EFEMERIDES AIELONERS 2019

 

Fa 760 anys... l’any 1259, Bernardo de Claramunt demana permís per a poblar l'Alqueria de Yelo amb Sarraïns. Segons ens conta Fernando Goberna, en l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix un document datat el 29 de setembre de 1259, pel qual el rei Jaume I atorgava el permís a Bernardo de Claramunt per a poblar l'alqueria de YELO amb sarraïns, els quals pagarien anualment al monarca un bisante de plata. Això significaria, segons crec jo (Fernando Goberna) i si aquest YELO és en efecte el nostre AYELO, el vertader naixement d'Ayelo com a nucli poblacional de major importància respecte a la resta de les alqueries esmentades anteriorment: per les raons que foren, Bernardo de Claramunt la va triar i va poblar amb sarraïns.

Fa 470 anys... l’any 1549, donació a Joan Slava de Carros del Senyoriu d’Ayelo. Segons document estudiat i transcrit per Fernando Goberna, al document podem llegir com aquest noble va prendre possessió del Lloc d’Ayelo.

Fa 410 anys... L’any 1609 es va expulsar als moriscos aieloners, deixant Aielo pràcticament despoblat (segurament els d’Aielo, com altres milers, van ser embarcats a Dénia i portats fins a les costes d'Algèria i Tunísia, on, els que van poder a la fi assentar-se després de patir infinites penalitats).

Fa 280 anys... Naix a Aielo de Malferit, el dia 5 de setembre de 1739, el degà-canonge Jose Ortiz Sanz. Estudia Arts i Filosofia, doctorant-se en dret canònic i civil. Es trasllada a Itàlia amb l’objecte de traduir els “Diez Libros de arquitectura de Vitruvio”, tradueix també els “Cuatro libros de arquitectura” de Paladio, membre de l’Acadèmia de Història i acadèmic en la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Mor en València el 21 de desembre de 1822.

Fa 190 anys.... L’any 1829 i a 67 anys, mor a València l’aieloner Pere Aparici i Ortiz, Diputat a les Corts de Cadis en 1812, jurista i polític valencià, va exercir com advocat dels Reials Consells del Col·legi de València i com a Relator a la Reial Audiència de València.

Va lluitar a les Corts de Cadis per l’abolició dels senyorius, llegint i posant d’exemple la carta pobla d’Aielo de Malferit, manifestant les dures condicions a les quals estaven sotmesos els vassalls del poble. Va nàixer a Aielo de Malferit l'any 1762.

Fa 180 anys... L’any 1839, el Papa Gregori XVI lliura a fra José Soler Silvestre (Ontinyent 1797- Aielo de Malferit 1856), les relíquies de sant Engraci Màrtir, per a ser entregades al retor Juan Bautista Bataller i ser venerades en la parròquia d’Aielo de Malferit. 

Fa 170 anys... Mor l’any 1849 el retor Juan Bautista Bataller Pla, natural de Pobla del Duc, on va nàixer l'any 1802. Es va fer càrrec de l’església d’Aielo en 1833. Influent personatge fins a la seua mort prematura, a conseqüència d’una epidèmia de tifus que hi havia al poble en 1849, amb 46 anys. En els 15 anys que va estar davant de la parròquia, es fundaria l'Hospital de Beneficència, construïren un magnífic orgue per al temple, realitzaren obres en la capella de la Comunió i es van traslladar des de Roma les relíquies de Sant Engraci Màrtir, i en la greu epidèmia de còlera que sofria el poble l’any 1834, Aielo proclamaria com a patró al Stm. Crist de la Pobresa. Juan Bautista és l’autor de la novena del Santíssim Crist de la Pobresa i Sant Engraci Màrtir.

Cal destacar la bona llavor que va realitzar respecte a l'administració de la parròquia, deixant-nos un utilíssim índex a partir dels Quinque Libri parroquials, de gran valor per a l'estudi dels nostres avantpassats (1662 – 1835).

Fa 170 anys... L’any 1849, mor a 67 anys l’aieloner, Juan Bautista Calabuig Vicent, destacat llaurador hisendat i comerciant, fundador al costat de la seua dona, Rita Castelló Alonso, del primer asil de pobres i malalts i refugi del sereno, instal·lat al Fondo l'any 1837.

 Fa 160 anys... Naix a Aielo de Malferit, José Ramon Juan Cerdá, (1859-1955). Organista, músic, compositor, escrivent. Autor de les Llagues i l'himne del Santíssim Crist de la Pobresa, entre altres moltes peces musicals de gran vàlua.

Fa 150 anys… L’any 1869, la Universitat de València prepara un viatge a Aielo de Malferit, al cap D. Rafael Cisternes i Eduardo Boscá, per dirigir les excavacions arqueològiques al Tambullo o Molló de les mentires, que duraren 4 dies. Durant aquest temps van realitzar dibuixos del monticle, el van mesurar, van recollir mostres de la terra i pedres que allí hi havia, i van anar anotant tot el que van trobar. Amb totes les dades recollides, els expedicionaris van tornar a València i en la Universitat dictaminaren que res indicava que es tractarà d'un monument megalític o enterrament prehistòric, i l'única cosa que es podia afirmar era que, es tractava d'una estació humana antiga.

Rafael Cisternes va escriure una crònica sobre l'expedició, publicada en el diari Las Províncias (22/08/1869), amb el títol "Exploració d'un suposat “dolmen” a Aielo de Malferit, província de València". Els dibuixos, notes i informes, i les troballes de les excavacions van ser depositades en l'esmentat Museu de Ciències Naturals de la Universitat de València, i la desgràcia va fer que tot quedara destruït en l'incendi que va patir la mateixa l'agost de 1933.

Fa 130 anys... El 26 d’abril de 1889 es constitueix en Aielo el primer convent de religioses Germanes Terciàries de sant Francesc d’Assís de València, per a fer-se càrrec de l’Hospital de la Beneficència. Segons l’acta “... bajo la presidencia del señor alcalde don Antonio Mompó Vicent, después de celebrarse en la iglesia parroquial la santa misa, oficiada por el señor cura don Eusebio García, ante un gran concurso del pueblo, ocupando la sagrada cátedra don José Fogués, profesor del Seminario Conciliar de Valencia, se hizo entrega, a tenor del acta número 1 y al Instituto de Hermanas Terciarias de San Francisco de Asís de Valencia, y en su representación, la madre general, sor Francisca de la Concepción, del edificio, enseres, administración, etcétera, quedando instalada la comunidad, compuesta de una superiora y tres Hermanas...”.
Vingueren les mongetes, Julia de Nuestra señora del Milagro, Modesta de la Concepción, Bernarda de la Encarnación, Providència de la Madre de Dios (Superiora).

Fa 130 anys... L’any 1889, la botelleria presenta els seus licors i xarops a totes les fires internacionals i guanya diverses medalles a tot el món.

En l'Exposició Universal de París de 1889, quan es va inaugurar la Torre Eiffel, allí estava el genial aieloner i home de negocis, Bautista Aparici, amb els seus exquisits licors, va obtindre una medalla de plata, en aquest mateix any va aconseguir dues medalles d'or en París en altres certàmens, medalla d'or de "l'Institut Scientifique Européen. Fondeé a Smyrne 1889", medalla d'or i diploma del III Saló Culinaire" de París. 1889, medalla d'or i diploma de la Exposition Universalle du Mérit de París i Musee de Jeanne d'Arc.

El licor Nuez de Kola-coca també aconseguiria un diploma d'honor l'any 1889 a Londres.

Fa 120 anys... l’any 1899, la Gran destil·leria de Licors i Anisats continua expandint-se i participant en les fires on presenta els seus licors.

Membre d’Honor del Jurat en l’exposició de Jerusalem, 1899; gran creu i diploma "d'Honeur de París" (Madrid).

Fa 110 anys... l’any 1909 la botelleria d’Aielo continua exposant els seus licors a les fires internacionals, rebent medalles i diplomes. En aquest any, Medalla d'or de la "Exposición Hispano-Francesa" de Saragossa. Diploma del " Concurso de Industria y Comercio" de Barcelona. Diploma de la "Exposición Regional Valenciana" de València.

 

Fa 110 anys... l’any 1909, segons acta del ple de l’ajuntament del dia 24 de gener, acordaren “En vista del mal estat en què es troba la butaca presidencial del consistori es va acordar que es compre un de noguera amb l'escut de la corporació tallat, i entapissat de tela encarnada...”

Fa 110 anys... l’any 1909, el soldat aieloner Ernesto Egea Castelló, va participar en la setmana tràgica de Barcelona mentre feia el servei militar en la dita ciutat, i va ser condecorat amb la creu de plata Mèrit Militar amb distintiu roig pels serveis prestats i mèrits aconseguits durant els fets ocorreguts els dies 26 al 31 de juliol de 1909 a Barcelona.

Fa 110 anys... l’any 1909, un altre il·lustre arqueòleg, Isidro Ballester Tormo va visitar el Molló de les Mentires. El seu dictamen va coincidir amb l'informe dels universitaris de l’any 1869, és a dir, que el Molló no podia ser un monument megalític, ja que d'haver-lo sigut s'hagueren trobat les pedres ciclòpies a l'entrada d'aquest, i si aquestes hagueren desaparegut, quedaria almenys visible el fossat d'aquestes. La seua opinió és que es tractava d'un poblat corresponent a l'inici del període eneolític, i el que allí es podia veure serien les ruïnes d'una obra fortificació.

Fa 100 anys… l’any 1919, s’instituís la fundació de la Capellania de Missa d'Onze, segons disposició testamentària del retor d’Aielo, Vicente Sanz Egea.

 

Fa 100 anys… l’any 1919 mor Francesc Carreres Liñana (Moixent 1882-1919), va tindre una gran relació amb Aielo, gràcies al seu germà major, el benvolgut mestre Leonardo Carreres Liñana (1881-1971) i gràcies a la facilitat d'anar de Moixent a Aielo per la serra. Capellà molt erudit i estudiós no va poder véncer la seua mala salut i mori molt jove, a 37 anys, sense possibilitats que els seus estudis donaren els fruits esperats. En els pocs anys que va viure va ser un dels més actius col·laboradors de mossén Alcover en l'obra del Diccionari Valencià-Català-Balear: després del pare Fullana el que més materials va enviar a Alcover "pero no crega qu'he perdut de tot el temps, pos no dixe passar paraula rara, frase o refrá que no assente en el paper, com diu el poble. Qué li pareix d’estos” per a qui va buidar entre altres, la Rondalla de Rondalles de l'ontinyentí Lluís Galiana i un dels pocs capellans del Seminari del Corpus Cristi de Valencia que s'animaren a redreçar el valencià.

Fa 90 anys... L’any 1929, mor Juan Requena Requena (Aielo de Malferit 1859 - Torrent 1929), el pare Juan de Dios d’Aielo, caputxí de l’Ordre Tercers Caputxins de la Dolorosa, ordre fundada pel caputxí Lluís d’Amigó i Ferrer (1854-1934).

El pare Juan de Dios d’Aielo, com era nomenat, va ser Superior en totes les Cases de la seua Ordre: Zaragoza, Terol, Santa Rita de Madrid i l’ultima en Torrent on va morir. També era mestre de novicis.

Fa 90 anys... Al ple de l’ajuntament de 1929, s’acorda aprovar la sol·licitud presentada pels veïns del carrer Nou, demanant el canvi de nom del carrer a Puríssima donat que vulgarment ja es coneixia així.

Fa 80 anys... L’any 1939 finalitza la guerra civil espanyola.

Fa 60 anys... L’any 1959, es desmantella definitivament la Central de la Llum.

Fa 40 anys… l'any 1979 se celebraren les primeres eleccions democràtiques. Francisco Barber Barber (1923-2008). Primer alcalde democràtic d’Aielo de Malferit, elegit en primera convocatòria en 1979, pel partit A.E.A.D.

Francisco va encapçalar la llista electoral per a les eleccions de l’any 1979, el seu partit Agrupación Electoral Ayuntamientos Democraticos va obtindre 6 regidors, Union de Centro Democratico 4 regidors i el Partido Socialista Obrero Español 1 regidor. Paco Barber regiria els destins municipals des de l’any 1979 fins a les eleccions de 1983.

En aquesta primera legislatura de la democràcia, també es presentaren a les eleccions municipals pel partit Agrupación Electoral Ayuntamientos Democraticos dues dones Josefa Domènech i Josefa Calabuig. Tindria l’honor de ser la primera regidora d’Aielo de Malferit Josefa Calabuig Requena.

 

Mª Jesús Juan Colomer

Bibliotecària/arxivera