 |
| La regina de festes de 1966, Adelia Barber Colomer i el seu germà Santiago. El dia 5 d'agost de 1966. |
L’any 1966 va començar
amb canvis en la Corporació, s’obria un nou període en la vida del poble. L’alcalde
Rosendo Sanz Belda, seria substituït per Juan Antonio Juan Sancho, un nou
ajuntament quedant composat de la següent manera:
President: Juan Antonio Juan Sancho
Tinent: Emilio
Castelló Silvestre
Joaquim Juan Mompó
Regidors: Rosendo
Sanz Belda
Salvador Castelló Bernabeu
Rafael Belda Ureña
Miguel Calabuig Garrido
Joaquin
Barber Mira
Rafael Mollá Mompó
Víctor Reig Juan
 |
| La regina Adelia Barber Colomer junta a la seua Cort d'Honor, el seu germà Santiago i el president de festes, Rafael Belda Ureña, pitxi, a l'any 1966. |
El recent
estrenat ajuntament continuaria amb les obres de modernització del municipi encetades
anys abans. Alguns dels acords més interessants i rellevants presos per aquella
Corporació de fa 50 anys vam ser: destinació partida d’ajuda a l’hospital
Beneficència, consignació per a les festes patronals, premis per a les
competicions esportives, inversions en la millora dels carrers, adquisició de
plantes i conservació dels jardins públics, ajudes a les famílies necessitades
del poble, adquisició d’un carro per a recollir el fem de les cases, compra de
mobiliari per al grup escolar, construcció de nous nínxols al cementeri i
destinaren d’un nou local per a la Biblioteca Pública.
Urbanisme
Posaren nom a la plaça
en Projecte núm.2, denominant-la PLAÇA ELX, com agraïment dela
Corporació per la donació tant generosa feta per l’ajuntament d’Elx.
L’ajuntament d’Elx va entregar gratuïtament arbres i palmeres per a plantar als
jardins d’Aielo.
Acordaren denominar
la plaça en Projecto núm.1 amb el nom
de PLAÇA DEL RVDO D. MANUEL H. CASTELLÓ
QUILIS”. D. Manuel Castelló va ser
retor d’Aielo en la dècada dels anys 40.
Inauguraren les
noves obres de la xarxa elèctrica pública i aprovisionament d’aigües potables, el
dia 28 de maig de 1966, organitzant
una sèrie d’actes en els que va participar tot el poble.
Instal·lació de canonada
per l’aprovisionament d’aigua al c/ Carme i adjacent. Aquisició dels terrenys
per als dipòsits i instal·lacions d’aprovisionament d’aigües a la partida del Camí
del Moli i Font de l’Aljar.
El mal estat de la
carretera provincial Aielo-Moixent, la feia intransitable, demanaren a l’excelentíssima
Diputació Provincial la reposició mitjançant l’asfalta’t de la mateixa.
Sol·licitud
del veí Vicente Martínez Alfonso, per a construir un nou edifici en l’Av Santíssim
Crist de la Pobresa (Eixample) cantó c/ Oriente. L’immoble construït als
terrenys de l’antic hort d’Adriano, seria conegut i batejat a partir d’aquell
moment com els pisos del tio “la veta”.
 |
| Proglamacio de la regina de festes, Adelia Barber Colomer, el 25 de juliol de 1966. |
Educació
Començaven els
problemes d’espai i falta de classes a les escoles. L’ajuntament va sol·licitar
a la inspectora d’ensenyança primària la dotació d’un nou mestre i una alta mestra
per suplir les necessitats de personal degut al creixement de la població
infantil.
L’ajuntament, habilitaria
un local distint del grup escolar per suplir la demanda de noves aules,
habilitant una aula a la coneguda “escaleta” o “sindicat”, primera planta d’una
casa cantó c/ Major i Canonge Ortiz, i una altra aula a les dependencies de l’ajuntament.
Agricultura
Per acord entre un
veí i l’ajuntament, milloraria el camí veïnal de la Penya Mira, resultant
altament beneficiós pels interessos comuns.
