Homenatge a Josefa
Colomer, bibliotecària. Vídeo realitzat per a l’exposició “Josefa Colomer i la
generació de 1921”, per recordar la seva trajectòria i tasca d’anys,
portada amb una professionalitat i dedicació plena al front de les dues
biblioteques, publica i del Patronat, que va tindre Aielo des de l’any 1952.
Pepica, una figura
exemplar dins la història de la Biblioteca. Volem recordar-la quant encarrilava
a la lectura als xiquets que inundaven materialment la biblioteca, obria les
portes als estudiants dels poble que
residien a València, i la biblioteca era visitada per joves i adults, i recordar
la seua implicació desinteressada. Pepica, bibliotecària vocacional, poc a poc,
va inculcar el plaer de la lectura entre els aieloners.
El pas de Pepica
per la biblioteca no serà oblidat, perquè ella, fa anys, va posar els fonaments
que han permès anar modelant la biblioteca present i futura, encara que
actualment la biblioteca ofereix molt més serveis que en el seu temps.
Volem agrair de tot
cor la seua contribució i aportació. La seva implicació va enriquir el valor
cultural i social de la biblioteca.
Josefa va nàixer el
8 de març de 1921. Filla de Salvador Colomer Sanz, Botja, i Isabel Sanchis Gómez, natural de Rotglà. Quan va nàixer
Josefa, el matrimoni ja tenia tres fills, Isabel, Salvador, Vicenta i després
d’ella, vindrien tres fills més: Maruja, Florentina i Amparo. El pare es
dedicava al comerç, era tractant de cavalls. A Josefa li posaren el nom de la
iaia Josefa de Rotglà, però era coneguda al poble amb el nom de Pepica La botja.
Dona amb memòria
privilegiada, la seua vida va estar plena de vivències que va anar transmetent:
records familiars, amb amics i amigues a la Casa la Por, Penya Mira i Cria
Vella, al Campello, a la Basseta Roja, al Patronat, a l’escola o l’església.
Pepica era una
persona molt voluntariosa i involucrada en tot allò que creia. Va ser
presidenta de la confraria de sant Vicent de Paul, secció femenina. Com a
catequista va formar generacions de xiquets i xiquetes que actualment encara la
recorden amb estima. Va ser membre de l’Ordre de sant Francesc, delegada de
l’Arquebisbat de València, encarregada de repartir entre la població la fulla
“Aleluya” i delegada del Secretariat Diocesà de Missions en Aielo. També venia
loteria en concepte d’ajuda per a les missions. A la seua faceta religiosa va
portar una plena i profunda vida pastoral, participant activament en totes les
activitats parroquials fins que l’edat li ho va permetre.
Va ser formada per
a ser mestra per Leonardo Carreres, Miguel Ferrándiz i Manuel Bermudez. L’educació
era per a ella un pilar bàsic, Pepica estava preparada i instruïda per
l’ensenyament i va estar molts anys ajudant i substituint mestres en l’escola
del Patronat i en les antigues Escoles Nacionals. Va ser fundadora i directora
de la primera guarderia organitzada des de la parròquia on estava junt a Adela
Mas, Lola Aparici i Elvira Martínez quan les mongetes de la Beneficència
abandonaren Aielo al final de la dècada dels anys 60.
En sa casa feia
repàs particular per als xiquets i xiquetes. Moltes persones recorden les seues
classes, on aprenien matemàtiques o cal·ligrafia, i recorden els seus contes,
les lectures, les excursions al barranc de Joncar, a la Penya Mira, a la Cria
Vella, l’Ombria, a la Sénia i Serratella... també les històries sobre el poble
d’Aielo, les labors o les manualitats a la porta de sa casa.
Però, malgrat tenir
moltes facetes, per ser persona molt activa, el títol que li se va atorgar a Pepica
és el de bibliotecària. Pepica va viure envoltada de llibres que, amb cura,
custodiava i vigilava. Va ser tota una vida unida a una gran passió. Foren dues
biblioteques les que tingué al seu càrrec simultàniament des de l’any 1952: per
una banda va ser l’encarregada de la Biblioteca Parroquial i per altra va ser
la primera bibliotecària municipal des de la seua fundació al mateix any que la
parroquial. I la seua tasca durà fins a la jubilació professional a l’any 1978.
Era una dona amb
moltes inquietuds i elevada formació, sempre enamorada d’Aielo. Va col·laborar
i contribuir a engrandir el fons local de la Biblioteca fent donacions. Li
encantava col·leccionar segells, monedes, clauers... etc. A la biblioteca va
donar una magnifica col·lecció d’esqueles de gent d’Aielo i també una
col·lecció d’estampes procedents de distintes parts del món, aconseguides en
els seus viatges, totes amb la figura de la Mare de Déu. I és que a Pepica
també li agradava viatjar. Totes les experiències les anotava a les seues llibretetes
i amb la seua càmera immortalitzava els llocs que visitava, així com racons i
situacions viscudes al poble.
Li agradava la
història local i tot allò que es publicava sobre el poble ho llegia. Moltes
vegades ella mateixa havia sigut la font d’informació, perquè Pepica va viure
molt i molts anys, i sempre amb una mirada curiosa intentant entendre el món.
Gran lectora fins
els últims moments de la seua existència. Va estar animant a la lectura a tot
aquell que se li acostava, bé fóra xiquet o adult. Pepica era un model de dona
a seguir, avançada al seu temps, tenia una ment oberta i sabia escoltar, atenta
amb tothom, procurava ajudar en tot allò que podia, li agradava posar pau, i
sobretot desitjava que la gent que l’envoltava fóra feliç.
Pepica, la PRIMERA BIBLIOTECÀRIA d’Aielo de
Malferit, va morir el 18 de maig de 2016. Tenia 95 anys.
La
recordarem sempre.
Mª Jesús Juan Colomer
Exposició:
JOSEFA COLOMER I LA GENERACIÓ DE XIQUETS DE 1921
“Mil gràcies siguen
donades, doncs, a aquelles persones que dediquen la seua vida amb tenacitat,
generositat i bona lluna als seus veïns. Josefa Colomer, per a mi sempre Pepica
la botja ha sigut d’aquestes.”
Llorenç Barber,
Almaig, Ontinyent 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario