FOTOTECA: Escoles Patronat

Escoles del Patronat, curs escolar 1959.

Fila de dalt i d’esquerra a dreta:

Mari Ruiz Castelló, Pilar Barber Cerdá, Maruja Barber Martínez boba, Adelia Barber Colomer, D. Arturo Martínez, Rvd. Juan Sanchis Requena, Enrique Borderia Martínez blanco.

Segona fila:

Ester Egea Mollá, Marina Barber Calabuig, Elvira Aparicio, Carmen Martínez Mercadal, Ramon Cerdá, Pepe Alcazar, Joaquin Belda porra.

Primera fila:

Lola Castelló Colomer, Pilar Sanz Martínez Gerardo, Llorenç Barber Colomer, Juan José Egea Mollá. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Ester Egea Mollá).

 

Joaquín Castelló Ortiz (Ayelenses por el mundo). Por Encarna Torrijos Castelló.

Cada año, cuando llega el libro de fiestas a mis manos, leo con interés la vida de diferentes personajes ilustres de Ayelo de Malferit. Me gusta conocer la vida de nuestros antepasados, aquellos que forjaron la historia de nuestro pueblo. Cuando leí el último libro de fiestas pensé en dar a conocer la vida de mi “yayo”, una historia de amor, lucha y cariño por Ayelo. 

 

Joaquín Castelló Ortiz, nació en Ayelo de Malferit en la calle San Lorenzo, número 63, el 30 de julio de 1873. Único varón de tres hermanos. Sus hermanas fuero Leonor y Josefa. Sus padres, Ignacio Castelló Comenge y Josefa Ortiz Comenge, naturales también de este pueblo. Sus abuelos paternos: Vicente Castelló Micó y Leonor Comenge Picó; sus abuelos maternos: Francisco Ortiz e Ignacia Comenge Picó.

 

Joaquín dejó Ayelo para estudiar en Xátiva y en Valencia. Fue corresponsal práctico de Valencia y formó parte de los primeros farmacéuticos en asociarse y defender los intereses laborales de su gremio. Asociaciones que ya existían en Francia e Inglaterra. El interés principal de esta asociación era defender la institución de una carrera de auxiliares de farmacia con título académico. Su primer intento de asociación fue la entrega de un mensaje al rey Alfonso XIII en 1904. 

 

 Joaquín formó parte de un periódico especializado en farmacia llamado: “El Practicante del Norte” Contrajo matrimonio con Encarnación Ferriol Marco, natural de Borbotó. Se conocieron porque era clienta asidua a la farmacia, recogía la medicación de su hermano enfermo. Fueron padres de cinco hijos. 

 

Joaquín Castelló fue llamado a filas en la guerra de Cuba de 1898 desempeñando funciones sanitarias en el Hospital del Destacamento Español. Durante su estancia en la isla, contrajo la fiebre amarilla, enfermedad infecciosa aguda y con un largo historial de fallecidos. Ante su incapacidad de seguir en el hospital por el avance de la enfermedad volvió a España. La enfermedad mortal acabó con su vida el 11 de diciembre de 1916 a los 69 años, no sin antes pedir su último deseo, volver y morir en su pueblo natal, en Ayelo de Malferit. 

Encarna Torrijos Castelló. 

(Su nieta)

Programa de festes 2015

Isabel Aparicio

El passat tretze de novembre ens va deixar en aquest món Isabel Aparicio als 95 anys.
Isabel que va passar una bona part de la seua infantesa i joventut en Aielo mai va deixar de vindre al seu estimat poble encara que per circumstàncies familiars havia nascut a Barcelona.
Era puntual a la cita de l'estiu i les festes per la seua advocació al Santíssim Crist de la Pobresa. Pasqua era l'altra cita ineludible per ella.
Dona culta i matriarcal d'una gran família, els Peralta Aparicio va ser fins a les seues darreres hores de vida una persona generosa amb els seus i els estranys, exigent amb la veritat i sobretot preocupada i patidora per tots, per la salut, per la feina, pels amors i per la sort en la vida. En definitiva, una dona com les d'abans amb voluntat, força i energia per plantar cara a la vida.
Allà on siga, segur més enllà de les estrelles Descansa en Pau, el nostre record i les nostres oracions per a tu.