A conseqüència
d’una circular de la Direcció General d’agricultura sobre la plantació de
vivers, va sorgir un greu problema amb un dels productes agrícoles més
importants d’Aielo que donava feina i riquesa al poble, la vara i el barbat. I
mobilitzaria intensament a l’ajuntament segons consta a una sessió extraordinària
del ple de l’ajuntament.
 |
| la regina de festes Adelia Barber Colomer i la seua cort d'honor el dia 7 d'agost de 1966. Durant l'acte de baixada de sant Engraci Màrtir. |
El poble - 1966
L’Eixample
era el centre neuràlgic del poble, allí acudien les quadrilles de joves a
passejar a poqueta nit buscat la fresca o la companya d’amistats. De vegades el
passeig de colles d’amics, es feia més llarg i arribava fins a la Creu de la
Venta, gràcies al poc trànsit de la carretera d’entrada al poble, gràcies al
poc transit de la carretera d’entrada al poble, la gent desfilava pel mig de la
carretera.
Els xiquets jugaven
tranquil•lament pels carrers i a l’Eixample, a boletes, a flendit o a saltar a
la corda....
Tota la vida social
d’aquella bulliciosa dècada, va ser immortalitzada pel fotògraf de Montaverner,
Antonio Merino.
Els joves anàvem a
peu a les festes dels pobles veïns, a les fires de l’Olleria i Ontinyent, i a l’entrada
de Moros i Cristians d’Ontinyent, i recollir els joguets que tiraven les barques, després, entrada
la nit tornaven en el cotxe de línia de Morales.
El vermut
als bars del poble, els balls amb “el picudo” aquell tocadiscs que tenien
algunes penyes, els banys als tolls del riu i basses del poble, les paelles a
les casetes de camp...
Tot un trànsit de
gent pels carrers del municipi, rebombori de veus i rialles de xiquets... Els
pocs animals que encara quedaven al poble bevien als abeuradors, matxos i ramat
de cabres i vaques... els abeuradors de les fonts eren els llocs on es portava
a beure als animals, mentre que els fonts, amés a més se servir per omplir els
cànters d’aigua, es convertien en el punt de trobada de les dones per a fer la
xerrada diària.
 |
| La regina Adelia Barber Colomer junta a la seua Cort
d'Honor, el dia de la seua presentació abril de 1966. |
Les mongetes de la
Beneficència, rebien als pàrvuls i atenien malats i pobres del poble, i els
quedava temps per organitzar festes.
Els xiquets naixien
al domicili familiar, assistits pels sanitaris, Na Maria Requena, la comadrona,
i el metge, En Raimundo Goberna.
La Guardià Civil
habitava a la caserna de l’Eixample, i els fills del guàrdia civils, assitien a
classe en companyia dels escolars del
poble.
L’escola
nacional, comptava amb menjador escolar de menjar casolà, a càrrec de la
cuinera, Adela Molla Sancho, que guisava menjar casolà, situat a la part
central de les escoles.
Els alumnes gaudien
d’excursions escolars a València i colònies d’estiu. En aquells anys a l'escola
es donava la llet en pols dels americans, per a prendre-la s’havia de portar el
got de casa colacau i sucre.
Els mestres eren, en
Rafael, en Marcelino, en Vicent Palop, na Genoveva, na Adelita, na Maria... i
els escolars actuaven en festivals de fi de curs, cavalcada dels Reis Mags i
altres festivals organitzats al llarg de l’any.
A més del cinema
Patronat, cinema d’estiu i cinema Palacio, s’organitzaven festivals, on
participava la rondalla RE-DO-LA i la orquestra TROYA, i funcions de teatre.
El joves, al ser
allistats per a realitzar la mili solien eixir de quintos, demanat la voluntat
de la gent per a poder celebrar-ho. Les novies quedaven en casa brodant i
cosint la dot, i esperant aquelles tendres cartes que arribaven de ben lluny.
Els joves soldats
esperaven amb il·lusió, al quarter militar, l’arribada de les festes patronals.
Era costum remetre des de la parròquia d’Aielo una carta, adreçada als
superiors del soldat, amb la petició que enviaren unes dies al jove militar,
per participar en la processó del patró sant Engraci, informant de la tradició aielonera,
que els joves del poble que estaven prestant el servei militar eren els encarregats
de portar al muscle al sant
patró.
