Cavalcada de
la festa de sant Roc, anys 50. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”
Aielo de Malferit, (Col•lecció Maria Ferri)
Avui en dia tot està regulat
incloent el títol de… ”animador(a) soci-cultural”. Les Mongeres sense cap títol expedit en esta especialitat eren en la
pràctica unes animadores soci-culturals nates. Elles van organitzar una sonora cavalcada gitana que va recórrer tot
el poble amb la finalitat d’arreplegar diners per la construcció del Patronat.
En esta col·lecta popular anava un vell carro reblit de menuts “xurumbels”, gitanes fent sonar els
panderos i gitanos amb el seu tradicional barret negre i garrot. La tribu gitana
anava demanant a la gent una “llimosneta”
per la construcció del Patronat mentre
tots els seues membres, grans i xicotets
cantaven:
I mi madre una gitana
I
mi padre un caballero
de
esos que se gastan
Muchísimo
dinero…etc.
Dios
os pide ayelenses
Levantar
un edificio
Y
él os pagará con creces
Todo
vuestro sacrificio
Dale
que dale que dale
Dale
que dale al pandero….
Aporte el present
comentari per ampliar l’apartat del blog
dedicat a les festes de carrers en Aielo i en particular a la festa del carrer l’Església
dedicada a sant Roc.
Esta va ser una gran festa de carrer junt a la dels sants
de la Pedra i la de sant Llorenç… festa gran mentre van estar com
organitzadores d’ella les Mongeres: Carolina, Visantica, Fina…
Els carros
per la cavalcada els transformaven en vistoses carrosses, emprant cartons per cobrir-los
i decorats estos, amb menuts papers de seda que s’encolaven de sobre amb gatxes de farina. Amb estos papers de colors aconseguien
vistosos dibuixos i artístiques greques.
En esta cavalcada participava tot el carrer i era esperada i aplaudida per els veïns del poble. El ti Carlampio amenitzava el seu trajecte fent sonar el seu acordió.
|
El ti Mongera i el ti López, a la dècada dels
anys 50. Els dos veïns del carrer Església feien teatre i molta festa baix dels
taulellets de Sant Roc i sant Sebastià. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz
i Sanz” Aielo de Malferit, (Col•lecció Mª Carmen Mateu Calabuig) |
El novenari era el preludi d’esta festivitat de sant Roc el qual junt a
sant Llacer (1) és advocat dels llebrosos.
Cada nit els xiquets arreplegàvem
de casa del retor una campana de mà i anàvem, d’una banda a l’altra del carrer,
anunciant el resar de la novena. Una vegada divulgat el primer toc al llarg de
tot el carrer, tornàvem sobre els nostres passos i iniciàvem el segon toc i, refent
de nou el nostre camí cantàvem acompanyats sempre del so de la campaneta, l’últim
dels tocs.
Este cor de xiquets avisant al veïnat la novena estava obert a totes
les criatures del carrer que anàvem sumant-se a mesura que el grup passava per
davant de les cases… i cantàvem tots junts…
“El primer toc a resar-li la novena a sant Roc”.
Cantinela repetida
per al segon i tercer toc.
(1) Quan tornàvem a casa bruts i desarreglats els
nostres mares ens marmolaven i deien que
un anava fet un “senllace”. Sempre he pensat
que era un simple adjectiu sense parar esment que esta expressió tan usual en
Aielo estava construïda a partir de la forma arcaica de sent per sant i del nom Llacer: sent Llacer que dona pas a la paraula “ senllace” amb la caiguda
de la t de sent.
El nostre …”vens fet un senllace “ equival a la
castellana “vienes hecho un san Lazaro”.
Esta expressió no la he trobada registrada en el diccionari Català, Valencià, Balear
d’Alcover i Moll.
El
temor popular als llebrosos degut a una
infundada creença de contagi per, simplement tocar-los, provocava que molts
enterradors es negaren a soterrar-los. Es este el motiu, segons escriu Amades
en el seu costumari, per el qual els antics enterradors tenien a sant Roc per
patró i li demanaven que els protegira d’este mal que, per raó del seu ofici,
podien fàcilment contraure.
Les
dones també li pregaven a sant Roc que, mentre cuinaven, vigilara el foc per
que no s’apagara ni que s’avivara massa i es cremara el menjar. En aquest últim
cas ho pagava la pobra santa Anna…
Quan
la olla és al foc
se’n
cuida sant Roc,
i
quan es socarrada
se’n
cuida santa Anna.
Segurament la referencia a santa Anna es
deguda a que la seua festivitat va unida a la de sant Roc (16 d'agost sant Roc
i la de santa Anna 17 d'agost).
|
Processó de sant Roc pel carrer Major, a la
dècada dels anys 60. Els portadors son Tomasin Malchirant i Juan Juan Martí.
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit, (Col•lecció
Juan Juan Martí) |
També sant Roc en molts llocs li demanen que
intercedísca contra els incendis en general…
Gloriós
sant Roc,
guardeu-nos
de pesta i de foc.
Així mateix es considerat com patró
dels gossos i per això qui els maltracta s’atrau contra ell l’antipatia del
sant. En la iconografia popular del sant apareix sempre amb un gos llepant-li les seues ferides i ell amb un basto de
peregrí.
Sant Roc era també el patró dels bataners i dels moliners de drap
establerts a la vora de corrents d’aigua. Un bon exemple de molí de drap és el
nostre molí d’ Allà-baix Este topònim que senyala una distancia és un antònim
de molí Propet, molí este dedicat a moldre blat.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario