Història d’Aielo de Malferit: Banda i Balls al Palau: UNA COSETA ET VULL CANTAR

Música i balls de tradició valenciana un espectacle que la Unió Musical d’Aielo i la Solana Grup de Danses, el diumenge 13 de maig de 2018, a una plaça plena de gom a gom. Emocions i sentiments a flor de pell al veure a la gent en peu.

Tota una recompensa al treball fet per les dues associacions, amb al patrocini d’ajuntament d’Aielo de Malferit i la col·laboració de la colla de dolçaines Unadapam i dels cantants de la Rondalla Trompa i Fil, Juan Carlos Colomer e Isabel.

Unió Musical d’Aielo

BANDA I BALLS AL PALAU

13 de maig de 2018

"UNA COSA ET VULL CANTAR"

L'ENTRA DE LA MURTA

Salvador Giner

JOTA D'AIELO

Arranjament de Miguel A. Sarrió Nadal

RAPSÒDIA VALENCIANA

Manuel Penella

EL COPEO D'ONTINYENT (Popular)

GRANATNA DEL TIO PALERO (Popular)

JOTA DE BENIGÀNIM (Popular)

ENTRE AIELO I ALCAZAR

Arranjament de Miguel A. Sarrió Nadal

LO CANT DEL VALENCIÀ

Pedro Sosa López

DOTZE I Ú DE LA TIA ROSARIO (Popular)

MUIXERANGUES AL CEL

Juan Carlos Sempere Bomboí

Rapsòdia per a banda simfònica i dolçaines inspirada en els balls de la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesi, festes declarades Patrimoni immaterial de la per la UNESCO. Està dedicada a la memòria de Bernat Ahuir.

Director: Miguel Angel GRAU MARTINEZ

ENTRE AIELO I ALCAZAR

Una bonica història de dos parelles d'Aieloners que junt als seus fills varen decidir un dia anar a viure, per qüestions de feina, a altre lloc on la cultura i la llengua era diferent de la seua.

Els homes, José Calatayud i José Mateu, feia alguns anys que es dedicaven a portar taronja en carro fins localitats ven a dins de la Manxa, en concret a Alcàzar de San Juan.

I un dia varen pensar que si enviaven les taronges en tren i ells estaven allí, seria molt més fàcil repartir-les pels pobles del voltant evitant-se així molts viatges però, per fer això, la família hauria de viure allí.

Així que no s'ho pensaren més i així fou com Magdalena la cana i Amparo l'albardera junt als seus homes i fills es traslladaren a viure a este poble.

En el passar dels anys, no sense patir penes i dificultats, varen aconseguir volien... que no era altra cosa que prosperar.

Hui en dia, es troben soterrats al mateix lloc tots junts, com si el destí els haguera marcat un mateix camí a compartir.

Alli a Alcàzar, els seus descendents tenen dedicacions pròpies, diferents a les que els seus iaios van portar. Allí podem trobar encara moltes persones amb cognoms Mateu i Calatayud que guarden molt gelosament tradicions i carisma propi del nostre Aielo.

Havia fet d'açò una poema i del poema un cançó. Volia fer-la de manera folklòrica i per a fer-ho havia d'ajuntar una cançó molt coneguda a Alcàzar i altra molt coneguda al nostre poble. La d'Alcàzar és una Rondenya i la d'Aielo, ara l'escoltareu.

Per poder-lo presentar hui, s'havien de fer els papers per a Banda de Música. I ha estat Miquel Sarrió, component de la banda de música d'Aielo, qui ha fet tota la feina dels arranjaments incorporant elements propis que li han donat més valor a la peça.