 |
Mural en el cantó 1 – Espai d’Art de Santa Cruz de la Sierra, Bolívia. Font: Jose Aparici
|
Un dels principals objectius fou la constitució
d’un informe de treball sobre els plans de cultiu i conservació d’orquídies en
què destacaven les estratègies
d’actuació http://historiadeaielo.blogspot.com/2018/10/millorant-el-santuari-de-lorquidia_12.html en el municipi de Concepción i les
comunitats indígenes de El Carmen i de El Encanto. Considerem que l’èxit de les
propostes de millora en distints camps disciplinaris en l’àmbit d’aquest
projecte està determinat per un compromís institucional veritable per abordar
progressivament els propòsits marcats a llarg termini ja que es corre el risc
que es difuminen els recursos humans i econòmics invertits en el
desenvolupament de l’assistència. Considerant que parlem de tres distints llocs
d’actuació, aquest projecte es converteix en una eina de planificació
participativa, de cohesió social, que enforteix a la seua vegada, la
descentralització municipal i l’apoderament econòmic dels pobles.
Més allà de la visió a curt termini, certament
conformista que suposa l’adequació dels espais de treball en a penes un mes, el
fonament d’aquest projecte consisteix en avançar en una qüestió fonamental,
l’enteniment de l’entramat d’actors socials entorn a la pèrdua de la biodiversitat
d’orquídies natives a Concepción, la seua extracció i comercialització. Aquest
escenari deu tindre una resposta exemplar des de l’administració local, la qual
no deu per ètica i responsabilitat tornar a cometre els errors del passat que
he evidenciat constantment en el territori d’acció.
Un calendari anual de manteniment del viver
municipal. Evitar la simplificació del cultiu d’orquídies entorn al Festival,
motor de desànim social. Impulsar estratègicament el potencial didàctic i
turístic d’ambdues comunitats. Sensibilització ecològica del cos administratiu.
Voluntat política per desenvolupar tant una legislació mediambiental pionera
com nous programes, criteris de repoblament d’àrees afectades. Recuperar
l’esperit, el consens social entorn al significat real del Festival de
l’Orquídia. Valorar el impacte socioeconómic de la instal·lació d’un laboratori
de reproducció in vitro. I el repte
mediambiental més complex del municipi que es deu analitzar la seua evolució
amb atenció: quan s’establirà el canvi generacional de la comunitat ayoera amb
el fi últim d’apoderar-la, de capacitar-la en el cultiu sostenible d’orquídies
i comercialitzar la seua pròpia producció a major rendibilitat? Una enumeració
de possibles canvis de paradigma amb un denominador comú: l’educació ambiental,
l’agenda 2030.
 |
Foto 1. Turó en la
primera para del sender de l’àrea protegida de El Encanto, en parets verticals
encara queden poblacions d’orquídies encara que sense florir perquè era hivern.
Font: Jose Aparici
|
Des del meu punt de vista, la present assistència
tècnica especialitzada ha impulsat processos de desenvolupament duradors,
estables i contributius entre persones al fi i al cap, més allà d’entre
institucions. Ha obert nous espais de diàleg a penes explorats, ha afavorit en
definitiva, intercanviar coneixements, experiències de forma horitzontal;
originar importants vincles professionals, d’amistat.
MÉS ENLLÀ DE L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA EN EL TERRENY...
El Programa Especialista Municipal Voluntari es de
caràcter anual, en aquesta edició, des del juny de 2018 fins maig de 2019, portant
a terme una sèrie de tasques
prèvies http://historiadeaielo.blogspot.com/2018/10/millorant-el-santuari-de-lorquidia.html i posteriors entorn a l’assistència tècnica del mes d’agost. En el
cas de les últimes, redacció d’un informe i/o memòria de treball sobre
l’evolució del projecte a entregar a les institucions i col·lectius afins
directa o indirectament amb aquest. La publicació d’articles divulgatius sobre
la caracterització de l’experiència pròpia de cooperació a Concepción en
diverses revistes digitals com aquesta. La programació de col·loquis de sensibilització
al voltant del impacte socioeconòmic i formatiu de les assistència tècniques de
cooperació al desenvolupament a celebrar la pròxima primavera coincidint amb la
possible obertura de la nova edició del programa EMV. Avance que una d’elles es
realitzarà a la nostra Biblioteca Municipal la propera primavera amb motiu de
la setmana de la lectura!. A demés, reunió de valoració final en la seu oficial
del Fons Valencià on es tractaren concrecions logístiques en la gestió de la
plaça, complexitats laborals sorgides, indicacions de les tasques post viatge i
futures convocatòries del programa, entre altres obligacions com el compliment
d’un qüestionari d’avaluació final o encontres programats d’intercanvi
d’experiències amb els companys tècnics de la present edició.
No obstant, aquell deure més gratificat del conjunt
descrit fou l’assessorament continu, a distància durant el setembre amb motiu
del XVIII Festival de l’Orquídia a meitat d’octubre. Supervisió del calendari
d’aplicació de fitosanitaris en el viver municipal i posada en ordre de El Encanto
de la mà el servei tècnic del viver, programa cultural del col·legi municipal Carlos
Herrera amb la direcció i el professorat de ciències naturals o l’organització
del concurs de patis interiors i inclusió d’activitats d’educació ambiental amb
la Unitat de Turisme i la Cambra Hotelera de Concepción.
UNA CATIFA DE RECONEIXEMENTS
Es necessari remuntar-se al passat gener quan un
aspirant més, mai haguera imaginat en la vertiginosa oportunitat que
s’aproximava. Un projecte en què les parets del viver municipal han sigut
testimonis de les incomptables hores de paciència i sospirs, d’esforç i suor
que hi ha al darrere d’aquestes paraules i no sols aquestes parets, han sigut
testimonis dels llaços professionals, d’amistat que me’n porte, d’una
entremescla d’escolta, d’aprenentatge, de generositat i sobretot, de
vivències.
En primer lloc, transmetre el meu agraïment a
l’equip de treball local: la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme i, la
Direcció de Desenvolupament Productiu composada entre altres, pel Servei Tècnic
del Viver Municipal, Unitat de Medi Ambient i, Unitat de Riscos i d’Espais
Protegits del Govern Municipal de Concepción per la seua autocrítica i
compromís per implantar una major planificació en la gestió administrativa. Com
també a la Subgovernació Provincial, Autoritat de Bosc i Terra, Comunitats de
l’Encant i d’El Carme, col·legi Carlos Herrera, Cámara Hotelera i Rames Afins
de Concepción o col·lectius Escoles Sostenibles 2018 i Amics de les Orquídies
de Bolívia (AOB) per compartir amb mi profundes reflexions, preocupacions que
han enriquit dia rere dia les reunions de treball. La coordinació ha estat
dirigida per tres dones impetuoses, idònies per a aquest exigent projecte, que
han facilitat una dinàmica atmosfera i agradable, d’assessorament constant, de
valoracions oportunes perquè el pla d’acció arribara a bon port després de
lidiar amb tants daltabaixos sorgits aquests mesos; son Camila Miraudo (Fons
Valencià), Saira Duque (CEPAD) i Zarka Israel (GAM de Concepción).
Em sembla important posar de manifest el compromís
institucional del Govern de Concepción i el CEPAD de Bolívia per enfortir el
diàleg permanent entre institucions. Reflexionar sobre les iniciatives a posar
en marxa i salvaguardar la sostenibilitat econòmica de la plaça de cooperació
en Biologia si tenen lloc en un futur noves edicions del programa Especialista
Municipal Voluntari del Fons, donada la gran satisfacció en l’execució d’aquest
projecte amb un compliment d’objectius entorn al 80% del pla d’acció, fruit de
la comunicació amb la contrapart i la recerca bibliogràfica. Se’ns dubte nous
tècnics seran nouvinguts a consolidar el desenvolupament dels fonaments
establerts el passat estiu!.
 |
| Foto 2. El Sr. Avelino Alba (dreta), tota una vida dedicada a comunicar-se amb mosaics d’orquídies i el Sr. Milton Villavicencio (enmig), és la petjada històrica de la restauració dels temples missionals en el segle XX; ambdues figures erudites han donat profunditat al treball realitzat. Jose Aparici. |
La meua estimada Sra. Ana i la seua filla Carola,
han sigut unes autèntiques mares. Afortunat d’entrar cada dia per les portes de
la casona dels Vargas, de conèixer la seua gastronomia tradicional, de
canalitzar les meues xicotetes frustracions laborals a colp de consells,
d’indicacions en cada esmorzar i sopar. De muntar les nostres xerrades, debats
improvisats sobre infinitat de temes, però sobretot d’impregnar-me de tantes
rialles i de la pau única que emet un dels jardins d’interior més bonics, més
singulars de Concepción. També, reconèixer l’hospitalitat de la resta de la
nombrosa família d’arquitectes, especialment la frescor dels joves Emiliano i
Valentina, arribaran llarg, estic segur.
No desitjaria finalitzar la secció de
reconeixements sense posar en relleu també el transversal, extravertit panell
de seleccionats d’aquesta edició i a l’equip d’assessorament que ha participat
des de València en la preparació teòric – pràctica. El claustre expert conegut
a les jornades formatives i especialment els tècnics municipals d’anteriors
edicions, Isabel Trillo, Toni Gisbert i Margarita Belinchón per fer d’aquesta
assistència la seua també amb una gran il·lusió, amb aportacions enormement
vàlides. Grans amics.
 |
Foto 3. El jardí de
la família dels Vargas ha acollit figures il·lustres, refugi de valuoses
històries, de pous d’excepcional saviesa, en definitiva, l’espill de l’evolució
socioeconòmica del municipi en les últimes quatre dècades. Ha sigut premiat en
passades edicions del concurs local de patis interiors. Font: Jose Aparici
|
El Jardí Botànic de la UV a través del Banc de
Germoplasma, Dept. de Conservació, Dept. de Cultura i Comunicació i, Biblioteca
José Pizcueta que junt al professor biòleg expert en orquídies a l’OVAL i
col·laborador del Jardí, Ángel Sanchis, han ampliat els meus coneixements en
botànica, taxonomia i divulgació científica entorn a les orquídies
sud-americanes a colp de font bibliogràfica o de curs de cultiu. Gràcies Àngel
per contagiar a distància la teua devoció per les orquídies.
Expressats els meus agraïments, reflexions
nostàlgiques per la xicoteta família creada i les seus singulars històries, hi haurà
una segona part per culminar aquest projecte?. L’únic que sé es que tornaré ja
siga per cooperació, treball o vacances.
DE L’AGENDA LABORAL A: ¿COM ÉS LA LOCALITAT DE CONCEPCIÓN?
Entendre l’organigrama, coordinació i grau de
planificació de l’administració local, especialment la Unitat de Medi Ambient;
avaluar l’estat de les col·leccions vegetals i dels vivers municipals en sí, conèixer
les competències en medi ambient de la Subdelegació departamental en Concepción.
Escoltar també les postures, les inquietuds de les Comunitats quant a
conservació d’orquídies, estudiar l’efectivitat dels plans de prevenció
d’incendis i comerç il·legal d’orquídies, identificar les àrees de treball de
l’Autoritat Bosc i Terra, alertar en dels mitjans de comunicació locals la
realitat alarmant de la depredació de les orquídies en la naturalesa, impulsar
el potencial en educació ambiental dels vivers o estimular un major compromís
dels centres educatius, reflexionar que un turisme més sostenible, més just és
possible...són algunes de les funcions que han caracteritzat per iniciativa
pròpia el cronograma laboral diari de principi a fi, però i la finestra de les
tradicions i costums històriques, culturals que s’obri per deixar-nos captivar?
Situada a l’extrem nord-est del Departament de
Santa Cruz de la Sierra i formant part de la Gran Chiquitania junt a la
província de Velasco o de Chiquitos, Concepción es la capital provincial de
Ñuflo de Chávez. Fundada en 1709, posseeix actualment 18000 habitants repartits
en cinc àrees urbanes i en les 300 comunitats indígenes. La preservació de
l’arquitectura missional tant en vivendes particulars com en el traçat urbà és
un compromís social recollit a la legislació urbanística, sent la fisonomia de
la capital una de les millors conservades a la regió, d’acord els experts. El
teló de fons dels nuclis urbans està compost per alternants planures i pujols
de frondosos boscos tropicals, cicatritzats per cursos fluvials que donen el
nom a la Reserva Natural del Blanco i Negro o l’àrea protegida del Zapocó, amb
un pantà a les immediacions de Concepción.
Enriquit per una sòlida xarxa associativa d’entitats
i col·lectius bolcats en festivitats com la Setmana Santa, el 8 de desembre, el
Carnaval o el Festival Internacional de Música Barroca, la població és d’origen
chiquitana i la llengua majoritària és el castellà, seguit d’una altra indígena
oficial, el chiquitano o besiro. Quatre col·legis d’educació primària –
secundària, tres escoles infantils amb un compromís mediambiental col·lectiu:
una campanya implantada sobre la gestió dels residus, encara que la
contaminació atmosfèrica serà un repte futur.
 |
Foto 4. La façana del
Temple Missional i l’Alcaldia (fons de la imatge), ambdós edificis custodiant
la Plaça Principal de Concepción, epicentre neuràlgic i administratiu de la
vida local. La plaça és la petjada del que fou un dia el “poble missional
modèlic”. Font: Jose Aparici
|
L’economia familiar campestre es basa en
l’agricultura (dacsa, arròs, plàtan, mandioca), la ramaderia (principalment
bestiar boví: consum domèstic, venta i intensa participació de la dona en
l’elaboració dels formatges) i l’explotació de fusta que a base de concessions
a causa dels densos recursos forestals, constitueixen unes bones perspectives
de desenvolupament de la regió, encara que és necessari preservar els principis
de sostenibilitat ambiental.
Si ens fixem en el sector miner a la zona nord del
terme (Monte Verde) i sud (Cantó San Pere) o el comerç liderat pel transport de
mercaderies, experimenten un creixement exponencial en vies de comunicació
estratègiques de Concepción, mentre l’artesania manufacturada (tèxtil,
fusteria, ornamentació) té un paper secundari després de la seua etapa
d’esplendor en la segona meitat del segle XX, quan fou el motor industrial de
la regió. En la mateixa tendència el sector turístic fou punter a Concepción en
la passada dècada, fou perquè en els últims anys l’augment de la competència i
la redistribució de fluxos de visitants en les poblacions de la ruta missional
sumat a una limitada planificació estratègica i finançament local de l’agenda cultural,
ha desencadenat hui per hui, l’estancament del sector en el municipi.
LES RIQUESES DE CONCEPCIÓ, LA JOIA MISIONAL ENMIG DEL BOSC TROPICAL
L’allotjament ha permès compartir infinitat
d’anècdotes amb la seua administradora i amb el seu fill, la historia, el seu
vincle com a coristes de l’Orquestra Pare Schmid de la Catedral de Concepción.
Commovedor recordar l’excel·lent professionalitat d’aquesta xicoteta família,
d’una trentena d’intèrprets; un esforç constant, autocrítica, treball en equip
que els ha portat a participar en multitud de concerts locals i regionals, que
els ha portat a conjugar a la perfecció veus i cordes de violí en un escenari
excepcional. Precisament, el jesuïta suís Pare Schmid dirigí la construcció del
teló de fons, del conjunt missional cristià entre 1753-56 i fou restaurada al
1975 sota el reconegut arquitecte alemany Hans Roth. L’originalitat dels
elements arquitectònics del barroc mestís, la riquesa dels altars, tallats,
retaules banyats d’or és la mostra de la gloria patrimonial, artística que aconseguiren
els jesuïtes, motiu que els valgué la declaració de Monument Nacional al 1950 i
Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO en els anys 90. Les notes
musicals abandonen la Catedral fins arribar a l’adjacent i majestuós patí
enjardinat format pel convent, pel Museu de la Catedral i per l’Arxiu Musical.
El singular depòsit, biblioteca missional és el batec de l’essència històrica
de Concepción ja que resguarda 5000 fulles originals de música recuperades
entre misses, salms, cants religiosos i motetes en llatí, guaraní, castellà o
italià. Moltes d’elles s’han presentat en distints festivals de música barroca
arreu del planeta.
En el Mercat Trompillo, brilla un dels últims
luthiers chiquitans, on vaig conèixer el procés artesanal de construcció, de
reparació d’instruments de corda fregada i polsada, destinats a les mans
d’aficionats i músics regionals. Mentre ens ensenyava les seues col·leccions,
confiava que el seu taller fora traslladat a la Plaça Principal per donar a
conèixer millor el seu treball.
 |
Foto 5. A banda del
cor i orquestra Pare Schmid (imatge), l’altar de la Catedral de Concepción
alberga concerts de l’Orquestra de Corda Infant Juvenil Pau i Bé de San
Ignacio, Orquestra Missional de Santiago de Chiquitos o l’Orquestra Infantil de
San José de Chiquitos, amb una majoria d’intèrprets de 8 a 15 anys en ple
creixement formatiu. Font: Jose Aparici
|
A pocs metres de la Catedral, s’alça el Museu
Missional de Concepción, ubicat en la casa natal del expresident Hugo Banzer.
En aquest, s’exposen fotografies, dibuixos, columnes de fusta, capitells,
fragments de pintures murals i, altres peces ornamentals i artístiques en la
seua majoria originals, d’abans i durant la restauració de la Catedral. Del
Museu Missional a l’Antropològic, on les dos principals cultures natives de la
zona, la chiquitana i la ayorea exposen els seus relats, els seus misteris, les
seues arrels històriques. Dels museus a les manufactures de fusta com la Casa
Kolping o l’Escola Taller, llegat del difunt Hans Roth, que vaig visitar amb un
emocionat historiador i restaurador amic de Roth, el Sr. Villavicencio. Entre
prestatgeries repletes d’escultures, bancades de treball i pissarres amb
fórmules impossibles, ell recordava els seus quasi 50 anys impartint classes i
recuperant pintures en temples missionals extrets de l’absoluta decadència a
finals del segle passat.
Del processament artístic de la fusta del roure o
del cedre als extensos camps de cotó al voltant de la Comunitat de Santa Rita,
on les protagonistes són elles, les dones que amb una dotzena de telers a les
seues cases i amb l’habilitat de les seus mans, teixien xals, fulards, bosses
de mà, bandoleres o hamaques; complements tenyits de forma natural amb fulles i
escorces vegetals. L’apoderament de les dones també destaca a l’Associació de
Microempresaris i Productes Artesanals de Concepción (AMPAC), on confeccionen
vestits, bruses regionals, molts d’ells formen part de les col·leccions que
dissenyadores i dissenyadors locals exposen en desfilades de moda, on es
conjuga amb gran delicadesa innovació i arrels tradicionals en les costures
dels joves models. Entre els bordats, detalls, dibuixos inspirats en la
naturalesa i com no, la morada Cattleya
nobilior sp. De fet,un grup local de teatre s’anomena Cattleya Expressarte,
en homenatge a la flor símbol de Concepción. Fundat l’elenc al 2013, és una
alternativa per tal de promocionar el talent juvenil i l’art chiquitano del
municipi, han participat en distints festivals nacionals, on algunes de les
seues obres han sigut premiades a ritme de danses tradicionals com taquirari,
rueda grande, chobena o carnavalito.
 |
Foto 6. Detall d’un
cotoner en un jardí de la Comunitat de Santa Rita, la última en incorporar-se a
la llista de punts turístics de Concepción. El treball comunal de les dones és
una font de creativitat com s’exposa en les seues Mostres de Tèxtil Artesanal,
amb un repte de fons, ¿la transició generacional salvaguardarà aquestes
aptituds, tècniques històriques? Font:
Jose Aparici
|
Ambients festius que he tingut l’oportunitat de
gaudir com els actes per la Diada Nacional del 6 d’agost, celebrada amb la Nit
dels Farolets, organitzada pels centres educatius i, la processó cívica a la
Plaça Principal, on participen institucions i col·lectius locals vestits amb
les seues millors gales. Com també, el cap de setmana del Festival de
Temporada, en què cors i orquestres regionals visiten la localitat, la Catedral
per portar a terme concerts multitudinaris. Complementat amb cafès típics i
degustacions d’elaborats i enfornats, de mates d’herbes naturals, amb una fira
artesanal i balls típics. Parlant de gastronomia, destaquem la Patasca, popular plat d’origen
prehispànic, una sopa substanciosa, nutritiva i amb gran concentració de sabors
que es serveix calenta per combatre el fred. La Patasca s’acompanya a l’alba per l’Ambrosia, llet recent munyida a la que s’afegeix essències de
distints sabors. Es pren habitualment en ocasions especials com retrobades,
celebració d’esdeveniments, on la família, les últimes collites, les pluges o
la pròxima festivitat son temes de conservació habituals.
Aquella gent que fuig del caos, del soroll de les
fires de la zona, es refugia en els patis interiors enjardinats de la
localitat, on es respira silenci, calma o en paratges naturals com les Pedres
de Calama, les Pedres de Santa Teresa o la Cachuela
de San Isidre. Des de la llunyania, a peu de carretera cap al sud, es divisen
rares siluetes, són pedres monumentals, escampades sobre muntanyes d’un verd
intens. Son les pedres del Paquio, les sentinelles de cabanyes picades en la
pedra, reflectides en una extensa llacuna rodejada de prats.
En
definitiva, “¿Com és el poble de Concepció?”, la recurrent qüestió de familiars, amics a la
volta del viatge, desencadena la intensa confluència de multitud de records
singulars en el meu cap, en el meu pensament. Els passejos a la vora de la
concorreguda llacuna Zapocó o en barca per fotografiar l’admirable paisatge i
com no, les imponents postes de sol. La deliciosa gastronomia cruceña. Els museus que refugien la
historia i cultura de la Missió. La majestuosa Catedral Immaculada Concepción
amb trets únics a la regió com el seu campanar amb rellotge o oracions
d’entrada al temple en castellà. El talent innat dels xiquets i xiquetes del
Cor i Orquestra Pare Martí Schmid, emoció a flor de pell. Escalar les Pedres de
Calama, illes en un mar d’arbrat tropical. Infinitat d’artesanies com les
mantellines, tallats de fusta, pintures o bruses chiquitanes. Impregnar-te de
les moltes comunitats indígenes pròximes al poble, cadascuna amb unes riqueses
úniques. Senderisme, ciclisme, pesca o simplement asseure’s a apreciar el
silenci d’una nit estrellada. I com no, identificar en les vertiginoses parets
de pedra en plena natura, les orquídies en el seu hàbitat natural i entre
elles, la flor símbol de Concepción, la Cattleya
nobilior sp. Ella és la protagonista, és la raó de ser del present projecte
de cooperació.
 |
Foto 7. Les pintures
de l’escut estatal i provincial són el símbol representatiu del paratge de les
Pedres del Paquio, també anomenades Potreros o de San Javier. Font: Jose Aparici
|
 |
Foto
8. Posta de sol en
l’àrea protegida de la llacuna Zapocó, Concepción. Font: Jose Aparici
|
A L’HORITZÓ DE CONCEPCIÓN...
Abandonant Concepción a l’oest, s’endinsem en la
província de Velasco, fins arribar a la seua capital de 45000 habitants. San
Ignacio ens mostra la seua plaça principal 31 de juliol presidida per la
Catedral Missional; entre altres esglésies, trobem el Taller Artesanal dels Germans
Guasase. Família de sis germans que des de fa més de 20 anys destaquen pel seu
famós talent a escala nacional i internacional, la seua mestressa en el tallat
de figures religioses com els coneguts angelets barrocs. Com també, el
recorregut ecodidàctic pel pantà Guapomó amb el seu mirador del Cristo o la
cova del Yeso, material que s’usava per a pintar les parets de les missions
jesuítiques.
San Ignacio es un dels nexes que conformen un
xicotet circuit circular missional format per Santa Ana amb el seu temple,
Museu Chiquitano, edificis colonials restaurats, les mines de mica i caolí de
Santa Josefa i el jaciment del Viborón; San Rafael amb el seu temple missional,
tallers artesanals i el convent de les Germanes Religioses i San Miquel, on la
catedral és acompanyada del Museu Etnofolklófic de la Casa de la Cultura. El
trasllat per quilomètriques rectes de terra roja entre dites poblacions ens
permet constatar el impuls econòmic de la mà del sector primari liderat per
l’activitat ramadera i forestal.
De camí a Santa Cruz de la Sierra, fem una parada
obligada en la localitat de San Javier, integrada a la província de Ñuflo
Chávez i a una hora de Concepción. Visitem la Catedral i el Museu Missional, el
Parc dels Apòstols o el Museu Casa Natal German Bush, president de Bolívia
entre 1937-39 i que entre el seu llegat destaca la primera Carta de drets
laborals, la firma de la pau amb Paraguai, passant per l’abolició de
l’esclavitud.
 |
Foto 9. Sent la més
xicoteta de les Missions, el temple de Santa Ana fou restaurat junt al seu
poble a partir de 1997 per Hans Roth i et al. Fou en aquest temple junt al de
San Miguel on es localitzà i rescatà milers de manuscrits de partitures de
música barroca. Aquesta troballa fou crucial per a la revitalització de la
tradició cultural de la zona. Font: Jose
Aparici
|
 |
Foto 10. Mural de
Leoni Art en homenatge al ritual de los Yarituses de San Javier. Font: Jose Aparici
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario