¡Què ganes tinc, mare meua,
que els bons Reis vinguen demà!
L’any passat.. ¡quant me deixaren!
...¿Què me deixaran enguany?
En la carta sols demane
que me deixen un cavall
com aquell que al fill del metge
li deixaren l’any passat.
Un cavall com l’atzabeja,
amb sella, estreps i embridat.
...Que jo, mare he de muntar-lo
quan ja no estiga malalt.
I muntat en ell, mareta,
jugaré amb els meus companys,
...¿Veritat, mareta meua,
que si que me’l deixaran?
Per a què amb més gust me’l deixen
¿en la finestra has posat
les dos sabates meues,
i en elles palla abundant?
Aixina el nen sospirava
en son llitet de malalt,
mentres plorava sa mare
pensant en son desenganys.
“Enguany, fillet, els Reis Màgics
em pareix que no vindran;
que, lo mateix que nosaltres,
pobrets del tot s’han quedat.
I sols, segons diuen, porten
unes fogasses de pa
per a què els nens sense pare
pa blanet puguen menjar.!
“¡Ai, mare, mareta meua!...
¡No em deixaran el cavall!
¡I amb què il•lusió jo esperava
Que els Reis vingueren demà!”
Va voler Déu que aquell dia
jo detinguera em meu pas
als peus d’aquella finestra
om plorava el nen malalt
I ple d’emoció en oir-lo,
tan sols en son goig pensant,
ell cavall que ell somniava
per a ell el vaig comprar.
Un cavall de bona alçaria,
amb sella, estreps i embridat,
per a què puga muntar-lo
quan ja no estiga malalt.
Com la finestra era baixa,
jo mateix posí el cavall.
...¿ El miracle dels Reis Màgics
qui l’ha fet mai no sabran!
Luis Laporta Bort
Aielo
de Malferit 1905 - Valencia 1955
No hay comentarios:
Publicar un comentario