UN AFICIONAT AL TOREIG: Estanislao Mompó, El Roig d’Estirlao

Any 1934. Estanislao Mompo Bernabeu (Aielo de Malferit 2-11-1925  Alcoi 27-8-1956)

Estanislao Mompó va nàixer al carrer Canonigo Ortiz nº10 d’Aielo de Malferit, el dia 2 de novembre de 1925, fill d’Estanislao Mompó Faus i Consuelo Bernabeu Ortiz. Tenia tres germans i una germana.

De xicotet, com tots els xiquets d’Aielo, Estanislao va començar la seua formació amb les mongetes de l’Hospital Beneficència i després la va completar a l’Escola, sempre compaginant-ho amb l’entreteniment més habitual pels xiquets que desborden energia i tenen esperit inquiet: els jocs pel carrer junt a la colla d’amics. Així entre lliçons i diversió Estanislau va anar creixent i configurant una personalitat que el portaria per camins no habituals entre la gent del poble.

Estanislao amb sa mare Consuelo Bernabeu Ortiz i un germà al pati de casa. 1941

Anar complint anys suposa també tenir que deixar enrere els jocs de carrer i adquirir responsabilitats. El pare era un llaurador amb terres pròpies i Estanislao llaurava les terres familiars, també durant la temporada de l’arròs a la Ribera hi acudia junt a altres aieloners com un jornaler més. Deien d’ell que era “bragat”, enèrgic i decidit, fort i valent, que tenia predisposició per fer tasques que només ell podia fer degut a la seua fortalesa física.

Així era Estirlao, que era el nom com era conegut, front a les tasques dures del camp, però també era una persona molt inquieta, que no podia estar parat i que tenia moltes aficions. De totes, les dos que més l’acaparaven eren la bicicleta i els bous.

La passió per la bicicleta començà usant-la cada dia per acudir al treball. Li agradava córrer sobre dos rodes i en nombroses ocasions es va inscriure i participar en carreres en la modalitat d’aficionat. El caràcter brau demostrat front al treball dur també el demostrava damunt la bicicleta, esta vegada afegint d’ingredient l’audàcia. Conten anecdòticament que moltes vegades la gent del poble, amics que coneixien el seu entusiasme per córrer i aventurar-se damunt la bici, fent broma el reptaven  a creuar amb bicicleta el pont de l’Arcà dient-li que no era capaç de fer-ho. Estirlao no dubtava un segon, apostava, passava i guanyava.

L’altra afició eren els bous on també demostraria la valentia en el caràcter. La solta de vaquetes des de sempre era una de les diversions més populars de les Festes Patronals a Aielo per al joves del poble i amb intrepidesa, sense cap tipus de por Estanislao agarrava la vaqueta per davant i segons conten sempre feia d’ella “el que volia”, portant-la d’un costat a altre segons la seua voluntat. Així un any l’alcalde li digué que no s’hi apropara a l’animal més perquè la vaca era per a la diversió de tots i no només per a ell. Estanislao va obeir i se’n va anar. A les 10 de la nit encara anava la vaqueta pels carreres del poble, sent impossible poder-la tancar, pel que el mateix alcalde que hores abans havia censurat Estanislao a apartar-se de la vaca, no va tindre més remei que anar a buscar-lo i demanar-li que la tancara.

Anys 40 .Estanislao amb altres jornalers d’Aielo a la Ribera

Esta forta afició el va portar un dia a deixar Aielo i anar-se’n de maletilla per altres terres amb l’ànim de buscar fortuna i poder obrir-se camí en el toreig. Els pares seguiren la decisió del fill amb desassossec i angoixa perquè veien com un fill abandonava una casa per seguir un camí arriscat i desconegut,  alhora que es quedaven sense unes fortes i necessàries mans per poder treballar uns camps fèrtils familiars.

Estanislao Mompo Bernabeu (Aielo de Malferit 2-11-1925  / Alcoi 27-8-1956)

I les terres cap a on es va dirigir foren les andaluses. De maletilla  va torejar per diversos pobles i després en places de bous importants junt a toreros de renom. Era gosat, atrevit i desafiant davant del bou, de la mateixa manera que ho era front a qualsevol cosa que feia o esport que practicava.

Passat un temps Estanislao tornà a Aielo i començà a torejar per les places de bous dels pobles del voltant fent-se molt popular entre els aficionats a la festa del toreig. Destacava per ser intrèpid i tenia un grup de gent que sabent com arriscava quan tenia el bou davant, el seguien allà on anava expectants per vore la “faena” que Estanislao feia amb el brau animal en cada ocasió.

Estanislao amb una amiga participant en una cavalgada dies abans de moriren en una revolta del barranc de Bocairent el 27 d’agost de 1956, quan encara només tenia 30 anys d’edat.

La seua dedicació a torejar no va fer que abandonara les altres aficions, especialment la bicicleta. Estanislao continuava amb el gust per córrer pedalejant i malauradament  seria un accident de bicicleta el que li portaria la desgràcia. Tantes vegades posant-se en perill de mort, primer davant les vaquetes del carrer a les festes del poble, després torejant davant de bous de plaça, tants arriscats i inconscients desafius complits i al final la fatalitat va fer que trobara la mort en una revolta del barranc de Bocairent el 27 d’agost de 1956, quan encara només tenia 30 anys d’edat.

Mª Jesus Juan

Mariló Sanz

Programa de festes 2011