Poques eren les
cases que tenien televisor. Els homes solien ajuntar-se en algun domicili on ja
contava amb este aparell, per veure partits de futbol i corregudes de bous. A
l’estiu, la tele es girava cap al carrer, el veïnat agafava la cadira i feia
rogle per vorer la programació en blanc i negre, a l’únic canal existent.
A les llars s’escoltava
la ràdio. Estava de moda els Beatles, Bruno Lomas, Los Pekenikes, Los Bravos...
Raphael cantava el tema "Yo Soy Aquel".
 |
| Dia del Stm. Crist de la Pobresa. 6 d'agost de 1966. |
La nit de sant Joan,
anaven a saltar les fogueres enceses a les cases on vivia un “Juanito”, era
costum fer una foguera al carrer, davant la porta, i cremar els trastos i
sàrries velles. Els joves anaven pel poble buscant i saltant totes les fogueres
i felicitant a tots els nomenats Juan, Juanito, Batiste i Juana...
L’esport, també
aglutinava l’atenció dels aieloners, destacava l’afició al futbol, jugant-se
grans partits amb molta freqüència i també es jugaven bones partides de pilota
al trinquet del Patronat.
El poble començava
la mecanització i modernització del camp, poc a poc aniria desapareixent dels
carrers d’Aielo les reates tirant d’un carro, o els homes amb el burro i matxo
del ramal, i començaven a vorers tractors.
Bicicletes de
variades marques com Stark, Orbesa, B.H. els joves les empraven per
desplaçar-se als llocs de treball i a
les fabriques d’Agullent, Albaida i Ontinyent. També ciclomotors de les marques
Guzzi i Montesa omplien els carrers de soroll. Durant anys al poble sols
s’havia conegut el camió d’Emili Castelló “de la vareta”, ara ja eren més els
camions de transport que transitaven pel poble.
La vida
econòmica del poble era variada: tendes de comestibles, forns de pa, l’Hostal,
bars, fàbrica d’aiguardent, tallers de sarga, tenda de teles, sabateria, farmàcia, fabrica de “Yesos”, fàbrica
de “Vidrios Ayelenses”, viveristes, perruqueries i barberies, un autobús i un
taxi.
 |
| Inauguració del diposit de l'aigua, 1966. |
Un dels esdeveniments politics més rellevants d’aquell
1966, va ser la vinguda del Governador de València per inaugurar el dipòsit de
l’aigua al Calvari i els nous locals de la Biblioteca Pública als baixos de
l’ajuntament, la bibliotecària era Josefa Colomer Sanchis.
FESTES 1966
La Junta de Festes,
presidida per Rafael Belda Ureña, organitzaren diferents actes festius per aconseguir
diners per costejar les festes de 1966.
Per a començar la
festa disposaven d’un total d’ingressos que ascendiren a 139.435’00 pts. procedents:
existències de 1965, venda de loteria, festival 23 d’abril a benefici de la
Comissió, aportació ajuntament, donatius del veïnat, venda programa de festes,
anuncis, obsequi de Santiago Barber per a despeses de la construcció i decoració
de la carrossa de la regina de festes, venda de les reses vacunes.
 |
| La regina de festes Adelia Barber Colomer i el president de festes Rafael Belda Ureña, 25 de juliol de 1966. |
Finalitzades
les festes, les despeses sumaren un total de 137.685’72 pts:
Palmes del
Diumenge de Rams, Transportes “La Cofianza”, autorització festejos, 200 segells
de correu i material, 11 rams de clavells, treballs administratius, compra de 2
vaquetes per a sacrifici, lloguer de 11 vestits valencians per a les dames, 11
bandes per a la regina i cort d’honor, despeses viatge a comprar vaquetes,
donatius orador sagrat, jornals muntar entaulat i castell, banda de musica de
Llanera de Ranes, tela de raso 28
m. per al vestit de les dames, ports des de València,
lletres de canvi, ports dels vestits de valenciana, viatges taxi a València per
portar al sr. mantenedor, portar vaquetes amb camió des d’Albacete i desmuntar
caixons, floratge i atenció vaquetes, desmuntar castell i entaulat, ajuda a les
comparses el dia 30 juliol, cucanyes i altres extres, programes festes, treballs
i oli de llinassa per al castell, gratificació ocupació del corral per a les
vaquetes, honoraris actes religiosos, jornals neteja escoles, llit i habitació
per a un músic, xofer conductor de la carrossa – tractor en l’entrada,
orquestrina durant 6 dies, materials i construcció de la carrossa, decoració i
pintura carrossa, brandó i veles, focs artificials, drets autos festejos, construcció
barreres i altres.
