Ja ha passat més d’un
any. Concretament, quan estareu llegint aquest article, hauré estat 1 any, 2
mesos i 13 dies ( coincidint en el dia de l’ ENTRADA de Moros i Cristians, el 5
d’agost ), i visitat 15 països
d’Àfrica Subsahariana, 11 d’Àfrica de l’Oest i, de moment, 4 d’Àfrica
Central. A l’hora de donar un cop d’ull al que redacte, estaré aprenent i
compartint amb gent de República Democràtica del Congo. I en cada país que
visite, en cada família que conec, en cada experiència viscuda, em venen
aquestes i altres reflexions a la ment:
-
Àfrica és el continent més ric de la Terra, pel que fa als
recursos naturals i minerals. Cada dia, ixen dels ports d’Àfrica: Lomé, Côte
d’Ivoire, Accra, Lagos, Douala, Conakry…tones i tones de minerals, alumini,
petroli, diamants, or, coure…direcció als països Occidentals, per
alimentar les nostres necessitats, els nostres luxes, el nostre benestar.
Encara
tinc present aquella imatge a Conakry. Escoltava el so característic d’un tren
a la llunyania. Encara construït per les antigues colònies, la funció no ha
canviat gaire. Un tren carregat de recursos naturals, siga alumini, ferro,
coure…tocava port amb la complicitat de les elits corruptes africanes. Les
corporacions occidentals operen amb una facilitat que preocupa, que fa
vergonya, que crea impotència. Mentre, la gent local alça la mirada per veuen
com les seues riqueses continuen sent espoliades, sense opció a la revolució,
sense poder alçar molt la veu. Els governants han estat escollits i avalats
per les grans potències, siga França o els Estats Units, per a crear societats
policials, on la llibertat d’expressió està limitada, coartada, esbiaixada.
Per als que heu anat seguint la web AFRICAHUGS (WWW.AFRICAHUGS.COM) , tal vegada encara recordareu
aquella imatge colpidora on tinc entre mans un diamant brut d’uns 20.000 €. El
propietari o encarregat d’aquell negoci era un home originari de Sierra Leona.
Feia més de 30 anys que treballava a Conakry. Ens contava orgullós que, als
inicis del seu treball - mediador de diamants entre client i mineria-, havia
anat a estudiar l’ofici a Israel. Els jueus havien sufragat en la seua
totalitat els costos dels estudis, així com el viatge i manutenció. Al finalitzar, ja amb els coneixements
necessaris, estava més que preparat per tornar “a la base” i fer, el que se
suposava que havia de fer. Seguint amb eixa felicitat característica de
l’innocència, ens mostrava factures per valor d’entre 150.000 i 250.000 $. La
pràctica totalitat dels clients són dels Estats Units i d’Israel.
Wole Soyinka, escriptor nigerià i premi
Nobel de literatura en 1986 ens escrivia, “als poders estrangers i les
companyies transnacionals els encanta fer tractes amb els dictadors ja que, els
contractes es signen molt depresa, amb menys control institucional i, és
d’interès del dictador d’ajudar als estrangers “a mantenir als locals en
ordre”, mentre que la riquesa de la nació es espoliada, la terra
contaminada mitjançant l’explotació mineral, els pous de petroli destrueixen la
flora i la fauna, els estanys de pesca tradicional contaminats, els ocells
cauen morts mentre malalties pulmonars debiliten la vitalitat de la gent
(2013)”. Àfrica és, avui dia, el
millor exemple d’explotació, espoli i oblit per part de la comunitat
internacional.
-
A Guinea Bissau, mai oblidaré Cisaltina Ie, una emprenedora de
cap a peus. A l’edat de 38 anys havia construït per ella mateix, una gran casa
familiar a l’ïlla de Bubaque, on vivia una famía de 12 persones . Tot i no
tenir estudis superiors, disposava d’unes estratègies de gestió i una visió
empresarial sorprenent. Baix les seues ordres, un grapat de pescadors eixien
cada dia a la mar amb les canoes i motors que ella mateixa, amb esforç i
disciplina havia comprat. En una de tantes converses que tinguérem, Cisaltina
ens deia que, tot i que el negoci no li anava malament, ( dins els estàndards
de país : no hi havia llum ni aigua a la casa) tant el gòvern, com les organitzacions
internacionals no li donaven ajuda de cap tipus. Al seu parer, també al nostre,
Guinea Bissau o Àfrica necessiten de polítiques serioses de creació de
riquesa interna, de recolzament als emprenedors i acabar en el cercle
viciós de la caritat.
