Les festes patronals i de Moros i Cristians de l'any 1965 seran recordades per la recuperació d'una antiga tradició que s'havia perdut al poble.
Dia 7 d'agost de 1965. Baixada de la
imatge de sant Engraci Màrtir des del Calvari al seu pas per l’antiga fabrica “Vidriera
Ayelense”. (Col·lecció de Rafael Belda Ureña).
|
Junt a l’esforç de les
Comparses Oleyanos i Serratells, Canibals, i les aportacions voluntàries del
veïnat, a l’any 1962, començaren la segona etapa de les festes de Moros i Cristians
d’Aielo de Malferit.
Sent
alcalde Rosendo Sanz, es va formalitzar
una junta entre els regidors: Miguel
Mateu Belda, Manuel Bermúdez Fuentes,
Salvador Castelló Bernabeu i Rafael Belda Ureña per organitzar Moros
i Cristians a Aielo, esta junta va confeccionar el programa de festes i
nombraren a la 1r Regina i Cort d’honor de les festes, Maria del Pilar Juan Mompó i
les dames: Mercedes Palmi Belda, Irene Ortiz Sanz, Paquita Borderia Castelló, Maria
Giménez Mira, Maria Carmen Belda
Carbonell, Maria Pili Barber Cerdà,
Adela Mas Juan, Adelia Barber Colomer, Fina
Ferri Aparici.
Dia 7 d'agost de 1965. Baixada de la
imatge de sant Engraci Màrtir des del Calvari al seu pas per l’antiga fabrica “Vidriera
Ayelense”. (Col·lecció de Rafael Belda Ureña).
|
Recuperades
les festes de Moros i Cristians que ja venien celebrant-se a l’any 1925, calia
recuperar completament la festivitat de sant Engraci Màrtir, el nou president de festes Rafael Belda Ureña va posar tot el seu
empeny en el recobrament d’este costum tan propia i local.
Posant-se
en contacte amb les autoritats locals, Rosendo
Sanz Belda, i eclesiàstiques, Rv. Juan
Sanchis Requena, per sol·licitar el trasllat del sant des de la parròquia
fins a l’ermita i desprès els dies de festa
procedir a la baixada del sant des de l’ermita fins a l’església.
En aquells anys, la nova
imatge de sant Engraci, costejada pel matrimoni Victor
Reig Belda i Teresa Juan Sanchis
a l’any 1942, estava dipositada a l’església a l’espera de la construcció d’un
altar propi que no es va dur a terme.
Rafael,
una vegada aconseguits els permisos pertinents, va consultar a les persones de més edat
del poble sobre el recorregut habitual i quins eren els carrers per on baixava i desprès
pujava el sant, refent així el trajecte tradicional.
I la pujada pels carrers: Església, Pl. sant Engraci Màrtir, Canonge Ortiz, Sants de la Pedra, Mig, Carretera Moixent, camí Calvari, Ermita.
I la pujada pels carrers: Església, Pl. sant Engraci Màrtir, Canonge Ortiz, Sants de la Pedra, Mig, Carretera Moixent, camí Calvari, Ermita.
Uns dies
abans de la festa, Juan Giménez
“Solera” va pujar la imatge del Sant al Calvari amb el seu camió, per poder-la
baixar el dia 7 d’agost de 1965, com venia realitzant-se des d’antany.
Dia 7 d'agost de 1965. Baixada de la
imatge de sant Engraci Màrtir des del Calvari fins a l'església.
(Col·lecció de Rafael Belda Ureña).
|
Enguany, al 2015, es compleixen 50 anys que venim
celebrant amb tota solemnitat la baixada i posteriorment pujada del sant patró
sant Engraci Màrtir, com es realitzava abans, gràcies l’interès i voluntat del president de festes Rafael Belda Ureña.
Mª Jesús Juan Colomer
III Mostra Festera 1965-2015
BPM "Degà Ortiz i Sanz"
BPM "Degà Ortiz i Sanz"