefina i Consuelo, i un xiquet menut que li posaria altra vegada el nom d'Ismael, el nostre protagonista.

Les quatre germanes es posaren en amo: Clara, treballava a València, allí coneixeria a un militar i es casarien.

Les altres tres germanes elegiren la veïna ciutat d’Alcoi per a treballar “posades en amo” i també acabaren casant-se en joves alcoians i residint allí.

Ismael, de jovenet, també buscaria feina fora d’Aielo, eren els anys 40, anant a treballar a les fàbriques de la industrial ciutat alcoiana, jornades llargues i dures davant de les màquines, hi va estar treballant 13 anys.

Durant aquests anys, residiria i viuria al domicili de la germana major Reme.

Ismael, contava que en Alcoi hi havia molts “adelantos” en els telers del tèxtil. Aquells anys viscuts a Alcoi acostumava a recordar-los, guardant moltes fotografies i records dels temps habitats a la ciutat, amb companys i coneguts, marcant per sempre la seua existència.

Però en acabar-se-li la faena fabril, després d’una dècada d’experiències, tornaria al poble. A Aielo es col·locaria a treballar de jornaler, treballant a les terres del terme, i per aquelles persones que el contractaven.

Llargs passejos per l’Eixample amb la quadrilla d’amics, i prompte coneixeria a una xica d'una altra quadrilla, Vicenta Castelló Sanz "bonarra", casant-se amb ella. Vicentica era modista, anava per les cases cosint, també cosia a la seua casa, era modista de tot, igual cosia una bata per a xiquetes, com un vestit de dona o vestit d'home, pantalons, jaquetes... tot allò que es presentava.

A Ismael li agradava anar a l'associació dels jubilats, esmorzars junts als amics, era gran ballador, a totes les festes organitzades acudia, viatges, i participava en totes les setmanes dels jubilats.

D’aquesta unió naixeren dues filles, Vicenta i Remedios, i un fill Ismael.

Cessaria als 91 anys. Curiosament està enterrat juntament amb el pare i el germà, els tres Ismael junts.

Hui compliria 100 anys!.