Raconets i moments del meu poble: Els colors de la tardor a la Biblioteca Municipal.

 

BPM "Degà Ortiz i Sanz". Aielo de Malferit (Antigues Escoles Velles)

Sols uns pocs dies a l’any, i després d’una de les primeres pluges de novembre, es forma, al pati de les antigues escoles velles, una catifa captivadora de colors característics de la tardor: groc, marró, taronja, verd...

A poc a poc, comença a arribar l’hivern, i els arbres, les boniques i frondoses melies de més de 90 anys, plantades pels xiquets que inauguraren el grup Escolar l'any 1930, comencen a perdre les fulles que cauen ràpidament i a grapats, després dels episodis de pluja com el de la setmana passada.

Un temps que tothom hauria de fotografiar, i seria bonic organitzar un concurs o simplement animar a inmortalitzar l’instant... és tan efímer aquest moment!.

BPM "Degà Ortiz i Sanz". Aielo de Malferit (Antigues Escoles Velles)

Molt prompte, la poca llum del sol i les nits fredes, faran que el nostre esplèndid pati adquirisca una altra fisonomia amb les melies sense cap fulla, branques pelades i adormides, esperant que tornen a renàixer a la primavera...

Potser aquest hivern neve i els arbres es cobrisquen de blanc.

I començarà un nou cicle, i tornarà la primavera, altres colors ens visitaran i gaudirem d’una nova catifa tenyida de colors… Però d’això ja parlarem.

Museu Nino Bravo. Aielo de Malferit (Antigues Escoles Velles)

 

Text Mª Jesús Juan

Fotografíes Rafa Morant

 

FOTOTECA: Amics a l'Eixample.

Colla d’amics retratats un diumenge d'estiu a l’Eixample, anys 50. Enrique Vicent, borles, Rafael Penalba Aparici, Luis Vicent, Pepe Martí, Juan Juan Marti, Juan Dordá Tamarit, el sacristá. 

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Juan Juan Martí).

FOTOTECA: Tots Sants

Dia de visita obligada al Cementeri, de respecte i desolació però a la mateixa vegada d’alegria i dolor per veure als familiars i veïnat volgut, que ja no estan entre nosaltres. Moments de recordar històries particulars dels difunts, tristes i anecdòtiques. 

Un matí de Tots Sants al cementeri d'Aielo de Malferit anys 50. La xiqueta, Amparo Juan Llabres, i la seua tia Paulette Weil, de visita als familiars difunts. Entrant a la part dreta, la part amb els soterraments més antics perquè començaren a enterrar per aquest costat, podem observar les creus que marquen les tombes a terra, actualment desaparegudes. Les restes foren traslladades, fa anys, als nínxols dels familiars i als ossaris comuns. Es pot distingir, a l'esplanada del Cementeri, l'ombra del panteó de l'Àngel, panteó de la família Ferri.

Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Adela Mas Juan).

TOTS SANTS, COM MARCA LA TRADICCIÓ.

Tots Sants, com marca la tradició, és dia de visitar als difunts, netejar les làpides i retrobar records dissipats, moments de veure les fotos dels parents, instants per a col·locar flors naturals als “bucaros” i jardineres, segons per a  saludar al veïnat del poble i la gent de fora que també visiten aquest dia el cementeri i recorden als seus estimats morts, minuts carregats de sentiments per a passejar entre tombes buscant els nínxols d’amics, familiars i coneguts, moments profunds per a rebre un sentit homenatge a tots els difunts… 

També caldria visitar als nostres Personatges locals, oblidats pel pas del temps com l'aieloner, Batiste Aparici Belda (24/04/1857-25/03/1942). Gran emprenedor i benefactor aieloner. “Sempre fidel al seu poble”.