- Sierra Leona fou un país que em va cridar molt
l’atenció. Vaig llegir que, si foren capaços de repartir equitativament la
riquesa produïda pels recursos naturals, arribarien a un PIB com el d’Alemanya.
Pensaríem,
si mai hem visitat el país o conegut la seua gent, gent comú, del dia
a dia, que és única responsabilitat d’elles i ells la situació dramàtica en la
que viuen. Això pensava jo fins que vaig visitar la segona ciutat de Sierra
Leona, Bo.
Amb el mestre Mr.
Kpandisiah Swaray, ens disposàvem a visitar la seua família d’oritge a Perie
Bo, un poblet molt humil quasi a la frontera amb Libèria. Per arribar allí
vàrem agafar un autobús de Freetown, la capital, fins a Bo, la segona ciutat de
Sierra Leona. Mentre esperàvem el següent transport, prop de la rotonda més
gran, vaig assistir a un espectacle que hem va cridar especialment la atenció.
A un extrem de la rotonda, parlant amb gent de la zona, em digueren: - espera
ací i veuràs que passa. al cap d’uns minuts, grans cotxes 4x4 de 50.000 $
que pertanyien a grans ONGs internacionals i altres organitzacions de
cooperació oficial, conduïen per una part de la rotonda direcció als poblets o
àrees de risc per ajudar a la gent. Però, per l’altra part de la rotonda,
observava atònit com, grans camions de companyies mineres dels mateixos
països que les ONG, anaven de camí a les mines per extraure, per
espoliar,- i ací tot el sentit de Wole
Soyinka-, tot l’or, diamants, i altres recursos minerals valuosos de la zona.
Compartisc amb vosaltres aquesta informació per a la reflexió. Per
cada 30.000 $ que rep Àfrica en ajuda humanitària, programes del FMI o el Banc
Mundial …, cada any ixen d’Àfrica 192.000 $ en evasió fiscal d’empreses
transnacionals, beneficis de companyies multinacionals, efectes del canvi climàtic,
tala il·legal d’arbres…( https://www.youtube.com/watch?v=iS-gspQhIXE )
-
Àfrica és natura. Àfrica és convivència amb l’entorn. Àfrica és respecte i cura del
medi ambient. El millor exemple d’aquestes frases el vaig comprovar al conèixer
a Tia Donkor, una dona molt humil que vaig trobar a Bobikuma, un poblet situat
a la regió central de Ghana. Amb una paciència i pedagogia envejables,
barrejant l’angles, francés i twi ( llengua local de Ghana), ens va donar una
lliçò magistral de com la natura pot donar resposta a malalties del cos, i
l’ànima. Al seu voltant tenia tot un espectacle de fulles, trossos d’escorça
d’arbres tropicals, bullit a partir d’arrels…Tia Donkor era prou
coneguda, no solament en la zona central de Ghana, també a Accra, la capital.
Segons ens comentava, eren molts els metges especialitzats en herbes
medicinals, els que anaven sovint per a comprar els seus productes i preparats.
Aquests metges aplicaven una teràpia mixta entre la medicina
ortodoxa/occidental i la tradicional. Aquests metges no es deixaven
exclusivament per l’us i abús de pastilles o càpsules. Segons Tia Donkor,
aquests metges escoltaven també i sobretot la natura, les seues propietats, els
seu potencial i beneficis naturals.
I hem pregunte si
també a Occident existeix la mateixa qualitat melòdica en la natura que en
aquestes regions d’Àfrica. La medicina tradicional persegueix els mateixos
objectius que la medicina occidental? Què passaria si es fomentara més l’us de
la medicina tradicional a Occident? Per
què es coneix tan poc la medicina natural africana i els seus efectes?
AFRICAHUGS, el projecte que porte entre
mans, tracta de fer conèixer altra Àfrica, de mostrar exemples de gent
perfectament capaç de gestionar el seu futur, de fer entendre que, els països
de l’Àfrica sub saharaiana són dels més emprenedors, perquè no els queda altra
per a enfrontar-se a aquest món desigual. Segons l’informe de l’agència
“Approved Index”, http://www.approvedindex.co.uk/, entre els 10 països més
emprenedors del món, 4 són africans.
D’altra banda, l’ànima d’AFRICAHUGS és l’educació, perquè ahí
està base, el fonament del canvi estructural d’una societat. Malauradament, totes
les escoles públiques que he examinat fins ara tenen grans deficiències de fons
i de forma. A tots els països de l’Àfrica visitats, es repeteix la mateixa
cançò. Existeix una escola privada molt, molt cara, destinada a uns clients
molt particulars, mentre que la pràctica totalitat, la resta, els que els
queden fora, als marges, van a l’escola pública. No estic, evidentment, en
contra de l’escola privada. Clar que cadascú/una pot escollir aquell producte
que mes li convinga. Hem preocupa, quan el desequilibri, la diferència entre
uns i altres es més que considerable, a nivells de denúncia internacional.
Quan visitem les
escoles, ho fem desde 3 perspectives diferents, però amb el mateix objectiu de
base: despertar la consciència social, la participació activa, la implicació en
societats i organitzacions veïnals, per defendre, com a futurs ciutadans,
l’estima pel país, la valorització dels productes locals, l’amor als seus sense
importar grup ètnic.
1. The Hugging Sessions, un gran abraç de ràbia, de còlera, però també de futur, d’esperança, per demanar,
-El respecte d’Àfrica, ja
està bé d’espoliar els seus recursos naturals.
-Mostrar una imatge positiva, estem més
que farts que les imatges d’Àfrica siguen sempre les mateixes: xiquets amb el
ventre inflat, gent caminant descalça… esperant a ser salvats per un/a blanc/a
bò. Àfrica està plena d’altres històries d’èxit
personal i col.lectiu, de gent com tu, com jo, que s’alça cada dia per anar a
treballar, que desitja un futur millor per als seus infants, per a la seua
família; guerres magnificades pels grans mitjans de comunicació occidentals.
Per al que no ha visitat encara Àfrica sub sahariana, pensaria que ací estan
tots pegant-se tirs sense sentit; malalties catastrofistes que semblen
incurables i que, innecessàriament, reclamen la intervenció ja planificada de
moviments internacionals, amb tot el benefici econòmic que els pot reportar;
- el canvi estrutural. Més
enllà de la caritat, Àfrica necessita honestedat. Creació de treballs dignes i
justícia social
-Creació de valors de ciutadania
global. En un món cada vegada més interconnectat, les matèries primeres,
els recursos minerals… viatgen amb una facilitat i rapidesa sense precedents.
Mentre que els humans, aquells posseïdors d’eixes riqueses, necessiten processos
impossibles de burocràcia, enganys, estafa i maltracte.
2.The Singing Sessions, Cançons africanes amb força, a mode de LIBDUB, per a repensar
Àfrica. Artistes com Tiken Jah Fakoly, Lucky Dube, Alpha Bondly…són cantats
exemples d’aquesta secció.
3.The Ridding
Sessions, lectures africanes com “Afrique mon Afrique”, de David Diop,
per despertar la consciència del panafricanisme, l’amor i el vertader respecte
a mama Àfrica.
Fins ara he visitat,
unes 12 escoles. En cada escola faig una xicoteta contribució econòmica
amb el suport i ajuda de tots i totes vosaltres. Després d’escoltar atentament
a la direcció, al claustre de mestres, més que portar de fora, fem la despesa
ací, per crear riquesa i donar treball. Aprofite a tots i totes els que heu col.laborat,
bé mitjançant el compte corrent o compartint el que pose a les reds
socials, per a que arribe lluny, ben lluny el missatge de que ALTRA ÀFRICA
ÉS POSSIBLE, per obrir Àfrica al món.
Ús convide des d’ací i ús anime a que s’aprofiteu d’aquesta
oportunitat, de poder crear vincles d’unió amb els pobles d’Àfrica. Escoles,
Associacions, persones, tot aquell ésser humà o col.lectiu que vulguera
establir amistat, projectes, visita, correspondència, agermanament….estic més
que disposat a fer el que calga per a que es realitze. Sou i sereu sempre
benvinguts i benvingudes a visitar AFRICAHUGS, humil però ambiciós projecte
educatiu que vaig començar el 23 de maig del 2016. Podeu enviar a africahugs@gmail.com, qualsevol suggerència.
El meu nom es Vicent
Domingo Sanchis, veí d’Aielo de Malferit. He estat 13 anys treballant a
l’escola pública, 5 anys en la direcció del CEIP “Rafael Juan Vidal”
d’Ontinyent. AFRICAHUGS és un projecte pensat i repensat, amb objectius i
metodologia clars. Se ben bé que vaig molt contracorrent. No obstant, mentre
tinga energia i suport per la vostra part, seguiré endavant amb il·lusió i
motivació. No es tracta de caritat, es qüestió de justícia.
Amb estima,
Yaoundé, a 31 de
Maig de 2017
Programa festes 2017
Programa festes 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario