Páginas

miércoles, 30 de octubre de 2019

martes, 29 de octubre de 2019

FOTOTECA: Temps lleure

Quadrilla d’amics que acostumaven a passar temporades a la Basseta Roja, per caçar, fer pebrassos o simplement fer-se una bona paella, l’any 1943.
Miguel Belda Soler, Enrique Castelló Silvestre, Batiste Egea Galiana i Alfredo Castelló Silvestre. Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Ester Egea Molla)

domingo, 27 de octubre de 2019

FOTOTECA: Adoració nocturna


Grup de xics de l’Adoració Nocturna, anys 1945-1946, a la sagristia de la parròquia Sant Pere Apòstol.
Fila de dalt: José Luis Rodríguez (Pepito noia), Enrique Sancho Aparici, José Barber Egea (peroleret), Rafael Castelló Bernabeu (roget)(, Juan Dordá Tamarit (sacristà), Juan Juan Martí (gerreta), José Belda Martínez (acolic) i Rosendo Sanz Belda.
Fila de baix: Gerardo Sanz Martínez, Enrique Juan Sanz (fill de D, Jose el metge) Rafael Egea Vicent (acolic o pigat) Don Francisco Castelló Quilis vicari, Don Manuel Castelló Quilis, cura, Don Leonardo Carreres Liñana, mestre, Rafael Belda Ureña (pitxi) i Enrique Vicent Belda (veneno). Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Mari Carmen Mateu Calabuig)

domingo, 20 de octubre de 2019

L’ASSIGNATURA PENDENT D’AIELO DE MALFERIT, UNA POLÍTICA MEDIAMBIENTAL INTEGRAL



Figura de portada. La Sèquia Ampla, columna vertebradora de l’Horta Vella d’Aielo. Font: Rafa Ortiz
Hi han ocasions en la vida en què no ens queda altre remei que començar de zero. Un acomiadament, una ruptura sentimental, una nova ciutat on instal·lar-se, un trasllat en el treball, l’energia invertida en un projecte abocat al fracàs. A vegades són canvis que hem elegit, altres venen imposats, però qualsevol d’ells ens evoca tristesa per la pèrdua i la incertesa per allò que vindrà, pel nou camí a reconstruir.
Tot i que, és impossible començar literalment de zero, perquè hi ha alguna cosa que s’ha guanyat: l’experiència, positiva o negativa. A més, realment és una oportunitat tornar a començar de zero? L’oportunitat de conèixer amb més detall, l’oportunitat d’aprendre dels errors i encerts d’accions passades, l’oportunitat de fer les coses d’una forma diferent, l’oportunitat de crear una cosa nova amb objectius renovats. L’oportunitat com a poble, de tots nosaltres, de contribuir al renaixement del patrimoni cultural i natural d’una Horta Vella devastada per l’última riuada del passat setembre. Un episodi de pluges torrencials que deixa en evidencia tal vegada, un dels majors fracassos col·lectius d’Aielo: l’escàs pes d’una visió global i inclusiva del que entenem per medi ambient a l’escena sociopolítica.
Davant d’aquest escenari, després d’un llarg temps d’observacions i d’anotacions acurades, m’ha motivat la necessitat de confeccionar humilment un pla d’actuació mediambiental a curt i llarg termini, on no cal realitzar grans despeses econòmiques si la creativitat i la recerca de finançament és eficient. Aquest programa es troba compost de 65 mesures de millora, específiques i justificades a estudiar la seua implementació per una administració local un tant confosa indistintament del signe polític, que caldria guiar i acompanyar. Propostes de millora front a realitats quotidianes i agrupades en 5 grans reptes estratègics: l’entorn natural, la biodiversitat, la dinamització agrícola, l’ecologia i sostenibilitat urbana (inclou espais verds, eficiència energètica, mobilitat i gestió de residus) i per últim, el cinquè repte, la sensibilització ciutadana basada en la comunicació i formació en l’educació ambiental.

