EL IAIO
Cavallons fent solcs pel seu front
maldestre, arrugat, envellit pel temps.
Nius dalt del seu nas
sense a penes llum, sense rumb.
I un llençol que amaga la vida,
les imatges i els records endins.
Nua l'ànima, sense corfa gairebé,
neta, però, i conscient com la parla.
La pell com l'argila, tova, blana
com els llavis de sorra, de la mar.
I a dalt de més amunt, al terrat,
uns fils que pengen, grisos, febles
com l'anr anat, com el vent feble.
Empremtes de tota una vida viscuda
amb volença, amb amabilitat,
fidel als constums i les coses del poble.
Estimant la feina i prenent consciència,
fent camí amb les mans plenes de joia,
de terra, de la terra volguda i ferma.
I ara tot és fosc, to és quiet i tanquil.
Ara sols queda el silenci.
Oscar Vidal
D.E.P, pare
No hay comentarios:
Publicar un comentario