Introducció
Al anys 60 i primeries dels 70, a més del cas de Troya, i altres
grups, sorgirien per tot 1'estat, i majorment al nostre
país, molts cantautors, cantants, duets, orquestres, conjunts,
etc. que també sentien la necessitat de formar part del canvi social que estava
produint-se a la resta del món, sobretot per les influències i
noticies que es rebien dels altres països. Els uns cantant i reivindicant,
els altres fent cançons populars, altres música pop, rock, etc., i encara uns altres fent revetles, com el nostre cas. Perquè
la qüestió era cantar allà on
pogueres les cançons que més se sentien o que estaven de moda, tan nacionals
com de 1'estranger, bé imitant cantants o altres grups en la veu o el tipus de
roba o vestuari que es duia.
A tot açò calia adquirir els instruments, l’equip de so i d’il·luminació que per a actuar en les revetles costava entre 600.000 11.000.000 de pessetes,
quantitat que s'aportava en molts dels
casos amb 1'ajuda de la família, pares sobretot, i la resta finançat per
lletres firmades on s'havia adquirit 1'instrument corresponent.
VALORACIÓ D'UN EQUIP NOU EN ELS ANYS 70
Equip de so Music Son 200 + 200 vats.................. 250.000 ptes.
Eco-Binson.......................................................... 84.000 ptes.
Batería Rogers i plats Paister................................ 240.000
ptes.
Guitarra Gibson SG.............................................. 85.000 ptes.
Baix Fender jazz Bass.......................................... 50.000 ptes.
Teclats Farfisa..................................................... 60.000 ptes.
Amplificador guitarra........................................... 40.000 ptes.
Amplificador baix................................................ 40.000 ptes.
Amplificador orgue.............................................. 40.000 ptes.
Equip de llum 10.000 vats.................................... 50.000
ptes.
Per fer-se una idea, en una revetla es percebia, més o menys, entre
1.000 13.000 pessetes. Es pot imaginar la quantitat d'actuacions
que devien realitzar-se per amortitzar 1'equip. Però era més important la
motivació i les ganes de passar-ho bé que no 1'obligació.
Tanmateix, tot no s'acabava ací. Per a poder exercir aquesta activitat
de manera legal, també s'exigia traure's el carnet de
músic professional que s'obtenia passant un examen amb 1'instrument propi,
prova que tenia lloc en el Conservatori o en la
Societat d'Autors.
Així naix el conjunt Troya.
Formació
La
formació del conjunt Troya data de 1'any 70 del segle passat. Aleshores els
components eren Vicente Albero, J. Manuel, Salvador Nadal i Juan Sanz,
tots ells d'Aielo de Malferit. Però aquest grup, abans va ser primer Gritos Célebres
i després Peligro.
En aquell temps, el tipus
de música que feia el grup era rock, sobretot en
discoteques i revetles principalment. Començaren percebent 1.500
pessetes per actuació.
J. Manuel abandonen
Troya amb l'objectiu de formar una
altra orquestra. És llavors que s'incorporen al grup Francisco Bataller i Ramon Revert, que
respectivament havien
estat en altres formacions musicals: Paco en Melódicos i Els Gays i
Ramon en Jordana i Santamaría. Així, el grup va quedar establit definitivament,
fins ara, d'aquesta manera: Paco (veu i bateria), Juan (teclats i veu), Salva (baix
i cors) i Ramon (guitarra
i veu).
Amb el canvi de components, el grup decideix un nou estil musical per
amenitzar les revetles populars amb
ritmes de tot tipus, a fi de divertir la
gent, tot fent rumbes, pasdobles, cúmbies, pop, bachates, milongues, merengue, twist, rock, txatxa-txa, boleros,
valsos, swing, rancheres, etc. per quasi tots els pobles del nostre país, però
sobretot de València i Alacant. Bona prova d’això és que hi ha pobles on Troya
no hi ha faltat cap any: Alfafara 35
anys, Aielo de Rugat altres tanta; Potries, on cada vegada que hi acudíem plovia i la gent se'n feia creus encara
que fóra agost, així durant 10 anys. Ontinyent (barrí de Sant Rafel) 25 anys, i
ens feren un homenatge!; Benasau, Alcublas, on en aplegar ens rebia la banda de música; Alcosser, el castell de Benidorm, el castell de Xàtiva, el
castell de Banyeres, on per als muntatges
calia fer un recorregut al coll de més de 500 metres; la Llotja d'Alcoi... Són tants els pobles que podria
anomenar que la llista seria molt
llarga, però sobretot hi ha un poble
que és on més hospitalitat hem trobat i on més ens volen: Beniatjar. Allí ens deien "els Rolling de la Vall
d'Albaida", per 1'edat, pel
temps i per la marxa.
Hem compartit escenari en
companyia de La Unión, Toni Landa, Lone Star, Bruno Lomas, Toni Ronald, Hermanos Calatrava, Módulos,
Rebeldes, Juan Bau,
Los Pecos, Luis Lucena, El Titi, 5 xics, Juan
Pardo, etc.
Hem participat en tot tipus de festes i esdeveniments: congressos de
metges (2.000 persones a
València), falles, fogueres, comparses, concurs de conjunts a Ibi on guanyàrem
el primer premi entre 36 conjunts, tot interpretant tres cançons: "Todo tiene su fin" (Módulos), "Soñar" (Lone Star) i "Satisfecho" (Roffing Stones), aniversaris, comunions,
bodes en què hem casat parelles
que han tingut fills i després també hem casat els fills, bodes de plata i
d'or, concursos
de paelles, disfresses, 25 anys en la Casa de Andalucía d'Alcoi, tocant rumbea i sevillanes; a la plaça
de bous de
Bocairent, a la plaça de bous de Tavernes on es compartia una hora de
bous i una hora de ball, etc. Però del que més orgullosos ens sentim és del
concurs de cant d'aficionat
que es realitza al nostre poble des de fa 25 anys, i també haver participat en
1'homenatge a Nino Bravo.
Un record
No podem deixar passar per res del món la persona més influent que ha
tingut el grup Troya al llarg dels anys i que va estar amb nosaltres compartint-ho
tot: Manuel Rodríguez, cap de la policia local d'Alcoi, a que mai no oblidarem,
Manolo per als amics.
Manolo es va incorporar al grup l'any 1985 per encarregar-se de les
funciona de tècnic de llum i so; també tocava la bateria, fins al 18 de juliol
de 2008, que ens deixà a causa d’una llarga malaltia. Era la típica persona que
sempre estava contenta i desposada en tot moment a ajudar a que fóra, sempre
estava a punt per a tot. Tenia saviesa, psicologia, i sabia estar en tots els
llocs: unes vegades es posava l'uniforme de policia i estava en companyia del
president de la Generalitat i unes altres a les quatre de la matinada estava
damunt 1'escenari disfressat amb perruques o el que fóra animant la gent.
Feia de representant i buscava actuacions. En acabar de tocar, ell
anava davant i, si veia la guàrdia civil o la policia de trànsit, parlava amb
ells i els distreia per tal que no ens feren parar a nosaltres. Feia de
presentador en tots els concursos i actuacions i tenia una xerrameca
impressionant. Tenia tots els qualificatius bons que se li poden dir a una
persona i no s'acabarien mai. Però nosaltres ens quedem amb el millor: era més
que un amic, amant de la seua família.
Anècdotes i incidents
No
tot ha sigut de color rosa. Hem tingut bons esglais i també s'ha patit.
Recordem a Paco patint d`una pedra en el renyó i actuant a Ibi plorant el mal i sense
parar de cantar.
Salva
va patir més incidents que ningú. En acabar una actuació de tantes, comença a
desmuntar i es recolza en la cortina creient que hi havia la paret de 1'edifici, cau
d'esquena a terra i es ratlla tota 1'esquena; eren
les sis del matí i... al Lluís
Alcanyís.
Altre
cas va ser en el barrí de Natzaret. Mentre carregava el furgó, dos joves que estaven
barallant-se tiren un peu de senyal de trànsit i li peguen al peu de Salvador
i quasi
li tallen el peu. I vinga!, corrents cap a l'hospital. Un altre incident va
ocórrer carregant el furgó a Beniopa en què ens van tirar un coet borratxo dins
del vehicle i quasi es punxa foc.
A
Ibi, Ramon, dos hores abans d'actuar es trobava malament i va ingressar a
1'ambulatori on va
estar enganxat al degotador fins 10 minuts
abans de l'actuació.
Un cap d'any, la dona de Juan va ingressar
a la Fe a fi que li retardaren el part fins que hi arribarà ell a les huit del matí.
Palma i Ador,
després de descarregar i col.locar tots els
instrumenta en 1'escenari, vam veure 1'oratge i vam tornar-los a guardar al cap de mitja hora; hi va caure
la pedregada més gran que s'ha vist i ho haguera destrossat tot, com així va quedar el poble. Es va anul·lar 1'actuació, ens van pagar i ens vam tornar cap
a casa.
Tornant
d’una actuació a Gandia, es queda enganxat 1'accelerador del furgó i, quan estàvem a
punt d'aplegar a Aielo, les quatre rodes treien foc i els discs dels frens
estaven al roig viu; ho apagàrem amb l'aigua que sempre duem
damunt i ens vam lliurar de miracle de 1'estrossa.
Tornàvem
de matinada d'Aielo de Rugat i va i en el poble d'Albaida ens para la guàrdia civil i ens
pregunta que on anàvem. Nosaltres contestem que a Aielo. Ells ens diuen que
d'on venim i nosaltres responem que d'Aielo. La guàrdia civil, metralleta
en mà, es pica i carrega contra nosaltres. Gràcies a Déu no va passar res.
Apleguem
a Barxeta, parem a preguntar on es feia el ball i baixem tots dels furgó.
Parlant,
parlant ens adonem que el furgó se n'anava a soles pel carrer encosterat i, després d'un
bon recorregut carregat, va trencar dos portes grans d'un recinte i es va aturar
a la dreta del carrer on hi havia un precipici. Per sort no va caure barranc
avall. Allí haguera acabat el conjunt.
Podríem
contar històries i anècdotes per escriure un llibre, però volem acabar donant
les gràcies que després d'haver viscut la nit en tot el risc que comportava
1'alcohol, les drogues, el sexe, etc. ningú no haja caigut en res de tot açò.
Donar
les gràcies a les postres dones per aguantar-nos, i als fills disculpes per no haver
pogut estar amb ells tot el temps que ens haguera agradat.
És un orgull poder
contar tot açò i estat tants anys junts. Serà difícil trobar altres persones
que sense haver canviat cap músic seguisquen en
actiu, peró sobretot fent música en directe.
Els
avancem que estem treballant en un projecte per al 2010, 40 aniversari de Troya: una
recopilació de cançons en CDs en directe de tots aquests anys que, si no passa
res, a partir de l'any que ve estaran a punt.
TROYA
( Publicat al programa de festes de l'any 2009)