ENTORN NATURAL
Per iniciativa de la corporació local, inici del procés de declaració del Barranc de la Fos – Molló de les Mentires, Paratge Natural Municipal (PNM) i la seua adhesió a la xarxa valenciana PANAMU per la forta vinculació amb la població vist que alberga l’Assut de la Sèquia Ampla, el Pont de l’Arcà o la Cova la Fos i la Blanca. Dita figura de protecció té com a funció compatibilitzar l’ús públic amb els objectius de conservació dels valors naturals i culturals que han motivat la seua declaració.
-    Inventariat de tots els enclavaments històrics amb risc imminent de desaparició de la memòria col·lectiva o pel seu estat deplorable. Dit això, recuperació d’aquests mitjançant tasques o obres puntuals (reconstrucció marges, desbrossament, condicionament d’accessos...) i, instal·lació de mobiliari i panells informatius sobre la història del lloc. Parlem dels entorns o camins d’accés al Pont d’Aielo, el Molí d’Allà Baix i el Propet, voltants de la Sènia (Serratella), la Penya Mira i la xarxa de brolladors i fontetes fora del casc urbà: Font d’Aljar, Font Pau, Font de la Teula o l’aiguamoll Els Brulls (Camí de Montesa), entre altres.  
-     Informe tècnic de l’estat del Pont de l’Arcà i de la Sèquia Ampla, localitzant aquells trams més perillosos o deteriorats entre el Pont i la Central Hidroelèctrica per col·locar tanques de seguretat o obres puntuals de reforç. 
-       Presentar candidatura de la xarxa de regadiu de l’Horta per tal de ser declarada Be de Rellevància Local junt a altres exponents patrimonials com l’Eixample o la botelleria de licors i anisats de J. J. Mompó, sinònim de major protecció i reconeixement.
-       Finca de Cairent: acord amb la Marquesa de Malferit per a la restauració i ús públic de la parcel·la del Pi com també la protecció de les troballes arqueològiques en els entorns de la masia
-     El Pi de Cairent deu formar part d’un catàleg virtual d’Arbres Monumentals d’Interès Local, arbres de titularitat pública i privada, els quals presentarien informació general, paràmetres morfològics i localització (accés, descripció de l’entorn, conservació, motiu de singularitat i context socioambiental).
-     Revegetació dels traçats del circuit de motocròs del Paller a causa del greu impacte ecològic i convertir la balconada d’entrada al circuit en un aparcament i berenador – mirador a la capçalera del Barranc Joncar. Localitzar els trams més degradats d’aquest Barranc per a tasques de desbrossament, repoblació amb vegetació de ribera i retirada de deixalles.   
-      Regulació per ordenança municipal de les pràctiques esportives en el medi natural como les marxes i proves de Bicicleta Tot Terreny (BTT) o de muntanya (MTB). La formació de nous itineraris, camp a través o descensos fora de la xarxa habilitada de senders, ocasiona pèrdua de coberta vegetal i greus processos d’erosió del sòl a mitjà i llarg termini. Les restriccions en les anteriors modalitats deu ser compatible amb el potencial turístic.
-     

Figura 1. El barranc de la Fos – Molló de les Mentides, un dels últims enclavaments naturals més verges, frondosos que conserva el terme municipal, tenyits d’escenes pintoresques. Font: Rafa Ortiz
-      Major transparència en les pròximes fases de restauració de la xarxa de camins i braçals rurals, regides únicament per criteris com l’estat, perillositat o grau d’utilització. Prestar atenció a aquells traçats no recollits en la cartografia, conflictius quant a l’accés a través d’altres propietats i als trams de camins més vulnerables en cas d’incendis forestals, inundacions per avingudes o despreniments mitjançant la col·locació de senyals de perill o tanques de seguretat. De fet, no sols es tracta de millorar el paviment, sinó estabilitzar talussos per facilitar la revegetació i evitar escorrenties.   
-       Aielo lliure abocadors: identificació de barrancs i rambles (Joncar, Malpasset, entre altres) a vora de camins, que encara pogueren acumular runes domèstiques i de vehicles que degraden la qualitat del sòl i dificulten la regeneració natural.   
-     Establir un calendari de cremes prescrites prioritàries en barrancs, acordat amb la Conselleria competent, Divalterra i Consorci de Bombers de València; calendari que deu acompanyar-se de la posterior retirada obligada de deixalles i runes aparegudes, acció no duta a terme per exemple, a la vessant calcinada entre el Parc del Mirador i el Llavador.
-     L’administració local deu agilitzar el procés de tramitació del pla local de prevenció d’incendis forestals (PLPIF) sota normes tècniques; en concret, cal la seua redacció i aprovació inicial en acord plenari. Pla subvencionat i supervisat definitivament per la Conselleria per a la Transició Ecològica, d’obligat compliment en aquelles termes municipals amb superfície forestal. El futur PLPIF inclourà el conegut pla local de cremes que regula l’ús del foc per a activitats agrícoles i de jardineria en sòls no urbans, el qual deu aprofundir en la difusió quant a les autoritzacions i observacions, estudiant l’enduriment de les sancions per incompliment.  
-        Identificar els abancalaments abandonats que són limítrofes amb les faldes de l’Ombria i la Solana de la Serra Grossa a fi d’emplaçar als propietaris a realitzar tasques de desbrossament a canvi de bonificacions fiscals o sota el risc de sanció si els operaris municipals són els encarregats finalment de la neteja. L’objectiu es mantenir convertir aquests bancals en un tallafoc natural continu entre la vessant de la serra i la matriu agroforestal per minimitzar la propagació de possibles incendis.
-       La Solana compresa entre el Malpasset (pujada a la Basseta Roja) i el túnel de l’Olleria és propietat de la Marquesa i l’Ombria és de l’Ajuntament; és a dir, sols la Solana entre el Malpasset i Paller (El Campello) és gestionada per la Conselleria. Això obliga a buscar finançament en instàncies superiors per conformar una brigada forestal pròpia, permanent i polivalent respecte a altres municipis veïns on la Conselleria és la titular de les serres; brigades essencials en la prevenció i extinció d’incendis forestals.
-      La gestió forestal no és convertir els pinars en el jardí de la nostra casa, en eliminar un sotabosc o matollar vital per protegir el sòl o la biodiversitat. I es què caldria remarcar l’ús erroni del concepte “neteja de la serra” ja que consisteix més be en silvicultura quirúrgica. Ús de maquinaria poc invasiva per extraure les argelagues i clarejar els densos pinars joves després dels grans incendis del 94, disminuint així la competència entre pins i accelerar el seu creixement. Per tant, prioritzar en aquell combustible forestal fi, en la biomassa seca altament inflamable front a la probabilitat d’ocurrència de foc. Una vegada es coneix sobre quina vegetació s’ha d’actuar, prestar atenció als tallafocs i faixes auxiliars, vores de camins, pistes forestals, carreteres o zones urbanes.  
-    La constitució d’una brigada estable econòmicament deu enfortir-se amb una eficient recerca de subvencions i celebració de jornades formatives en matèria de gestió forestal, orientades als capatassos i peons.  


BIODIVERSITAT
-        Restauració vegetal de l’escullera construïda en el passeig de la Barcelona – Llavador.  Eliminació de les colònies de cactus, entre altres plantes invasores, i reforçar la revegetació amb herbàcies o matollars autòctons com romerals o estepes blanques amb la finalitat de minimitzar els processos d’erosió edàfica i l’impacte visual.
-       Acordat amb la Conca Hidrogràfica del Xúquer (CHX), dissenyar un pla de restauració fluvial del Clariano, en el tram comprès entre el Barranc de la Fos i el Molí Propet donada la degradació de l’ecosistema, aguditzada en cada riuada. Ens fixem en el necessari control de l’erosió per l’aparició creixent de roca mare; identificar menudes barreres en el llit que originen el trencament de la continuïtat de l’aigua i allò més important, reforçar els talussos de la planura amb la plantació i seguiment de bandes de vegetació autòctona, arborescent i arbustiva. Amb tot, per què és important rehabilitar la vegetació autòctona de ribera? Actua com a font d’aliment, refugi faunístic, corredor biològic, filtre verd que oxigena l’aigua contaminada i recarrega d’aigües subterrànies. A més, la coberta vegetal és estabilitzadora de marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retarda crescudes i reté sediments fèrtils), regula el grau d’insolació del riu i la temperatura de l’aigua i, augmenten la qualitat paisatgística del sistema natural. 
-        L’anterior restauració fluvial deu incloure un programa pilot de maneig i control de poblacions de Arundo donax (canya comú) en riberes i marges del riu i de la Sèquia Ampla. El foc no es la solució si no s’apliquen posteriorment tractaments amb un cost total optimitzat, elevada eficàcia i baix impacte en el medi ja que les flames faran que els canyissars rebroten amb més força.  D’aquest mode, es convenient optar per remoure i extraure els sistemes radiculars dels canyars durant l’estiu, calendari de fumigacions quan les canyes activen el transport de nutrients a les arrels o apareixen els rebrots o fixar lones opaques permeables i soterrades a la vora del riu, que impedeixen el creixement de la canya. I es que, es poden establir períodes d’intervenció sense conèixer abans el cicle reproductiu d’aquesta espècie invasora? 


