La Casa la Por, sempre ha
sigut, per a la família Colomer, un emplaçament saludable, assossegat i amb bon
aire. La serra, molt a prop, molta aigua del pou, hortes i secà que abastien
als habitants de la casa, no feia falta baixar al poble per a res, “els casers”
(a la seua casa més xicoteta) i propietàries, eren autosuficients, fins i tot
la casa tenia el seu forn de coure pa, corral amb gallines i conills, vivien
allí tot l’any.
A principis del segle XX, una
rama dels Colomer ja vivien en Tavernes de Valldigna, on s’assentaren i
muntaren un pròsper negoci, dedicant-se al comerç. El fill, Jacinto
Colomer Castillo, va contraure una malaltia greu, retirant-se a la casa del
poble d’origen (casa de camp que la família posseïa al terme d’Aielo), per
curar-se i sanar prompte, dos frares d’un convent dels pobles del costat
(segurament de l’Olleria o Ontinyent), es confinaren amb ell per fer-se càrrec
de les necessitats físiques i espirituals del malalt. Llargues converses a la vora
de la llar i a la llum del cresol, prolongats silencis, bons caldos de gallina
i menjars casolans per al jove malalt.
Jacinto, passejaria per aquelles
terres sanes plenes de plantes aromàtiques, buscant la salut que anava perdent
a poc a poc. Jove, amb esforç, voluntat i lluitant fins al final,
desgraciadament no superaria la malaltia, moriria el 26 de novembre de 1908,
amb 22 anys. Al llibre de registre de defuncions del jutjat de Pau, el
secretari anotaria la seua expiració, ocorreguda a la mateixa Casa de la Por, a les 3 de la matinada, fill de Jacinto Colomer Ferri i Milagros Castillo. Enterrant-lo al cementeri del poble, presidint el trist soterrament el seu pare, una vesprada gèlida i rodejat de la seua família (la mare era difunta) i la gent d’Aielo de Malferit.
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Maria Milagros Pérez Colomer)