A l’any 1966 les
festes es mantenien dels donatius i aportacions dels veïns del poble amb destí a sufragar les despeses de les
festes patronals de 1966.
Segons el llistat
de donatius, a Aielo hi havia 728 caps de família voluntàries, i contribuïren a
la festa amb un donatiu entre 50 i 200 pessetes per vivenda.
A la dècada dels
anys 60, la comissió de festes participava en les festes religioses més rellevants
del poble, destacant la participació en el diumenge de Rams. En esta any, es compraren
les palmes per a la comissió a Joaquim Pérez Boluda, de l’empresa Blas
Guilabert Ribera, el datilero
d’Ontinyent.
El material
d’oficina, segells i cartes es comprava a l’estanc de Consuelo Aparici
Calatayud.
La banda
de música que va amenitzar la festa era
del poble de Llanera de Ranes. Els seus músics eren repartits entre les
vivendes de veïns del poble, en total 21 músics. Altres músics foren allotjats
en les escoles nacionals i un música va anar a parar a l’hostal de Mª Concepció
Mateu.
Els rams de
clavells regalats a les dames el dia de la proclamació de la regina, el 25 de
juliol, els compraren a València a la “Floristeria Martínez”.
 |
| La dama... i el seu acompanyant el dia del Stm Crist de la Pobresa, 6 d'agost de 1966. |
El dia 6 i 7
d’agost, dia del Santíssim Crist de la Pobresa i sant Engraci, llogaren 11
vestits de valenciana per a les dames i regina a “Planchado Segui” de Valencia.
I les 11 bandes per
a la regina i cort d’honor, foren comprades a Virgilio Pérez, també de València.
La tela de raso,
utilitzada per confeccionar els vestits blanc de les dames, els compraren de
casa de Rosendo Sanz Belda, al poble a la seua tenda del carrer Major.
A Albacete
anaren a comprar de la ramaderia “Valeriano de la Viña”, dos vaquetes per a
córrer pel carrer i desprès sacrificar-les i vendre la carn. Salvador Castelló
Bernabeu va ser l’encarregat d’anar a comprar-les, i les portaren en el camió
de Roberto Pinter Nadal. Juan Tudela Silvestre prestaria el corral per tindre-les
tancades.
I les barreres per
a tancar els carreres on corrien les vaquetes, les va construir l’obrer Rafael
Vidal Ferri. Les dues vaquetes les atenia i alimentava Juan Aparici Alemany.
El mantenedor de la
proclamació de la regina, es va desplaçar des de València amb el taxi de Juan
Egea Armengol “Soria”.
Vicente Vicent
Aparici, seria l’encarregat del muntatge i desmuntar el castell de festes a
l’Eixample, i també l’entaulat de festes.
El programes festes,
a càrrec de Rafael Belda Ureña, el confeccionaren i maquetaren a la impremta Montes
d’Ontinyent.
Rafael Belda, president
de la comissió de festes, organitzaria cucanyes i altres extres per als xiquets
a l’Eixample.
 |
| la regina de festes Adelia Barber Colomer junt als seus amics davant del castell de festes a l'Eixample, 6 d'agost de 1966. |
El castell de
festes era de fusta i tots els anys li se donava una pintada d’oli de llinosa per
a manteniment del castell, a càrrec de José Mª Juan Sanz “cacauet”.
Materials
i construcció de la carrossa a càrrec del fuster del poble, Salvador Castelló. I
la decoració i pintura de la carrossa va ser realitzada per José Mª Juan Sanz
“cacauet”.
Totes estes feines
es realitzaren al pati de la vareta, casa d’Emilio Castelló e Isabel Colomer.
Costejaren els honoraris
pels diferents actes religiosos i predicador, al retor Rv. Juan Sanchis Requena.
Es compraren brandó i veles a Joaquim Guerrola Ferri, fàrica de veles d’Agullent.
Les escoles foren
netejades a consciència per albergar en les diferents aules als músics que
dormien a terra en matalàs. Maria Fornes Sanz va ser l’encarregada de la
neteja.
Els focs
artificials els compraren a Vicente i Juan Ubeda, al taller de pirotècnia de
l’Olleria, com era costum.
Durant els 6 dies
de festes, l’orquestrina Conjunto “Los Elites” amenitzaren les nits de festa on
parelles i quadrilles de joves ballaren les cançons de moda.
 |
| El president de festes, Rafael Belda Ureña i la regina de festes, Adelia Barber Colomer, a l'eixida de la missa major en honor al Stm. Crist de la Pobresa. 6 d'agost de1966. |
ACTES FESTES 1966
El dia 23 d’abril organitzaren un festival
artístic i nombraren Regina de Festes 1966 a la senyoreta ADELIA BARBER COLOMER i a
la seu CORT D’HONOR.
REGINA DE FESTES:
Adelia Barber
Colomer
CORT D’HONOR:
Juana Colomer Vico,
comparsa Caníbals
Silvia Barber Doménech,
comparsa Mozarabes
Mª del Carmen
Martínez de Pablos, comparsa Garbellàrabes
Mª Rosario Martí
Fayos, comparsa Oleyanos i Serratells
Mª José Delegido
Belda, comparsa Barbàrabes
Mari Mota ....
comissió festes
Lolita Molla Ortiz,
comissió festes
Rosa Rios Doménech,
comissió festes
Teresin Sanz
Martínez, comissió festes
Mª Dolores Rico
Martínez, comissió festes
 |
| 5 d'agost de 1966, Triunfal Entrada. |
El 24 de juliol es va presentar
oficialment la Regina de Festes i Cort d’Honor, a les 11 de la nit i en el
local del Cinema d’Estiu. Instal·lant-se un entaulat amb i contractant l’orquestra
del poble per amenitzar la vetllada festera.
Els dies 1 al 4 d’agost, vaquetes pels carrers
Sants de la Pedra, Canonge Ortiz, Major i Mig.
Dia 5 d’agost, triomfal entrada de Moros i
Cristians, a partir de les 18’30 h.
Eixida des del cantó
del cinema Palacio, al carrer Sants de la Pedra amb el següent ordre:
CRISTIANS: Oleyanos
MOROS: Barbàrabes
Caníbals
Garbellàrabes
Serratells
Mozarabes
Finalitzant
l’entrada a la façana del Centre Parroquial en l’avinguda Santíssim Crist de la
Pobresa. A les 24 h. retreta, concentrant-se tots els festers a l’Eixample,
front al castell.
Dia 6 d’agost, dia del Santíssim Crist de
la Pobresa, a les 9’30h. tots a casa de la Regina de Festes i a continuació tots
junts a l’església per celebrar la Missa Major. A les 20’30 Solemne Processo.
Dia 7 d’agost, dia de Sant Engraci, a les 7
del matí diana que finalitzarà en l’ermita del Calvari, a continuació es
procedirà al trasllat de la imatge de sant Engraci Màrtir a l’església.
Dia 8 d’agost, a les 10’30 h. trasllat de la imatge
de sant Engraci al Calvari. I ales 11’30 Toma del Castell per part de l’exèrcit
moro i a les 18’30 h. Toma del Castell per part de l’exèrcit cristià.
Finalitzant amb este acte les festes de l’any 1966.
 |
| 6 d'agost de 1966. |
Mª Jesús Juan
Lola Domingo
IV Mostra Festera 1966-2016
Federico té una seua
segona afició, el joc de la pilota valenciana. Ha jugat al llarg de la seua joventut grans partides al
trinquet del Patronat i altres trinquets dels pobles del voltant i fent les
delícies dels aficionats seguidores d’este esport.
