Páginas

jueves, 31 de diciembre de 2020

L'HOME DELS NASSOS 2020.

 

Jas!!!, xiquets i xiquetes!!!…

Ja està ací, ja ha arribat!!!... 

L’HOME DELS NASSOS, QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES QUEDEN EN L’ANY”.

Corregueu!!!...

Baixeu a la plaça de Sant Engraci, baixeu a l’Hostal!… 

Recordeu que sols ve hui, i no podreu veure'l fins a l’any que ve.

 


martes, 29 de diciembre de 2020

RESUM DE L’ANY 2020 "Continuem regalant records d’abans i ara!". Per Mª Jesús Juan Colomer.

Especial 10 Aniversari del blog!!!. En aquest atípic i pandèmic 2020, complim 10 anys que un grup d’amics i amigues començarem aquest bonic projecte. Ens haguera agradat celebrar-ho per tot l’alt, però el covid-19 ha frustrat molts dels projectes preparats quedant al caixó per anys vinents.

Com administradora del blog, no he volgut deixar passar la data, i durant l’any he intentat publicar articles especials per celebra-ho, però marcadament han tingut un aire distint al que jo imaginava i preparava, al final estes publicacions han estat registrades pel moment que estem vivint de confinament i pandèmia, com la creació de l’ARXIU DEL CONFINAMENT (dedicat a les activitats desenvolupades en Aielo durant els mesos de confinament on els balcons foren els protagonistes), MASCARETA O CARASSETA? paraules nostres. Altres entrades dedicades a L’EXPOSICIÓ DEL 1R ANIVERSARI DEL PONT D‘ALLÀ BAIX, i crearem una nova ÇAPCELERA-10 ANIVERSARI, dedicada a l’estimat Pont.

També he publicat entrades al blog i al nostre facebook, de les poques activitats culturals desenvolupades al poble. He prosseguit ampliant els apartats clàssics i populars com la Fototeca, Racons i Moments del meu poble i joc de patrimoni aieloner.

Altres, com els apartats dedicats a les Festes de Moros i Cristians i Patronals, i festes de carrers i tradicionals, han quedat sense nous pots d’actualitat, degut a ser anul·lades totes per els motius que tots coneguem, cal comentar que algunes de les festes ja perdudes al santoral del poble, fórem recuperades pel veïnat, com el dissabte de Glòria i el dia de la Santa Creu. Recordarem i visionarem festivitats d’abans, gràcies als vídeos donats per Angel Balaguer “Divendres Sant de 2000” i “Cassoleta de 2009”, i els vídeos aportats per Ramon Navarro Tormo “Sant Llorenç 1990 i 1994”.

En aquest estrany 2020, parlarem de la cistella dels Reis, de neu i temporals, de festes i tradicions, de l’origen de les festes patronals, de dones i homes emprenedors, d’oficis i el desaparegut mantecao, de ceràmica, poesia, història, expressions i malnoms, del dia de la Mare, de llibres i lectures, d’actualitat i premsa, de la Creu de la Serratella, del Tambulló de les Mentires, dels 281 anys del Degà Ortiz i els 58 anys de la defunció de Miguel Ferrándiz, del cólera de 1885 i la Casa la por, i molt més i més... fins a 136 noves entrades. Gràcies als escrits de Fernando Goberna Ortiz, Encarna Torrijos, Imma Aparici, Josep Valor, Mª Jesús Juan, Mariló Sanz, Maruja Aparicio, Miguel Ferrándiz, Noelia Vidal, Oscar Vidal, Paco Juan Cháfer, Rafa Morant, Rvdo Andrés de Sales Ferri, Toni Barber, Ximo Juan-Mompó Rovira, i molts més de producció pròpia.

Fotografies de Cristina Aparici, Remi Belda, Rafa Morant i Rafa Ortiz, i les aportacions de l’Arxiu Fotogràfic de la BPM “Degà Ortiz i Sanz”.

Al nostre canal de yotube estrenarem 15 vídeos, alguns edició pròpia i altres cedits per bona gent: Angel Balaguer i Nieves Tarrasò, Ramon Navarro Tormo, Marcos Requena, Salvador Rico, Rafa Morant, Cristina Aparici i Rafa Ortiz.

Al llarg de l’any, són molts els veïns i veïnes que ens han deixat per a sempre, començant un nou viatge, a tots els nostres sentits records. Realce, entre tots, les figures de Vicente Vidal “cuernà”, president de festes, col·laborador, entusiasta i amic de Nino Bravo, i el metge, Electo Còrdova, 50 anys en Aielo com a sanitari.

Destaque d’enguany, la col·laboració d'Imma Aparici, amb la seua llibreta de tradicions, i a Remi Belda amb les seues interessants fotografies del poble, i l’esforç i bon fer de Rafa Ortiz amb els seus vídeos, Rafa Morant pel seu magnífic cartell de l’Home dels Nassos, de l’exposició del Pont d’Allà Baix, i cartell aniversari de Nino Bravo.

Agrair, com tots els anys, als col·laboradors, el seu esforç desinteressat per dur a terme aquest projecte, que compleix 10 anys de llarga vida, als nomenats i als no al·ludits. I a moltes més persones anònimes que estan a hi, poc visibles, però molt importants per dur endavant el blog. Mil gràcies a tots i totes!!!

Gràcies també a tot el professorat per utilitzar el blog d’història com una ferramenta més en la seua llavor educativa i acadèmica amb l’alumnat. Gràcies a seguidors i partidaris, als estudiants de tota classe i edat, a totes les noves persones que ens trobem per diferents motius, però sempre per la mateixa finalitat, voler saber sobre AIELO DE MALFERIT I LA SEUA GENT!.

Enguany, demane i desitge al nou any 2021, salut per a tots i totes, per a grans i menuts, i que el pròxim any siga millor.... i els reixos vinguen carregats!.

Bon Nadal 2020 i cap d’any 2021.

Mª Jesús Juan Colomer

 

 

sábado, 26 de diciembre de 2020

EFEMERIDES 2020. Per Mª Jesús Juan

 

Fa 600 anys... Crim a la Solana de la Serratella (26 d’agost de 1420) prop de l’alt d’Osca i de la fita de termes entre Ontinyent i Aielo. Assassinat del síndic de la vila reial d’Ontinyent, el notari Folc de Montferrer, pel progenitor del futur pontífex Borja, Alexandre VI. Els fets succeïren per certes diferències que tenia la víctima i l’agressor, que és feu acompanyar d’amics, parents i valedors. El pare del papa Roderic de Borja, i un dels autors de l’assassinat, era el xativí Jofre de Borja i Escrivà, senyor de l’alqueria albaidina d’Atzueva (l’Horteta i la casa de Pic o mas de Santa Clotilde, enfront del Molí d’Allà Baix), i és feú acompanyar en l’acció d’armes pel seu cunyat Bertomeu Serra.


Fa 580 anys... Pels anys 1440-1442, Jaime Malferit va cooperar juntament amb el seu fill Francisco en la conquesta de Nàpols. Després de col·laborar en l'administració del regne napolità, Jaime va obtindre del rei Alfons el Magnànim, un privilegi (28 de març de 1445) que li concedia la plena jurisdicció sobre Aielo i Cairent, territoris que es convertien així en baronies feudals, separades del terme de Xàtiva. A partir d'aquest moment, el senyor es va convertir en el fundador de l'actual Aielo de Malferit: no sols va arrasar l'urbanisme islàmic, sinó que va edificar una nova població, entorn d'una plaça, en el centre de la qual va alçar un magnífic palau gòtic (l'actual ajuntament), decorat amb escenes de caça a la italiana. Aquests projectes, a més de l'atracció de vassalls musulmans, van fer que Aielo guanyarà no sols en esplendor artística, sinó també en població i recursos.
 Fa 570 anys... L’any aproximat 1450, Jaume de Malferit porta de Nàpols on es trobava lluitant juntament amb el rei Alfons el Magnànim, una topografia desconeguda ací. La inscripció al palau dels Malferit és una de les mostres més antigues de la majúscula humanística a la península Ibèrica barrejada amb la lletra gòtica del moment. 
“Bien habrá quien éstas entienda/ Quien éstas no cuente/ mas no las que el alma siente.
El quartet es repetia quatre vegades a la sala noble a manera d’exemple moral.


Fa 510 anys... 1510, primer document sobre Aielo, és un cens de cases i bestiar elaborat a fi de distribuir entre els habitants del Regne de València el donatiu oferit pels valencians a 'Sa Majestat el Rei, Nostre Senyor', en les passades Corts de Montsó. Aquest document atribueix al 'Lloch' d'Ayelo 43 cases, que, a raó de 4'5 individus per casa, serien 193 habitants aproximadament (inclòs el vicari del lloch, Mossén Pere Pasqual). En aquest cens, veïnat o padró, Cayrent apareix com a deshabitat.


Fa 420 anys... En 1599-1600 va haver-hi un brot de pesta del qual Aielo es va lliurar en implantar un cordó sanitari amb guàrdies armats que impedien entrar a forasters –possibles portadors de la malaltia– al poble.

 

Fa 410 anys... En 1610 es van signar els primers contractes entre el senyor Lucas de Malferit i 57 nous vassalls: Miquel Sanç de Pau, Ventura Joan, Miquel Colomer, Francesc Ortís, Miquel Sanç de la Font, Vicent Belda, Vicent Domènec, Genís Colomer, Francesc Estanric, Vicent Gascó, Josep Aparici, Honorat Mompó, Francesc Joan, Joan Tortosa, Josep Mollà, Josep Mira, Lluís Rico, Francesc Armengol, Josep Bernabeu, Gaspar Ferrandis, Joan Eixea, Lluís Barber, Francesc Ximènez, Joan Beneito, Joan Cerdà, Dídac Ximènez, Miquel Valls, Antoni Cerdà, Diego Puerto, Diego Cano, Bertomeu Lòpez, Andreu Joan, Lluc Ortís, Gabriel Castelló, Bernat Sanç, Jaime Bataller, Francesc Ortís, Jaime Belda, Josep Garrigós, Antoni Martí, Gaspar Ortís, Vicent Baldomar, Joan Galbis, Lluís Sanç, Pere Garrigós i Pere Belda.


Fa 330 anys... El 9 de desembre de 1690, el rei Carles II, va nomenar Marqués de Malferit a Jacinto Roca Ferrer i Ripoll, casat amb Fausta de Malferit Olcina, qui ostentava els senyorius d’Aielo i Cairent. Marquesat de Malferit creat i concedit “Pels repetits serveis en pau i guerra prestats per totes dues famílies que van tindre el seu llustre i esplendor des de la conquesta d'aquell Regne”.

 

Fa 320 anys… Arriba a Aielo en 1700, Vicent Ribes i es va establir com a cirurgià al carrer Sant Antoni. En 1700 Aielo de Malferit comptava ja amb 144 cases.


Fa 310 anys... II Marqués de Malferit (1710-1723), Ceferino Roca i Malferit, casat amb Mariana Ortiz i Cebrián. El matrimoni no tindria descendència.


Fa 260 anys… l’any 1760, mor el IV Marqués de Malferit Carlos Roca i Malferit, casat amb Mariana Pertusa i Milà d’Aragó.


Fa 280 anys... L'any 1740 aproximat, comença a construir-se, per un rectilini carrer Major (Sant Francesc), cases grans de llauradors a continuació de les cases menudes de jornalers de la part del Raval, iniciant una trama urbanística amb traçat de carrers rectes i llargs. Decorant en aquelles dècades, els carrers amb plafons devocionals de Manises.

Fa 260 anys… En 1760 es firmava en la Reial Audiència de València el document que declarava que per la mort sense testar del marqués de Malferit, veí que havia estat de València, devia succeir en el referit vincle el seu fill major D. Salvador Roca i Pertusa. La mare, que quedava com a administradora a causa de la minoria d’edat de D Salvador, va encomanar la presa de possessió de la Baronia d'Ayelo a D. Ceferino Ortiz, veí de Xàtiva. I així D. Ceferino acompanyat de persones distingides i autoritzades va vindre a Aielo el 3 de març del mateix any i en dos dies va prendre possessió en nom del marqués de la població i del terme.


Fa 200 anys… En 1820 mor el V Marqués de Malferit, D. Salvador Roca Pertusa i Milà d’Aragó, casat amb Rafaela de Castellví i Ferrer de Próxita. Marqués de Malferit des de 1760 a 1820.


Fa 200 anys… Als 50 anys, Maria Ignasia Roca i Castellví, VI Marquesa de Malferit (1820-1834), casada amb José Mercader i Onofrio (XIV Baró de Xest al Campo y X de Montitxelvo).

 

Fa 180 anys... Mor l’alcalde i advocat Tadeo Castelló Alonso (1758-1840). Hisendat aieloner, advocat des de 1788, havia participat activament en els processos judicials contra el marqués, germà de la fundadora de l’asil Beneficència Rita Castelló al costat del seu marit Joan Batiste Calabuig i membre d’una de les sagues familiars més importants a Aielo en aquella època. Tadeò va portar l’aigua al poble des del naixement de Belitroies fins a l’actual plaça la Font, i perseguiria als roders del terme.


Fa 180 anys... Les relíquies del Sant Engraci Màrtir són rebudes al poble el 2 d’agost de 1840, portades per fra José Soler. El retor D. Juan Bautista Bataller, retor en aquells anys a Aielo, encarregaria a un escultor per a què confeccionarà una imatge-jacent del Sant, que servirà de reliquiari i en la que es depositarien el vas tacat de sang i els ossos del màrtir, tot dins d’un ric sepulcre. Des de 1840 se celebren en Aielo les festes majors en honor al patró Sant Engraci Màrtir.

Fa 180 anys... En memòria a Sant Engraci es va posar el seu nom al primer xiquet que batejaren en Aielo després de rebre la notícia sobre la vinguda de les restes del Sant, segons consta al marge de la partida de bateig del xiquet Engració Belda Vidal a març de 1840: "... Este dia 7 de marzo, se recibió la notícia del Santo cuyo Cuerpo Santo se esperaba de Roma en cuya memória se le puso el mismo nombre al primer niño que se bautizó”. Els pares Joaquin Belda Colomer (arrier) i Francisca Vidal Colomer, que vivien al carrer la Font núm. 19. Encetaren una nova tradició, posar el nom del patró als xiquets del poble, costum que ha perdurat fins als nostres dies en algunes famílies.


Fa 160 anys… Al Llibre de Baptismes de la Parròquia d'Aielo de Malferit, de l’any 1860, trobem una nota al marge de la partida de bateig del xiquet, Juan Rafael Colomer Sanz. Primer batejat a la pica baptismal nova el dia 30 de març de 1860, següent retor D. Francisco Martínez.


Fa 130 anys... En 1890 es tria l'emplaçament del nou hospital Beneficència, adquirint-se els terrenys per mil pessetes al seu propietari, Joaquim Mompó Doménech, un solar de tres fanecades de secà, situat als afores del poble, entre el camí de les Forques i les terres del citat senyor Mompó. I van començar les obres "tots els assistents a aquella Junta desitjaven cooperar a fi que visquen amb més il·lustració els pàrvuls i més comoditat els malalts".

Fa 140 anys...
La fàbrica de xarops i destil·leria d'aiguardents i licors d'Aielo de Malferit va començar a elaborar productes cap a l'any 1880, però va ser constituïda oficialment pels senyors Bautista Aparici, Ricardo Sanz i Enrique Ortiz el 2 d'abril de 1895, davant del notari Francisco Maylín Galbis, de l'Il·lustre Col·legi de València, que era veí i residia en la vila d'Aielo. La raó social era "Aparici, Sanz y Ortiz", establida a "Ayelo Malferit". Cada soci feu un lliurament de 5.000 pessetes, de manera que sumaren per a iniciar un capital de 15.000 pessetes. Consta que el 1899 s'anunciaren en premsa, possiblement en el diari "Las Provincias". Aquesta fàbrica va ser la primera o segona inscrita en la província i destacava per la cura en l'elaboració dels seus productes i el reconeixement que aconseguí en tot el mercat espanyol.

 

Fa 130 anys... Pont d’Allà Baix, l'any 1890 s’hi començaren a construir sobre els pilars els cinc arcs i la barana del pont, hi ha constància en acta de Ple d’Ajuntament. Per decisió consistorial es tallaren els garrofers i oms del llavador per a proporcionar fusta i fer les cimbres dels cincs arcs rebaixats: “...que los corten e inviertan su madera, en el Puente de paso que se haya construyendo en el rio de esta villa”. Col·laboraren en les despeses el veïnat i l’ajuntament, que aportà una subvenció. (Ple d'1/4/1890).


Fa 110 anys... “La crisi de l’any 10” i fil·loxera, Aielo comptava amb 2. 895 habitants i molta emigració entre els aieloners. El 30 de juny de 1910, en la secció dedicada al senat, just al final quan tracten altres assumptes diu: “...Así mismo se ocupa de la triste situación en que se encuentran los distritos de Albaida y Onteniente, por efecto de la sequía y de la filoxera. Reclama algunas obras para aliviar la situación de los pueblos de aquellos distritos...... El señor ministro de Fomento ofrece atender este deseo...”. El dia 15 de juliol, des del mateix periòdic, es tornen a reiterar les demandes.

Fa 110 anys... L’any 1910-1912, les famílies més benestars d’Aielo s’associaren per a finançar la portada d’aigües del naixement de la Bassa de la Cava, a 2 km del poble, aquesta acció d’aigua era coneguda popularment com “l’aigua dels rics”.

 

Fa 110 anys... Exposició Nacional 1910, Aielo va participar amb els afamats licors i xarops de la botelleria, i l’èxit fou reconegut. L’empresa de licors d’Aielo va aconseguir, en aquesta ocasió, una medalla d’or.

 

Fa 100 anys... En 1920 adquiriren els terrenys propietat de Daniel Mompó Domènech i altres, a la partida del Forn de Vidre o de les Forques, per a construir un bonic parc, actual passeig de l’Eixample.

 

Fa 90 anys... L’any 1930, finalitza la construcció de les conegudes, actualment, com les Escoles Velles. A càrrec de l’arquitecte alcoià, Vicente Valls Gadea. Preciosa mostra de l’arquitectura escolar, eclèctica, de la dictadura de Primo de Rivera, inaugurades el 22 de març de 1931.

 


Fa 55 anys… Agost de 1965. Es recupera, gràcies l’interés i voluntat del president de festes, Rafael Belda Ureña, i amb tota solemnitat, la baixada i posteriorment pujada del patró sant Engraci Màrtir al Calvari, com es realitzava antigament.

 

Fa 25 anys… L’any 1995, el veïnat del carrer Sants de la Pedra recupera l’antiga i tradicional festa en honor als Sants de la Pedra.

 Mª Jesús Juan Colomer 

Bibliotecària / arxivera