Una esvelta i imponent imatge del titular Sant Pere Apòstol presideix el Presbiteri de l’església d’Aielo, des de fa 75 anys. Beneïda el 29 de juny de 1946, amb una gran festa i retrats que immortalitzaren aquell memorable dia, per a la història de la parròquia. Una escultura esculpida al prestigiós taller valencià d'imaginària religiosa Taller Rabasa-Royo, propietat d'Antoni Royo Miralles i Josep Rabasa Pèrez.
Donada i costejada per Pere Colomer Sanz “Pere botja”, per a substituir a l’antiga desapareguda. Les germanes de Pere, Vicenta, Maria i Aurelia, eren persones molt devotes, compromeses i voluntàries en la vida de la parròquia, foren elles les que animaren al germà Pere. Calia que fora ell, portava el mateix nom, un nom prou comú i utilitzat entre els homes de la família, tant en la branca paterna com en la materna, de la maternal descendia del diputat aieloner a les corts de Cadis, Pere Aparici.
Pere Colomer, aniria al taller d’art religiós de gran renom per encomanar una escultura de la imatge de sant Pere, titular de la Parròquia. Acceptat l’encàrrec i una vegada tallada i policromada la imatge de gran qualitat, seria embalada i traslladada a Aielo, dipositada a casa del donat i benefactor Pere Colomer, al carrer Sants de la Pedra, 85. Allí quedaria exposada, a l’entrada del domicili, una casa d’elevada altura, i de portes amples i grans, apropiada i perfecta, sent admirada de bon prop pel veïnat.
 |
| Sant Pere al camió "La Pepa", a la porta de l'església. |
El dia 29 de juny de 1946, s'organitzaria una processó per traslladar i acompanyar a la nova imatge fins a l’església. Elevada i col·locada al camió de la vareta, propietat d’Emilio Castelló i conegut com la Pepa, recorreria els carrers de la volta de la processó. Tot el veïnat va poder contemplar la magnífica obra, elogiada i admirada per tothom, que anaven acompanyant-lo fins a l’església.
Algunes persones majors, encara recorden aquest dia. Pepica Mora ens va contar que ella era una xiqueta de 13 anys i anava en la processó, a l'altura del retaule ceràmic de sant Antoni, es pararia per veure com el camió, agafava la costereta del forn del Raval, plena de llargs escalons. Un dels conductors del camió, Julio Ferri “El ferrer”, agafaria i s’hi ha abraçaria amb força a la imatge, per que no caiguera en aquells suaus però repetitius moviments produïts al baixar les rodes les escales de pedretes.
Amb gran assistència de públic i devots que omplien els carrers, acompanyant a sant Pere, la premsa del moment es faria ressò de la notícia, narrant una crònica per al futur. La imatge del Sant es convertiria en la de més grandària de tota l’Església.
Col·locada a l’altar, totes les associacions relacionades amb la parròquia es
fotografiaren al costat de la nova imatge, xiquets i xiquetes del catecisme,
membres de l’Acció Catòlica, i fins els xiquets i xiquetes de la Primera Comunió,
que, en aquells anys, a banda de Corpus, també solien vestir-se igualment, que el dia de la processó del Santíssim
Crist de la Pobresa.
Pepica Mora, continua comptant i ens diu que a sant Pere el pujaren al retaule de l’altar al següent dia, per segona vegada es va omplir l’església per a poder veure aquell fet, a l’altar ja no cabien més homes per fer força entre tots, el pujaren “a braç”, amb cordes i andamis.
Sant Pere, precedeix l’altar major, ara fa 75 anys, al seu costat, a l’esquerra una altra encisadora imatge de la Puríssima Immaculada, i a la dreta, Sant Josep amb el xiquet.
El dia de la festivitat de Sant Pere Apòstol, tradicionalment s’han celebrat destacades celebracions en el seu honor, festes amb la mateixa solemnitat i drets que la festa del Corpus. Hi havia una programació d’actes completa, amb volteig de campanes, solemne missa, processó i inclòs foguera a la porta de l’església, tot fins a mitjan del segle XX, aproximadament. A poc a poc, aquesta festivitat, ha anat difuminant-se, fins desaparéixer completament del calendari festiu local.
Mª Jesús Juan Colomer
En homenatge i record, família Colomer
75 anys després