Figura 2. Comparativa de dos trams del llit del riu Clariano després de la riuada del passat mes. La imatge superior, desert de graves, en ple procés d’erosió on hi havien canyars.La imatge inferior, hi ha vegetació autòctona lliure de canyars, mates de boga que han resistit el pas de la riuada i que han evitat la pèrdua de sediments.Font: Jose Aparici

-     Per l’altra banda, seguiment de la qualitat de les aigües fluvials al seu pas per l’Horta Vella: vigilància i enduriment de sancions per no respectar el seu cabdal ecològic mínim i sustentable a l’altura de l’assut d’inici de la Sèquia Ampla. Pescar les capes d’algues proliferades en la superfície, que originen aigües putrefactes i anòxiques per l’absència de vegetació ribera. Major coordinació amb la depuradora municipal d’Ontinyent – Agullent i amb la CHX per portar a terme tests regulars sobre la concentració de contaminants en aigua, procedents de vessaments industrials. Delicte mediambiental comes històricament.
-    Construcció en tallers infantils de nius de fusta censats i destinats per a aus insectívores i ratpenats, a col·locar en l’Horta Vella i en bases de reg, properes a camins. Millorem l’estat de conservació d’aquests animals, determinants en el control biològic de plagues de mosquits en aigües empantanades i cultius. Projecte exitós aplicat en localitats com Puçol o El Pinós.  
-      Relacionat amb l’anterior punt, implementar mesures de conservació de grups faunístics: construcció en barrancs de xicotets tolls, pilons i abeuradors accessibles, que recullen escorrenties de pluja i que serveixen com a punts de reproducció d’amfibis i rèptils vulnerables. Respecte a la xarxa de camins i carreteres: adaptació de sifons, arquetes i altres elements de la xarxa de drenatge amb rampes suaus per facilitar l’eixida d’animals menuts que hagen caigut; tanques per reconduir el pas d’animals i major senyalització vertical d’advertència en trams frondosos, de poca visibilitat o en passos de barrancs amb l’objectiu d’evitar col·lisions de vehicles amb animals.   

DINAMITZACIÓ AGRÍCOLA
-    Constitució d’un Consell Agrari Sostenible d’Aielo (CASA) compost per representants de la cooperativa municipal, comunitat d’agricultors i regants, sector vitícola, ramaders, societat de caçadors, voluntariat ambiental o col·lectius esportius sota l’assessorament puntual d’enginyers agrònoms o biòlegs. Sessions de caràcter mensual on es consensuarà un full de ruta sobre normatives i bones pràctiques a aplicar en el paisatge agroforestal.  
-        Facilitar a la Comunitat de Regants Locals l’accés a ajudes públiques d’instàncies superiors per a la millora i modernització dels regadius o conreus secà (tècniques de cultiu, millora de sèquies, neteja de marges, consolidació de ribes).
-       Creació d’un segell corporatiu i de qualitat que empare el comerç local i/o productes artesanals, arrelats al nostre poble com el vidre, la cistelleria, el mobiliari i principalment, el sector agroalimentari: l’oli d’oliva, la vinya, l’albercoc, els licors, l’embotit o la pastisseria.
-       Impulsar el comerç de proximitat amb una major presència de productes vegetals en menjadors de centres educatius.
-     Constitució d’un banc públic i pilot d’horts ecològics, urbans i socials, una vegada avaluada la demanda ciutadana potencial i sota unes pautes de gestió acordades entre propietari, usuaris i administració local. En aquest sentit, localitzar parcel·les pròximes a la localitat, en desús per al seu condicionament i cultiu temporal: l’Horta Vella, El Cantó de l’Hort, La Muleta o el camí Dilluns.
Figura 3. La Lloma. Font: Rafa Ortiz
-      La posada en valor dels últims reductes de cultiu de regadiu al terme municipal deu completar-se amb la instal·lació de panells informatius en els camins de reg creant així un circuit turístic.
-      Revalorització de la Cooperativa Municipal quant a visibilitat i competitivitat: garantir una estructura de gestió professionalitzada i organització solvent amb un grau de capitalització necessari per a afrontar reptes empresarials. Realització de planificacions estratègiques; implementar primes de fidelitat i incentius econòmics per a augmentar el número de socis i d’entregues; prestació de serveis per falta de relleu generacional en cultius productius i amb capacitat de comercialització. Facilitar la incorporació de joves i dones en el cooperativisme com a agents primordials en la dinamització del medi rural. Per últim, teixir acords de col·laboració amb altres cooperatives en matèria de comercialització, investigació, innovació i serveis.
-     Supervisió de les llicencies registrades, arrendaments i ampliacions de vedats de caça existents, restringint l’activitat en zones properes a camins, cases de camp i paratges freqüentats. Agilitzar la comunicació de danys i actuacions de resposta per l’efecte de les poblacions campestres de conill en l’agricultura.
-     Major celeritat en el procés de tramitació amb instancies superiors per procedir a l’apuntalament i rehabilitació urgent almenys de la nau central de l’Alcoholera (Parc del Mirador), element patrimonial propietat municipal i en perill d’enfonsar-se, posant en risc la integritat humana.
Des del meu punt de vista, l’Alcoholera no deu convertir-se en un futur alberg municipal sense realitzat prèviament un anàlisi de la viabilitat econòmica dels costos de manteniment de l’alberg a mitjà i llarg termini i sense la elaboració d’un pla dinamitzador del turisme local. Així que, es oportú replantejar l’ús social d’aquest monument i el seu pati com a Casa de l’Horta – Aula Natura. És a dir, un centre d’interpretació ambiental de la localitat que albergue sala de reunions i col·loquis formatius en matèria de conservació del medi ambient i agricultura i, sala d’exposicions permanents sobre l’evolució històrica de les hortes, arxius i vocabulari sobre el patrimoni i tècniques agrícoles, costums i tradicions del llaurador. Una Alcoholera que junt a l’Almàssera de Sant Engraci deuen rellançar-se com a espais culturals de referència, actualment abandonats quant al seu ús potencial.  

