Páginas

viernes, 25 de mayo de 2018

SALVADOR JUAN CALABUIG (Aielo de Malferit 1843 - Segorbe 1908)



Salvador Juan Calabuig va nàixer a Aielo de Malferit el 21 de gener de l’any 1843. El Quinque Libri d’Aielo dona a més a més la següent informació, era fill legítim de Joaquín Juan, d’ofici traginer, i de Rosa Calabuig. Els avis paterns eren Mariano Juan i Francisca María Alemany i els materns, Joaquín Calabuig i Laura Aparici Penadés, tots d’Aielo i els seus padrins Francisco Sanz, llaurador i Mariana Bataller, casats. Va ser batejat pel Retor Juan Bautista Bataller.

En els registres parroquials consten a més a més els següents germans: Francisco Juan Calabuig (Aielo, 30/05/1837), Pedro Juan Calabuig (Aielo 4/09/1838), Romualdo Juan Calabuig (1842), Fernando Juan Calabuig, Vicenta Juan Calabuig i Felicià Juan Calabuig.

Atesa l’ informació treta del Quinque Libri, podem dir que va nàixer en el si d’una família aielonera ben arrelada en la població. Els cognoms Juan, Calabuig, Alemany, Aparici o Penadés apareixen molt sovint en els llistats  de veïns d’Aielo de Malferit, destacant alguns com Juan o Calabuig que ja consta en la Carta de Població de 1611 donada arran l’expulsió dels moriscs i que procedirien de pobles de la comarca com L’Olleria o Bocairent.

La família Juan Calabuig degué ser humil, atès l’ofici del cap de família, traginer, una activitat molt comú en Aielo durant el segle XIX, i al fet que a les partides de naixement d’altres fills mostren com a ofici el de jornaler. Potser eixa és la raó per la qual la família va decidir iniciar un altra via per guanyar-se la vida. 

En un moment determinat del que desconeixem la data, comencen a elaborar i comerciar de forma ambulant amb vetes de seda, en eixa època emprades per les espardenyes i roba. Aquesta activitat els hi portà al poble de Teresa, a la vall del Palància, on Salvador Juan Calabuig coneixeria a María Lázaro Clavel, filla de Antonio Lázaro Arnau, un petit propietari de terres i de Manuela Clavel Flor amb la que contraurà matrimoni establint-se en el poble. 

No sabem, atesa  la manca de mitjans econòmics d’aquesta família, com va poder estudiar i aprendre de lletres i números, però des de molt jove Salvador Juan començà a treballar com a escrivent, primer en notaries i després com secretari d’Ajuntament. Sabem que almenys va ser secretari dels Ajuntaments de Sinarques, Alcubles i Castellnovo (en aquest últim durant l’any 1898). 

A les darreries del segle XIX consta a més a més com a propietari en els llistats de Teresa i va crear i gestionar la primera fàbrica de llum del poble que a l’any 1922, ja després de la seua mort, encara estava en funcionament i pertanyia als “hereus de Don Salvador Juan” segons consta en una guia comercial d’eixos anys.

La darrera activitat comercial de Salvador Juan Calabuig va ser la de arrendatari del cobrament de la contribució del Districte de Segorbe on s’havia traslladat amb la seua família amb l’arribada del segle XX. Del seu matrimoni amb Maria Lázaro sobrevisqueren huit fills de noms Rosa, Julio, Federico, Salvador, Vicenta, Alfonso, Irene i Maria, naixcuts a Teresa la majoria, i els més petits a Alcubles.

Alguns dels seus fills continuaren l’ofici patern, com  Federico i Alfonso, el primer  va ser secretari de l’Ajuntament de Vall de Almonacid i de la localitat del Toro on es va casar i establir en la masia de “El Bolao” de la que era propietari, i el segon, casat amb una cosina llunyana de Teresa,  va ser oficial de cobrament de la contribució passant amb el temps a viure a València. 

Salvador Juan Calabuig va morir a Segorbe l’any 1908, ciutat on es troba enterrat.

Els seus descendents passaren a viure a València, Castelló, Madrid i El Toro. A Teresa i El Toro, fins fa pocs anys encara es conservava el malnom de la família, “los veteros”, en record al darrer ofici del pare de Salvador Juan Calabuig, un ofici que porta als Juan des de Aielo de Malferit a les terres de la vall del Palància.

Origen dels cognoms:

JUAN: Fins al segle XVIII JOAN.- Patronímic  probablement català que arriba al Regne de València amb les repoblacions dels segles XIII, XIV y XV. La nostra branca degué arrelar a la Vall d'Albaida als voltants del segle XIV, concretament a  Ontinyent en 1343. 

Degueren passar a Agullent on trobem a Bernat y Berthomeu Joan al 1421 i a L'Olleria en el mateix any on consten Berenguer, Bernat y Ferrer Joan. Al 1610 arran l’expulsió dels moriscs, diferents famílies de L'Olleria, Bocairent, Cocentaina etc passen a repoblar la veïna Aielo de Malferit que havia quedat deserta ja que anteriorment a l’expulsió estava habitada únicament por moriscs. 

Entre els primers pobladors consten Ventura Joan, nombrat Bayle d’Aielo, Francesc Joan, Andreu Joan i Melchor Joan, procedents  probablement de L'Olleria.

CALABUIG: Cognom de origen català, procedent de l’Empordà.  Els Calabuig  podrien descendir de Berenguer Calabuig que vingué de l’Empordà a la localitat de Bocairent al 1359. 

Vicent Calabuig, veí de Bocairent passà a Aielo al 1610, tal com consta en la carta pobla.



Enrique Monzonís


2 comentarios:

  1. Hola, ha sigut una sorpresa trobar-me amb aquest article, ja que és tracta del besavi del meu avi!!!!

    ResponderEliminar
  2. Mi nombre es Eugenio Laporta y estoy realizando el árbol genealógico del apellido LAPORTA cuya rama tuvo origen el Alcoy y se desplazó. Me consta que Juan Laporta Baidal de Alcoy se casó con Micaela Calabuig Vidal de Ayelo. Me envió hace unos días la bibliotecaria de Ayelo información de los Laporta de Ayelo pero al ver este interesante artículo quería saber si Ud tiene información de Laportas y Calabuig tanto en la línea ascendente como en la descendente. Le dejo mi mail: eugeniolap@telefonica.net
    Gracias

    ResponderEliminar