Cants religiosos que formen part de la cultura i tradició musical religiosa
d’Aielo de Malferit.
Aquest càntic és una manifestació de la pietat popular, fa referència a les Cinc Llagues, les cinc ferides que va rebre Jesucrist en la crucifixió: “A la Llaga del pie izquierdo”, “A la Llaga del pie derecho”, “A la Llaga de la mano izquierda”, “A la Llaga de la mano derecha” i “A la Llaga del Santisimo Costado”.
Són cantades per homes i dones, que de forma voluntària i desinteressada acudeixen tots els anys al nivenari (setmana abans del diumenge de Rams). Aquesta composició de música vocal religiosa s’hi ve cantant sense interrupció des que va ser composta en honor al Patró d’Aielo de Malferit: el Santíssim Crist de la Pobresa.
A Aielo hi havia gran tradició a la Tercera Orde de Sant Francesc, representada pels franciscans d’Ontinyent, qui popularitzaren la Passió de Crist mitjançant la devoció a les Cinc Llagues. Els franciscans influirien decisivament en l’organista aieloner José Ramon Juan Cerdá, seguidor i devot de l’experiència mística de Sant Francesc d’Assís, i compondria aquesta magnífica peça musical religiosa de gran solemnitat.
Aquest càntic és una manifestació de la pietat popular, fa referència a les Cinc Llagues, les cinc ferides que va rebre Jesucrist en la crucifixió: “A la Llaga del pie izquierdo”, “A la Llaga del pie derecho”, “A la Llaga de la mano izquierda”, “A la Llaga de la mano derecha” i “A la Llaga del Santisimo Costado”.
Són cantades per homes i dones, que de forma voluntària i desinteressada acudeixen tots els anys al nivenari (setmana abans del diumenge de Rams). Aquesta composició de música vocal religiosa s’hi ve cantant sense interrupció des que va ser composta en honor al Patró d’Aielo de Malferit: el Santíssim Crist de la Pobresa.
A Aielo hi havia gran tradició a la Tercera Orde de Sant Francesc, representada pels franciscans d’Ontinyent, qui popularitzaren la Passió de Crist mitjançant la devoció a les Cinc Llagues. Els franciscans influirien decisivament en l’organista aieloner José Ramon Juan Cerdá, seguidor i devot de l’experiència mística de Sant Francesc d’Assís, i compondria aquesta magnífica peça musical religiosa de gran solemnitat.
| José Ramon Juan Cerdá (1859-1955). (Col.lecció Adela Mas Juan) |
Les composicions de José Ramon Juan
Cerdà (1859-1955), organista d’Aielo i mestre de música són majoritàriament del
gènere religiós. Va compondre, entre moltes altres, els Gozos
Solemnes al Santisimo
Cristo, las
Llagas
al Santisimo
Cristo, Ave
Maria, Flores a María
Santísima,
Dolores
de la Virgen,
Salve Maria, Tota Pulcra, Trisagio,
Belén.
Amb aquest escrit hi va la demostració de la nostra estima, record i admiració a un gran organista, des d’aquest blog aboquen la idea de rendir-li homenatge, perquè les futures generacions siguen coneixedores dels seu gran nivell en el camp de la música religiosa, deixant profunda empremta en el nostre poble. Els veïns d’Aielo d’abans, gaudiren i escoltaren música sacra de qualitat, moltes vegades eren peces compostes per a l’ocasió pel mateix José Ramon, tocades emprant el magnífic orgue que posseïa l’església sant Pere Apòstol d’Aielo de Malferit des de l’any 1836, mencionat per Madoz per la seua qualitat i presencia, desgraciadament destrossat durant la guerra civil. El seu treball va servir per a culturitzar musicalment als nostres avantpassats i divulgar la música entre els nostres paisans, és de justícia que nosaltres també divulguem el seu treball i composicions no deixant que s’obliden.
Amb aquest escrit hi va la demostració de la nostra estima, record i admiració a un gran organista, des d’aquest blog aboquen la idea de rendir-li homenatge, perquè les futures generacions siguen coneixedores dels seu gran nivell en el camp de la música religiosa, deixant profunda empremta en el nostre poble. Els veïns d’Aielo d’abans, gaudiren i escoltaren música sacra de qualitat, moltes vegades eren peces compostes per a l’ocasió pel mateix José Ramon, tocades emprant el magnífic orgue que posseïa l’església sant Pere Apòstol d’Aielo de Malferit des de l’any 1836, mencionat per Madoz per la seua qualitat i presencia, desgraciadament destrossat durant la guerra civil. El seu treball va servir per a culturitzar musicalment als nostres avantpassats i divulgar la música entre els nostres paisans, és de justícia que nosaltres també divulguem el seu treball i composicions no deixant que s’obliden.
 |
| Josefa Juan (Pepica la sarroneta) 192.-2012. Col.lecció d'Amparo Sanz Juan) |
Un record especial també a Josefa
Juan
Doménech
(Pepica
la sarroneta),
que tocava l’harmònium en l’església i preparava la coral mixta un mes abans
del Novenari, al seu domicili, amb l’harmònium de les mongetes de la
Beneficència que ella custodiava i s’encarregava de tindre’l sempre a punt i
ben afinat. Actualment és Adrián
Martínez qui prepara el cant de les llagues i modera la veu dels cantadors, acompanyant-los
en l’orgue, col·laborant també una altre aficionat organista, Javier Egea.
Mª Jesús Juan Colomer
Video: Rafa Ortiz Mora
No hay comentarios:
Publicar un comentario