Figura 4. Mentre l’Alcoholera es troba a l’espera del veredicte de la DG. de Patrimoni de la Generalitat Valenciana; quin és el paper de l’administració local, titular de l’edifici?, està fent tot el possible perquè s’agilitzen els tràmits que permeten almenys apuntalar el monument? 

ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT URBANA
-        Inclusió de millores tècniques en jardins i parcs urbans: noves plantacions usant arbrat de fullatge perenne i dens amb un cost baix de manteniment, sistemes de reg més eficients. Substitució de la gespa natural per artificial en rotondes, Avinguda de València (La Venta) o Alfredo Castelló, entre altres indrets concorreguts a causa de l’alt cost de sega, reg i tractament bioquímic, incompatibles amb el nostre clima àrid. La gespa artificial, el cautxú de nous parcs infantils i el paviment en futures remodelacions deu ser permeable per tal d’evitar l’excessiva cimentació dels espais verds.
-       Estudiar la construcció de jardins verticals aromàtics en parets de solars del casc antic amb permís dels propietaris, tenint en compte el tamany de les plantes, el volum del substrat, les zones de llum i ombra o les exigències hídriques.
-       Major revegetació del Parc del Mirador i retirada de les soques dels plataners enverinats per altres en el tram del passeig afectat. A més, plantació lineal d’arbrat, paral·lela al carril roig de vianants entre l’avinguda de les palmeres i la fàbrica Gacela de Oro.
-        La sol·licitud de possibles noves convocatòries d’ajudes adjudicades per l’IVACE a fi de completar la modernització dels polígons industrials deu incorporar la plantació lineal d’arbrat en noves voreres a banda de les millores en cartells informatius, enllumenat, fibra òptica o eficiència energètica.
-       Posar la diagnosi energètica al capdavant de les actuacions municipals de manera que s’optimitzen al màxim energèticament i per tant, econòmicament. La construcció de nous equipaments municipals deu incloure panells solars fotovoltaics i renovació d’instal·lacions elèctriques obsoletes durant la rehabilitació de dependències per garantir un consum racional, especialment la automatització de llums. A demés, avançar en la substitució de la il·luminació del camp de futbol Juan Bataller per tecnologia LED.
-     Prioritzar les ajudes municipals a la rehabilitació d’edificis al fet que es complisquen els criteris energètics i d’aïllament fixats a la Directiva 2018/844 d’Eficiència Energètica dels Edificis.
-      Promoure la fiscalitat reduïda mitjançant la incorporació de deduccions en forma de bonificació a l’Impost de Béns Immobles (IBI), Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i Impost de Circulació en totes aquelles activitats o compres que es tradueixen en una reducció d’emissions de CO2 (bicicletes, vehicles hídrics i elèctrics), eficiència energètica i ús d’energies renovables per a autoconsum domèstic, particular i comunitari. Tramitacions, assessorament i gestions entorn a les ajudes deuen canalitzar-se a través d’una Finestreta Única d’Atenció a l’Usuari.
-      L’administració local deu incloure en els plecs de contractació i convenis la valoració d’aquelles empreses i/o agrupacions que hagen incorporat plans de sostenibilitat o d’aquelles comercialitzadores i/o productores 100% renovables.
-      Endinsant-nos en la mobilitat sostenible i segura, elaboració d’un Pla d’Accessibilitat Urbana: nous guals reductors de velocitat, ampliació de voreres grogues a l’entrada d’espais públics, eliminació de barreres arquitectòniques en voreres, estudiar la peatonalització de carrers del casc antic i aparcaments en solars buits d’aquest i, augment de places de mobilitat reduïda, de motocicletes i bicicletes en punts concorreguts.
-       Acordar amb l’Àrea de Carreteres de la Diputació de València, la instal·lació d’enllumenat fotovoltaic en la intersecció al costat del Pont d’Aielo. Tanmateix, enllumenament del camí de la bassa Botja entre l’avinguda Jaume I i el Forn del Vidre a causa de l’alt flux circulació de vianants i vehicles.
-     Reforçar la continuïtat de l’anell extern peatonal mitjançant tant la ubicació de senyalística com l’agilització del procés de tramitació amb la Diputació per aprovar el projecte de dignificació urbanística entre la rotonda de La Creu (La Venta) i la futura del cementiri (compra de parcel·les, ampliació de calçades, enllumenat, espais verds i passeig entre el cementiri i La Venta).
-        Ordenança municipal referent a la mobilitat no motoritzada.
-   Ordenança municipal que deu cohesionar aspectes com l’enllumenat públic, la contaminació lumínica, sonora i atmosfèrica, governança radioelèctrica i la regulació quant a la instal·lació d’antenes de telefonia, ràdio i televisió.
-     Respecte a la gestió dels residus, cens de papereres a la localitat, disposició de noves més enllà d’avingudes principals i parcs i, recanvi d’aquelles més deteriorades. Valorar l’efectivitat dels contenidors 24 h a l’Ecoparc, augmentar aquests a l’ermita i a l’entrada del camí de la Piscina durant l’època estival i ubicar nous contenidors subterranis al barri del COP donada l’amplitud de carrers i densitat demogràfica. Enduriment de les sancions per incompliment dels horaris de recollida del fem o massificació de residus entorn a contenidors plens o inadequats.
-     Un horari ampliat de l’Ecoparc del COR (servei fixe) deu ser compatible amb el servei mòbil introduït en el marc del Pla de Minimització de Residus de la Vall d’Albaida amb el Consorci de Residus. A més, l’ús de l’Ecoparc fixe i mòbil deu traduir-se en un programa d’incentius a difondre: acumulació de punts per cada vegada que l’usuari recicla a canvi de bonificacions a les taxes del fem i del COR.
-      Racionalitzar al màxim l’ús de paper en tràmits administratius i burocràtics a les dependències municipals. Agenda cultural digital difosa per xarxes socials i penjar exemplars en paper junt a follets informatius únicament en dependències municipals concorregudes i en panells informatius a ubicar en punts concorreguts del casc antic donada la escassa accessibilitat de la gent major a les noves tecnologies.
Figura 5. El cultiu de vinya ha esdevingut en un dels motors de l’economia local, des de inicis del segle XX de la mà de l’emprenedor Baptista Aparici Belda, l’introductor del viverisme oleícola i del vitícola (la vara i els barbats). Aquell “Centro Vitícola Ayelense, grandes viveros de plantas americanas” té que fer front hui per hui a la plaga de Xilella fastidiosa, col·lapse d’aqüífers, guerres comercials i la gestió de residus. Font: Història d’Aielo de Malferit. Rafa Ortiz
-     Projecte d’economia circular: La vareta, del camp a la caldera. En què consisteix? En primer lloc, cal habilitar una parcel·la municipal per deixar les restes forestals procedents de la gestió forestal (aclariment de pinars) i agrícoles (poda de cultius i restes de la vareta) com a alternativa a l’ús del foc per a l’eliminació del residu.
En segon lloc, revaloritzar aquests residus i usar-los com a biomassa, com a font energètica per a les calderes de calefacció en edificis municipals. Beneficis socioambientals del projecte? Crear una xarxa municipal de calefacció oberta també a abastir cases particulars i producció de compostatge a partir de la biomassa no apta per a generar energia. D’aquesta manera, disminuïm la probabilitat d’incendis forestals a la serra i aposta per energia respectuosa, lliure d’emissions CO2 i de proximitat paral·lel al profit econòmic. Creació de residus? No, s’aprofiten durant el procés. Pot ser estem davant un nou motor econòmic del municipi? Sí, permet la contractació d’operaris, mentre l’administració estalvia en factures. Ara bé, caldrà redactar un pla d’ordenació del terreny forestal d’utilitat pública que dispose de les zones que s’hauran de clarejar. Inspirat en el projecte “Bocairent cap a la biomassa”.

SENSIBILITZACIÓ CIUTADANA: FORMACIÓ I COMUNICACIÓ DE L’EDUCACIÓ AMBIENTAL.
Protocol local d’actuació i resposta en cas de probable ocurrència de fenòmens meteorològics o riscos naturals extrems durant escenaris d’alerta per premergència o emergència, especialment incendis forestals, onades de calor, temporals de vent, tempestes i episodis de fota freda o de DANA.
Guia local didàctica, de bones pràctiques sobre gestió del cicle de l’aigua, petjada de carboni, arquitectura bioclimàtica (rehabilitació energètica d’habitatges i edificis) i, maneig de residus industrials i agrícoles, i taxes de reciclatge amb els seus respectius consells preventius i d’estalvi. Com també, la mobilitat en el casc urbà amb l’enduriment de sancions com la parada en doble fila, en la mediana central d’avingudes i el no compliment adequat de l’estacionament quinzenal en determinats carrers.
Promoure la participació i l’alfabetització energètica per a la ciutadania com a garantia de transformació del model energètic i la sobirania energètica.
Campanya anual de conscienciació quant al reciclatge d’envasos i restes domèstiques (aparells electrònics, teixits, oli de cuina, piles, envasos fitosanitaris, enderrocs...) dirigida a l’alumnat del col·legi i institut, però especialment a la població adulta. Campanya intensificada durant les festes d’estiu (botellots, comparses) i posar també l’accent amb “qui més recicla, menys paga en el seu rebut”, difonent allò que es bonifica i com es comptabilitza i, aclarint rumors, notícies falses entorn als criteris de les taxes de reciclatge i la barreja de residus en els camions del fem.
Jornades de “Mans al Riu” destinada al públic jove i familiar amb la finalitat de retirar deixalles i plàstics acumulats al llit del riu, a les seues riberes i a les sèquies a canvi d’obsequis i descomptes en activitats lúdiques. Incentivar aquestes accions també durant les excursions organitzades per les entitats senderistes.

Figura 6. La tradicional campanya de neteja de rius “Mans al Riu” és organitzada per la Fundació Limne, celebrant enguany la seua dècima edició en més d’una trentena de municipis valencians.
Xerrades de caràcter informatiu i preventiu sobre conscienciació en l’ús responsable del foc i desbrossament de voltants de cases de camp en zones properes a serres o pinars per tal de reduir el risc d’ignicions. Igualment, per a edificacions en enclavaments exposats a possibles avingudes.

Dinamització de les sales en desús del nou ambulatori mitjançant un programa anual d’exposicions i taules redones impartides per experts no sols sobre detecció de malalties, primers auxilis i cures a casa i, calendari de vacunes, sinó també sobre hàbits saludables i afeccions de la contaminació ambiental en el benestar social. A més, campanya local de prevenció de plagues d’insectes.
Calendari anual de col·loquis i taules redones sobre bones pràctiques en agricultura i jardineria compatibles amb la conservació del medi ambient i orientades sobretot a la comunitat de regants i agricultors. Abordar aspectes com l’eficiència hídrica i l’ús sostenible de productes bioquímics; investigació fitosanitària (plagues en cultius extensius, fructícoles i hortícoles); reptes del mercat agroalimentari (demanda, producció agroecològica, alternatives pioneres); dinàmica i contaminació d’aqüífers o efectes del canvi climàtic en el camp valencià. Gestió forestal (pràctiques silvícoles adequades, diversificació en repoblacions); importància de la restauració ecològica de sistemes fluvials o en paisatges agrícoles a través de la mostra de projectes exitosos.    
Front una pèrdua alarmant d’abelles per males praxis en el maneig de fitosanitaris, el canvi climàtic o la invasió de la vespa asiàtica, posada en marxa d’una campanya d’apicultura “Com actuar si tinc abelles a casa?” ja que és essencial la protecció d’aquest insecte perquè proporciona vitals serveis ecosistèmics. Una dada: 71 dels 100 cultius que proporcionen el 90% dels aliments arreu del món, són pol·linitzats per les abelles. 
Seminaris destinats als cossos tècnics municipals sobre la inclusió de la perspectiva ecològica en pautes administratives i tasques de manteniment, obres en el nucli urbà o el medi natural.
Coordinació de l’administració local amb els cossos docents de Coneixement del Medi (primària) i, Ciències Naturals i Biologia (ESO) per crear un Acord Educatiu per la Sostenibilitat que consolide bones pràctiques als centres educatius. Parlem de xerrades adaptades sobre transició ecològica i crisi climàtica, oportunitats formatives i laborals potencials en l’economia verda, paper de les entitats conservacionistes sense ànim de lucre i voluntariats ambientals, impuls als horts urbans i tallers de construcció de mobiliari per a fauna vulnerable. A més, creació i manteniment d’inventaris digitals de la flora autòctona del terme municipal o recorreguts botànics en parcs i jardins urbans (cartells divulgatius amb codis QR), entre altres projecte pedagògics relacionats amb l’arbrat i orientats a grups reduïts, interessats per garantir una conscienciació de qualitat.   
Impulsar un cicle de passejos d’interpretació del patrimoni natural dirigits també a grups reduïts, acompanyats d’experts en botànica, ecologia, història o paisatgisme.
Signatura de convenis de col·laboració i/o cooperació que potencien l’assessorament tècnic de l’Ajuntament i la celebració de seminaris divulgatius d’enginyeria agrònoma i biologia de la conservació amb departaments i instituts d’universitats valencianes, Fundacions com Global Omnium, Limne o Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) i col·lectius conservacionistes com Acció Ecologista – Agró, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA) o la Colla Ecologista l’Arrel d’Ontinyent amb la col·laboració del voluntariat ambiental local.    
Garantir la horitzontalitat i transversalitat de l’àrea municipal de Sostenibilitat en altres àrees amb competències d’Economia, Educació i Turisme, Sanitat i Benestar Social a l’hora de prendre decisions i aprovar projectes. D’aquest mode, establir sinergies permanents amb regidories d’Agricultura, de Medi Ambient o de Territori d’altres localitats valencianes, obrint la porta a acollir congressos i trobades de representats tècnics de les àrees municipals competents de la Vall d’Albaida amb l’objectiu de crear xarxes de coneixement; d’intercanviar línies d’actuació, iniciatives pioneres, problemàtiques o inquietuds comuns.
Derivat de l’anterior punt, adhesió de l’Ajuntament a la Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat i al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia amb el compromís de desenvolupar mesures d’adaptació i mitigació front al canvi global i especialment, climàtic (Horitzó 2030) a la vegada que s’obtenen, canals de finançament i recursos tècnics de la UE a través de la Diputació de València.   
Sessions plenàries: Moció a favor del tancament de la Central de Cofrents una vegada haja finalitzat la concessió al 2021 i aposta ferma per incentivar les energies renovables a la localitat. Enllaçada amb l’anterior, moció a favor de vetllar pels drets de les persones i/o famílies en situació de vulnerabilitat energètica. Moció a favor de l’elaboració d’un Pla Director de conservació del patrimoni arbori local i altre que blinde l’estat ecològic del riu Clariano al seu pas per Aielo. Moció a favor de delimitar els entorns escolars com àrees de protecció de la salut de la infància. Moció a favor d’una Vall d’Albaida lliure de futures plantes de residus animals i d’altres tipus d’abocadors que alteren el benestar social i la integritat paisatgística de la comarca.

Concloent, la millor política és la que tomba els interessos electorals curtplacistes. Aquella que garanteix l proximitat amb les persones per tal d’acordar accions d’adaptació i mitigació cap a la transició ecològica. Ara bé, en un context de crisi climàtica tractada com una moda més i de discursos ecològics buits de contingut, no ens hem de deixar arrossegar tampoc pel predomini d’arguments apocalíptics ja que ens pot envair la impotència i desànim; enlloc de creure en una participació ciutadana compromesa: la llavor de tota gestió mediambiental.
En definitiva, una gestió oberta a Aielo i amb dos reptes principals: imitar aquells pobles valencians de similar grandària que han obtingut fonts de finançament exemplarment en matèria de sostenibilitat ambiental i teixir una coordinació transversal entre àrees municipals, centres educatius i associacions locals no sols conservacionistes. Pas previ, indispensable si l’objectiu últim es posar en pràctica solucions viables i valentes que dignifiquen el paisatge agroforestal i cultural, aquell que ha sigut el decorat de la nostra infantesa, de la nostra memòria col·lectiva com a poble.
I per cert, em permets un primer consell, estimat lector? Recorda que una bossa no pot faltar a la nostra butxaca quan eixim al carrer o al camp per recollir deixalles. Recorda, que la nostra actitud pot marcar la diferència! T’uneixes a actuar ja?, a alçar la veu per reivindicar millores? Cada dia sense coordinar esforços, la degradació ambiental del terme municipal creix, creix i ho estàs assumint amb total normalitat.


Jose Aparici Malchirant 
octubre 2019