Dels Ortiz d’Aielo de Malferit i Barcelona

Amparo Alfonso Vidal (1892 Ontinyent-Barcelona), ¿?, Empar Ortiz, Rafael Ortiz Penalba (Aielo de Malferit 1891- Barcelona). 20 de maig de 1956

Aquesta és una anècdota de reencontre, de pertinença i d’embrancament familiar.

Familia Ortiz a Barcelona. Descendents de l'aieloner Rafael Ortiz Penalba

La família de Maria Amparo,  la meva esposa, havia progressat generacionalment amb quatre records heretats dels vells,  que en la generació jove actual ja són els rebesavis. La seva era una família d’al·luvió, com tantes altres  famílies atretes per la ciutat de Barcelona i  la seva indústria, una  síntesi de famílies navarreses, aragoneses  i valencianes, assentades a Barcelona al primer quart del segle XX. Potser aquesta diversitat  de procedències   diluïa el sentiment de pertinença respecte als orígens, aquells orígens que si es perden  també es perd la identitat, segons diu aquell noi de Xàtiva en una de les seves cançons. 

Maria Pasamar, Rafa Ortiz Alfonso, Empar Ortiz Pasamar, Rafael Ortiz Penalba i Amparo Alfonso

 

Amparo Alonso Vidal, Rafael Ortiz Penalba i la neta Empar Ortiz

Vet aquí que el rebesavi Rafel era valencià, com la rebesàvia Amparo. Fins i tot els llocs de procedència eren confusos, però es movien entre Ontinyent i Aielo de Malferit. També es mantenia el record que els avantpassats d’alguns d’aquests pobles havien fundat una bodega de licors  o una destil·leria que els havia proporcionat un cert èxit econòmic, la qual cosa contradiu l’explicació del Rafel fincat a Barcelona,  quan deia  que el seu pare els feia caminar descalços d’un poble a l’altre per no fer malbé les espardenyes. Tampoc era del tot coherent que el membre d’una família “benestant” emigrés a Barcelona per buscar-se la vida. Sens dubte la nostra seria la branca pobre de la família, categoria  —aquesta— a la que tots tenim un honorable dret de pertinença. Finalment la meva esposa, àvia de la generació

Rafael Ortiz Alonso va formar part del grup "José Guardiola y su conjunto", que va tenir molt d'éxit els anys sixanta i van gravar bastants discs. El besavi és el de les ulleres i Guardiola, el cantant, és el de la corbata a ratlles.

jove actual, es va decidir a conèixer els llocs de procedència valenciana de la família. Uns carnets d’identitat trobats a la capsa dels papers vells indicaven que el rebesavi de la generació jove actual era Rafael Ortiz Penalba, nascut a Ayelo de Malferit el 1891 i que la seva muller era l’Amparo Alfonso Vidal, d’Ontinyent.  Vam preparar el viatge a tots dos llocs i a la web de turisme d’Aielo vam trobar notícies d’una ”Botellería” històrica, en la fundació de la qual hi havia un Ortíz. Es tractava, per tant, de verificar amb una partida de naixement com es deia el pare de l’Ortiz  fincat a Barcelona a principis del segle XX. Vam anar a l’Ajuntament i no sols vam obtenir la partida sinó que vam contactar amb l’arxivera municipal i bibliotecària, la Maria Jesús Juan, per indicació de la

Rafael Oriz Alonso, tocant a l'Orquesta Ciutat de Barcelona

senyora que ens va ensenyar la Fàbrica de Licors J.J. Mompó. Va ser de gran ajut. Efectivament, el rebesavi barceloní havia nascut a Aielo i, seguint la seqüència masculina del cognom, vam saber que  era fill de Daniel Ortíz Orta  i nét de  Daniel Ortíz Garrigós, germà d’Enric Ortíz Garrigós, un dels socis fundadors de la fàbrica de licors.

Amparo Ortiz en la seua visita a Aielo, poble natal de l'avi Rafael. Palau dels Malferit. 25 abril 2019

 

Amparo Ortiz a Aielo, poble natal de l'avi aieloner Rafael Ortiz.

La branca  dels Ortiz  d’Aielo fincats a Barcelona se’n van sortir, i només utilitzaven les espardenyes per treballar a l’hort de la caseta de segona residència que tenien a Valldoreig. Rafael Ortíz Penalba va ser xofer particular i taxista amb cotxe i llicència propis, es va casar —com s’ha dit— amb una noia d’Ontinyent i van tenir dos fills. Un d’ells (el meu sogre)  va ser músic; primer ho va ser en orquestres  de balls i de festes majors, després en orquestres que van passar temporades a Istambul, El Caire i Suïssa en la postguerra. Va formar part del conjunt de  Josep Guardiola (ei! el cantant, no el futbolista!), i del  Latin Quartet. Finalment va entrar a l’Orquestra Ciutat de Barcelona (l’orquestra simfònica de la ciutat), va tocar a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, va gravar discos i va acompanyar a Lluís Llach a L’Olímpia de París. Rafel Ortiz Alfonso va ser un treballador incansable,  clarinetista i, sobretot, contrabaixista, però jo crec que tocava qualsevol instrument que li posessis al davant. Era músic, no? Una de les dues nétes, filles de la meva esposa, és professora de música a l’ensenyament secundari. Creieu possible que la tradició musical valenciana s’hereti genèticament malgrat que les persones  s’aclimatin en altres terres?

Amparo Ortiz a Aielo, poble natal de l'avi Rafael. Palau dels Malferit

La Maria Jesús ens ha facilitat més dades genealògiques dels Ortíz d’Aielo, que ens són molt llunyans i coneguts només en el paper i ens ha presentat a alguns Ortiz de la carnisseria i la ferreteria que no han resultat ser de la mateixa branca familiar.

Amparo Ortiz, visita a Aielo, poble natal de l'avi aieloner Rafael Ortiz. Palau dels Malferit

Amparo Ortiz Pasamar neta de l'avi aieloner Rafael Ortiz

Hem de tornar a Aielo perquè hem passejat pel poble però  l’hem conegut poc, o molt si tenim en compte la informació transmesa pel blog que porta la Maria Jesús i el que hem llegit d’aquí i d’allà. Bonic poble, bonica comarca de la vall  blanca. Hem passat  la informació a les filles, els gendres, als néts i  a les nétes. I sabeu què?: hem reforçat el sentiment de pertinença. Al cap i a la fi els quatre-cents quilòmetres i escaig que hi ha entre Barcelona i Aielo no són res en el chip mental de la història de cadascú.

Jose Padro Margó

agost 2019