El llibre de Agustín Rubio Vela El Procés de Sueca és un minuciós estudi d’un litigi medieval que té, les seues arrels, en el repartiment de les terres del castell de Cullera conquerides per el rei Jaume I. (1)
El senyoriu del castell de Cullera, era una unitat territorial de la
que depenia diverses alqueries entre les quals es trobava la de Sollana. Este senyoriu es va dividir en dos parts, una, la
de Cullera que es va reservar el rei i un altra, la de Sueca, donada a l’Orde
del Hospital.Com escriu Agustín Rubio: “Sobre
una única entitat territorial ,doncs ,s’havien configurat, en la mateixa
centúria de la conquesta cristiana, dos àmbits distints des de un punt de vista
polític i jurídic : una de realenc i un altra de senyoriu, amb Cullera i Sueca,
respectivament, com a principals centres de població. “ (2) El conflicte, aleshores, estava ja servit des
de els inicis de la conquesta amb la constitució dels dos entitats territorials.
Els de l’Orde defenien que Sueca deuria
considerar-se municipi amb terme propi( incloses en ell les seues alqueries),
i amb jurisdicció independent del de
Cullera.
En el pròleg d’este llibre el nostre investigador medievalista escriu
que, al topar-se amb el volum manuscrit
de l’ Arxiu Municipal de València titulat Procés
de Çueca .M.CCC.LXXXI., pensava que tenia entre les seues mans un més del
nombrosos plets de la Baixa Edat Mitjana. La singularitat d’ este procés i ,per
tant el seu interès, residia en que cadascuna de les dos parts litigants, Cullera i Sollana, van aportar
nombrosos testimonis que van ser investigats en la seua vida privada.
L’objectiu era recusar-los per tal de
invalidar el seu testimoniatge davant dels jutges . Al llarg del litigi van anar
desfilant davant del tribunal... “
persones de carn i ossos, en bona part veïns de localitats de la Ribera Baixa-Sueca
i Cullera, sobretot, entre les quals havia rufians, homicides, usurers,
lladres, tafurs, estafadors, jugadors, adúlters, violadors, bevedors..., que
formaven un complet quadre d’això que en la literatura medieval se’n sol dir la
mala vida. Notaris i capellans,
taverners, hostalers, corredors, pescadors, llauradors...,gents de les
professions més diverses, rics i pobres, anaven passant davant un sever dit
acusador, que, després de recordar actes envilidors del passat de cada un
d’ells, posava a continuació en entredit la seua credibilitat com a testimonis”.(3) És, aleshores, aquest factor el que dona
interès a este document medieval i que passa a ser una crònica social del seu
temps d’un valor impagable. Retaule medieval de costums, que, justifica el
títol donat pel seu autor: El procés de
Sueca ,la mala vida en una comunitat rural del Trescents.
En 1364 el rei Pere el Cerimoniós suprimia la independència municipal
de Cullera amb tot el seu terme i en 1381 la ciutat de València adquiria el
castell i vila de Cullera per 275.000 sous: “cum òmnibus et singulis locis, alchareis, edificis, fortaliciis,
terminis, territoris, et pertinenteiis ipsorum castri et villae”. És clar que en esta referència s’incloia el
terme de Sueca junt als seus llocs concrets i alqueries.
Després de l’ adquisició del senyoriu de Cullera, per part de la ciutat
de València, esta heretarà l’històric
conflicte. En El Procés de Sueca les parts litigants són, ara, la ciutat de
valència que tracta d’evitar la secessió
de Sueca, independència territorial i jurídica defesa, al llarg dels anys, per
l’Orde de Montesa. En este procés al ser citades les poblacions de Cullera o Sueca, tot seguit, es fa
referència sempre una a llocs i alqueries
-o formules similars- dependents d’estos dos principals nuclis de població.
Estos llocs venen sempre citats de manera genèrica en els textos seleccionats
per l’autor del El procés de Sueca excepte,
un d’ells, que ha motivat el meu escrit.
El meu interès en la lectura del Procés de Sueca girava al voltant dels
nuclis temàtics que apareixien en el seu índex: plaer i pecat, perversitat i
delinqüència, heterodòxia religiosa i gent socialment menyspreada com són els
pobres i els folls. Estos nuclis temàtics ens mostraven una curiosa galeria de
personatges que podien ser relacionats amb textos literaris coetanis. Era,
sobre tot, esta part del llibre la que havia despertat el meu interès. En la
meua rapida lectura de la part del llibre dedicada a la
qüestió secessionista dels suecans em vaig detindre al semblar-me que havia
llegit la paraula Aielo. Vaig rellegir el text i, efectivament, allí, sense
esperar-me ho apareixia el topònim Ayello,
situat ara en la ribera del Xúquer.
Item, diu que dins lo terme de Çuecha son compreses los lochs i
alqueries següents, és a saber: Ayello,
Villela, Corcoix, lo Ràfoll, qui és d’ Vicent Benet, notari, e Unx[an]a, los
quals lochs e alqueries són de terme i dins terme de Çuecha, e fan [e]
acostumen fer un cors e una universitat ab lo dit loch de Çuecha, e són
dins jurisdicció e de juridicció del dit
loch de Çuecha. E així u són stats tots temps, de des que lo dit loch de Çuecha
és estat de cristians, que ha .CXXX. anys, e .C., .XC., .LXXX., .LXX., .L.,
.XL., XXX., .XX., .X., .V. anys ençà, e, per tant, de temps que memòria de
hòmens no és en contraria. E axí n’és ver e n’és fama.(5)
L’aieloner i investigador local, Fernando Goberna, en el seu estudi sobre el nostre topònim aporta, per una
banda, els tres aiellos situats en Itàlia i, per altra, els dos Ayelos situats
en la Vall d’Albaida: Aielo de Malferit
i Aielo de Rugat. A estos cinc Aielos valencians
caldrà incloure, a partir d’ara, el nou Aielo de la Ribera del Xúquer situat en
un Hinterland
força distint del d’Aielo de Malferit i de Rugat, terres de secà. El nostre topònim apareix ara situat, geogràficament, en zona de rics pasts,
de terres de regadiu i d’aigua-molls; terres on temporers del nostre poble
anaven, en temps difícils, a segar arròs. Quedarà algun rastre d’este
desaparegut Ayello citat en El Procés de Sueca?
Francesc
Juan Chàfer.
(1)
AGUSTÍN
RUBIO VELA, El Procés de Sueca, la mala vida en una comunitat rural del
trescents. Edita: Edicions Bromera.
(2)
Ibd. Pag.
22,23.
(3)
Ibd. Pag.
8.
(4)
Ibd.Pag.
29.
(5)
Ibd.Pag.
35.
No hay comentarios:
Publicar un comentario