Fa 600 anys... Crim a la Solana
de la Serratella (26 d’agost de 1420) prop de l’alt d’Osca i de la fita de
termes entre Ontinyent i Aielo. Assassinat del síndic de la vila reial
d’Ontinyent, el notari Folc de Montferrer, pel progenitor del futur pontífex
Borja, Alexandre VI. Els fets succeïren per certes diferències que tenia la
víctima i l’agressor, que és feu acompanyar d’amics, parents i valedors. El
pare del papa Roderic de Borja, i un dels autors de l’assassinat, era el xativí
Jofre de Borja i Escrivà, senyor de l’alqueria albaidina d’Atzueva
(l’Horteta
i la casa de Pic o mas de Santa Clotilde, enfront del Molí d’Allà Baix), i és feú
acompanyar en l’acció d’armes pel seu cunyat Bertomeu
Serra.
Fa 580 anys... Pels anys 1440-1442, Jaime
Malferit va cooperar juntament amb el seu fill Francisco
en la conquesta de Nàpols. Després de col·laborar en l'administració del regne
napolità, Jaime
va obtindre del rei Alfons el Magnànim, un privilegi (28 de març de 1445) que
li concedia la plena jurisdicció sobre Aielo i Cairent,
territoris que es convertien així en baronies feudals, separades del terme de
Xàtiva. A partir d'aquest moment, el senyor es va convertir en el fundador de
l'actual Aielo de Malferit: no sols va arrasar l'urbanisme islàmic, sinó que va
edificar una nova població, entorn d'una plaça, en el centre de la qual va
alçar un magnífic palau gòtic (l'actual ajuntament), decorat amb escenes de
caça a la italiana. Aquests projectes, a més de l'atracció de vassalls musulmans,
van fer que Aielo guanyarà no sols en esplendor artística, sinó també en
població i recursos. Fa 570 anys... L’any aproximat
1450, Jaume de Malferit porta de Nàpols on es trobava lluitant juntament amb el
rei Alfons el Magnànim, una topografia desconeguda ací. La inscripció al palau
dels Malferit és una de les mostres més antigues de la majúscula humanística a
la península Ibèrica barrejada amb la lletra gòtica del moment. “Bien habrá
quien
éstas
entienda/
Quien
éstas
no cuente/
mas no las
que el
alma siente”.
El quartet es repetia quatre vegades a la sala noble a manera d’exemple moral.
Fa 510 anys... 1510, primer document sobre Aielo, és un cens de cases i
bestiar elaborat a fi de distribuir entre els habitants del Regne de València
el donatiu oferit pels valencians a 'Sa Majestat el Rei, Nostre Senyor', en les
passades Corts de Montsó. Aquest document atribueix al 'Lloch'
d'Ayelo
43 cases, que, a raó de 4'5
individus per casa, serien 193 habitants aproximadament (inclòs el vicari del lloch,
Mossén Pere Pasqual). En aquest cens, veïnat o padró, Cayrent
apareix com a deshabitat.
Fa 420 anys... En 1599-1600 va
haver-hi un brot de pesta del qual Aielo es va lliurar en implantar un cordó
sanitari amb guàrdies armats que impedien entrar a forasters –possibles
portadors de la malaltia– al poble.
Fa 410 anys... En 1610 es van
signar els primers contractes entre el senyor Lucas de Malferit i 57 nous
vassalls: Miquel Sanç de Pau, Ventura Joan, Miquel Colomer, Francesc Ortís,
Miquel Sanç de la Font, Vicent Belda, Vicent Domènec, Genís Colomer, Francesc
Estanric, Vicent Gascó, Josep Aparici, Honorat Mompó, Francesc Joan, Joan
Tortosa, Josep Mollà, Josep Mira, Lluís Rico, Francesc Armengol, Josep
Bernabeu, Gaspar Ferrandis, Joan Eixea, Lluís Barber, Francesc Ximènez, Joan
Beneito, Joan Cerdà, Dídac Ximènez, Miquel Valls, Antoni Cerdà, Diego Puerto,
Diego Cano, Bertomeu Lòpez, Andreu Joan, Lluc Ortís, Gabriel Castelló, Bernat
Sanç, Jaime Bataller, Francesc Ortís, Jaime Belda, Josep Garrigós, Antoni
Martí, Gaspar Ortís, Vicent Baldomar, Joan Galbis, Lluís Sanç, Pere Garrigós i
Pere Belda.
Fa 330 anys... El 9 de desembre
de 1690, el rei Carles II, va nomenar Marqués de Malferit a Jacinto
Roca Ferrer i Ripoll, casat amb Fausta de Malferit Olcina, qui ostentava els
senyorius d’Aielo i Cairent.
Marquesat de Malferit creat i concedit “Pels repetits serveis en pau i guerra
prestats per totes dues famílies que van tindre el seu llustre i esplendor des
de la conquesta d'aquell Regne”.
Fa 320 anys… Arriba a Aielo
en 1700, Vicent Ribes i es va establir com a cirurgià al carrer Sant Antoni. En
1700 Aielo de Malferit comptava ja amb 144 cases.
Fa 310 anys... II Marqués de
Malferit (1710-1723), Ceferino
Roca i Malferit, casat amb Mariana Ortiz i Cebrián.
El matrimoni no tindria descendència.
Fa 260 anys… l’any 1760, mor
el IV Marqués de Malferit Carlos
Roca i Malferit, casat amb Mariana Pertusa i Milà
d’Aragó.
Fa 280 anys... L'any 1740
aproximat, comença a construir-se, per un rectilini carrer Major (Sant
Francesc), cases grans de llauradors a continuació de les cases menudes de
jornalers de la part del Raval, iniciant una trama urbanística amb traçat de
carrers rectes i llargs. Decorant en aquelles dècades, els carrers amb plafons
devocionals de Manises.
Fa 260 anys… En 1760 es
firmava en la Reial Audiència de València el document que declarava que per la
mort sense testar del marqués de Malferit, veí que havia estat de València,
devia succeir en el referit vincle el seu fill major D. Salvador Roca i
Pertusa. La mare, que quedava com a administradora a causa de la minoria d’edat
de D Salvador, va encomanar la presa de possessió de la Baronia d'Ayelo
a D. Ceferino
Ortiz, veí de Xàtiva. I així D. Ceferino
acompanyat de persones distingides i autoritzades va vindre a Aielo el 3 de
març del mateix any i en dos dies va prendre possessió en nom del marqués de la
població i del terme.
Fa 200 anys… En 1820 mor el V
Marqués de Malferit, D. Salvador Roca Pertusa i Milà d’Aragó, casat amb Rafaela
de Castellví i Ferrer de Próxita. Marqués de Malferit des de 1760 a 1820.
Fa 200 anys… Als 50 anys, Maria
Ignasia Roca i Castellví, VI Marquesa de Malferit (1820-1834), casada amb José
Mercader i Onofrio (XIV Baró de Xest al Campo y X de Montitxelvo).
Fa 180 anys... Mor l’alcalde i
advocat Tadeo Castelló Alonso (1758-1840). Hisendat aieloner, advocat des de
1788, havia participat activament en els processos judicials contra el marqués,
germà de la fundadora de l’asil Beneficència Rita Castelló al costat del seu
marit Joan Batiste Calabuig i membre d’una de les sagues familiars més
importants a Aielo en aquella època. Tadeò va portar l’aigua al poble des del
naixement de Belitroies fins a l’actual plaça la Font, i perseguiria als roders
del terme.
Fa 180 anys... Les relíquies del Sant Engraci Màrtir són rebudes al poble el 2 d’agost
de 1840, portades per fra José Soler. El retor D. Juan
Bautista Bataller, retor en aquells anys a
Aielo, encarregaria a un escultor per a què confeccionarà una imatge-jacent del
Sant, que servirà de reliquiari i en la que es depositarien el vas tacat de
sang i els ossos del màrtir, tot dins d’un ric sepulcre. Des de 1840 se
celebren en Aielo les festes majors en honor al patró Sant Engraci Màrtir.
Fa 180 anys... En memòria a
Sant Engraci es va posar el seu nom al
primer xiquet que batejaren en Aielo després de rebre la notícia sobre la
vinguda de les restes del Sant, segons consta al marge de la partida de bateig
del xiquet Engració Belda Vidal a març de
1840: "... Este dia 7 de marzo,
se recibió
la notícia del Santo cuyo Cuerpo Santo se esperaba de Roma en cuya
memória se
le puso
el mismo nombre al primer niño que se
bautizó”. Els
pares Joaquin Belda Colomer (arrier) i
Francisca Mª Vidal Colomer, que vivien al
carrer la Font núm. 19. Encetaren una nova tradició, posar el nom del patró als
xiquets del poble, costum que ha perdurat fins als nostres dies en algunes
famílies.
Fa 160 anys… Al Llibre de
Baptismes de la Parròquia d'Aielo de Malferit, de l’any 1860, trobem una nota
al marge de la partida de bateig del xiquet, Juan
Rafael Colomer Sanz.
Primer batejat a la pica baptismal nova el dia 30 de març de 1860, següent
retor D. Francisco
Martínez.
Fa 130 anys... En 1890 es tria l'emplaçament del nou hospital
Beneficència, adquirint-se els terrenys per mil pessetes al seu propietari, Joaquim
Mompó
Doménech,
un solar de tres fanecades de secà, situat als afores del poble, entre el camí
de les Forques i les terres del citat senyor Mompó.
I van començar les obres "tots els assistents a aquella Junta desitjaven
cooperar a fi que visquen amb més il·lustració els pàrvuls
i més comoditat els malalts".
Fa 140 anys... La fàbrica de xarops i destil·leria d'aiguardents i licors
d'Aielo de Malferit va començar a elaborar productes cap a l'any 1880, però
va ser constituïda oficialment pels senyors Bautista
Aparici, Ricardo
Sanz
i Enrique
Ortiz el 2 d'abril de 1895, davant del notari Francisco
Maylín
Galbis,
de l'Il·lustre Col·legi de València, que era veí i residia en la vila
d'Aielo. La raó social era "Aparici, Sanz
y
Ortiz", establida a "Ayelo
Malferit". Cada soci feu
un lliurament de 5.000 pessetes, de manera que sumaren per a iniciar un
capital de 15.000 pessetes. Consta que el 1899 s'anunciaren en premsa,
possiblement en el diari "Las Provincias". Aquesta fàbrica va ser
la primera o segona inscrita en la província i destacava per la cura en
l'elaboració dels seus productes i el reconeixement que aconseguí en tot el
mercat espanyol.
|
|
Fa 130 anys... Pont d’Allà Baix, l'any 1890 s’hi començaren
a construir sobre els pilars els cinc arcs i la barana del pont, hi ha
constància en acta de Ple d’Ajuntament. Per decisió consistorial es tallaren
els garrofers i oms del llavador per a proporcionar fusta i fer les cimbres
dels cincs arcs rebaixats: “...que
los
corten
e inviertan
su
madera,
en el Puente
de paso
que se
haya
construyendo
en el rio
de
esta villa”.
Col·laboraren en les despeses el veïnat i l’ajuntament, que aportà una
subvenció. (Ple d'1/4/1890).
Fa 110 anys... “La crisi de
l’any 10” i fil·loxera, Aielo comptava amb 2. 895 habitants i molta emigració
entre els aieloners. El 30 de juny de 1910, en la secció dedicada al senat,
just al final quan tracten altres assumptes diu: “...Así mismo se ocupa de la
triste situación en que se encuentran los distritos de Albaida y Onteniente,
por efecto de la sequía y de la filoxera. Reclama algunas obras para aliviar la
situación de los pueblos de aquellos distritos...... El señor ministro de
Fomento ofrece atender este deseo...”. El dia 15 de juliol, des del mateix
periòdic, es tornen a reiterar les demandes.
Fa 110 anys... L’any 1910-1912,
les famílies més benestars d’Aielo s’associaren per a finançar la portada
d’aigües del naixement de la Bassa de la Cava, a 2 km del poble, aquesta acció
d’aigua era coneguda popularment com “l’aigua dels rics”.
Fa 110 anys... Exposició
Nacional 1910, Aielo va participar amb els afamats licors i xarops de la
botelleria, i l’èxit fou reconegut. L’empresa de licors d’Aielo va aconseguir,
en aquesta ocasió, una medalla d’or.
Fa 100 anys... En 1920
adquiriren els terrenys propietat de Daniel Mompó Domènech i altres, a la
partida del Forn de Vidre o de les Forques, per a construir un bonic parc,
actual passeig de l’Eixample.
Fa 90 anys... L’any 1930,
finalitza la construcció de les conegudes, actualment, com les Escoles Velles.
A càrrec de l’arquitecte alcoià, Vicente Valls Gadea. Preciosa mostra de
l’arquitectura escolar, eclèctica, de la dictadura de Primo de Rivera,
inaugurades el 22 de març de 1931.
Fa 55 anys… Agost de 1965.
Es recupera, gràcies l’interés i voluntat del president de festes, Rafael Belda
Ureña, i amb tota solemnitat, la baixada i
posteriorment pujada del patró sant Engraci
Màrtir al Calvari, com es realitzava antigament.
Fa 25 anys… L’any 1995, el
veïnat del carrer Sants de la Pedra recupera l’antiga i tradicional festa en
honor als Sants de la Pedra.
Mª Jesús Juan Colomer
Bibliotecària / arxivera