Pareix que el repte proposat ha estat un poc complex, per tant respondrem que es, però no revelarem el lloc on es troba, i el diumenge exposarem una altra pista per descobrir la seua localització.
Segurament no s’haureu adonat de les antigues canonades d’algunes cases que
tenen gravats en relleu uns rostres de cares amb la boca tancada i actitud hieràtica, en el tram final dels desaigües de ferro
que van per fora de la façana.
Sempre han estat a les nostres
façanes, mirant-nos, hem passat pel seu costat i mai ens hem adonat de la seua
muda presencia. Rostres amb més de cent anys, que a penes els hem fet cas, cares
de dones, homes, xiquets en relleu que ens miren silenciosos a mode de
decoració.
Son les cares ocultes o poc conegudes de les canonades
de les cases antigues conegudes com “Cares
d’Aigua”. Les canonades de ferro utilitzades
per a dirigir les aigües de la teulada fins a les andrones, últim tram de la
baixant per la façana de l’edifici, en este tram es quan esta decorada amb una
cara, el tram més pròxim que donava al carrer acostumava a presentar una boca d’unió
o una continuació amb una marca de la fundició en la que hi havia produït,
moltes vegades esta marca eren rostres gravats en relleu, de vegades sols el nombre
como representació d’aquella empresa de fundició per a fer-se publicitat.
Fabricades en sèrie a partir de motlles als tallers metal·lúrgics que hi havien
a València i Alcoi.
Conegudes per les llegendes populars
i urbanes com “Cares d’Aigua”, es creu relacionat en les creences de protecció
contra els esperits dels habitants de les cases, sers ocults, irrellevants i
menuts per a la vista de tothom, però realment estos rostres de cares son
marques distintiu de l’artesà, simplement embellidors.
Estes marques les podem trobar de diferents
maneres, anirem mostrant-les totes poc a poc. Foren utilitzades entre els anys
1880-1930, algunes han desaparegut, substituïts per materials més moderns o
remodelació de les façanes, els que queden caldria conservar-les i
preservar-les com a patrimoni nostre, com belles obres d’art urbà. Que les
canonades que encara posseïm no acabem en les escombraries, preservem-les i
tinguem en compte el seu valor.
Queden molt poques i deurien ser conservades pels
propietaris, son un record viu de la fontaneria d’abans i l’arqueologia
industrial.
Mª Jesús Juan
No hay comentarios:
Publicar un comentario