REBOST DE MARUJA: La “COFAFA” i la “CRISTINA” de Tots Sants

La “COFAFA” i la “CRISTINA” de Tots Sants

Tots Sants és una festa per al record, una festa per a l’enyor, un moment de rencontre amb els amics i familiars que ens han deixat perquè han fet el viatge final.

Des del bloc d’història d’Aielo reivindiquem la tradició que ens han deixat els nostres avantpassats i no ens agrada la invasió d’una festa forastera que lluny de ser una simple convidada està convertint-se en ama de casa. Si, tanta carabassa i bruixa fan oblidar el veritable sentit que té la festa. I no és que rebutgem la carabassa, no, la carabassa la volem com tradicionalment l’hem vista, al forn i a la taula per a menjar-se-la. 

Antigament el dia de Tots Sants era dia de festa gran, dels d’anar ben mudat. Era costum, en un dia tan assenyalat, estrenar l’abric. Ja avisava el refranyer: per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.

I mentre pares i mares la celebraven amb resos al cementeri els xiquets ho feien d’altra manera, anant també al cementeri però a menjar-se la cofafa: dolç típic d’Aielo. 

Si, la paraula cofafa és diu a Aielo de Malferit, i és pròpia de la festivitat de Tots Sants, típica en estes dates. Segons Coromines, etimològicament “cofafa” és una paraula morisca. Corroborant una vegada més l’herència musulmana que Aielo ha sabut conservar.

A la COFAFA dels nostres iaios li posaven ou, oli, farina, sucre i rent. Tot ben pastat, després s’afegien les panses, les ametles i les nous. Una vegada tot mesclat, la pasta resultant, es deixava fer bona, és a dir havia de fermentar, amb un temps de repòs al llibrell.

La massa es tapava, generalment amb tapets de quadres de diferents colors, que en casa mai faltaven perquè formaven part de la dot. Estos tapets eren una peça important a tenir en compte en el moment de preparar l’aixovar perquè en aquells temps sovint es pastava en casa, ja bé pa o dolços, i el tapet es necessitava per tapar la posteta on es posava tot per portar-ho al forn del poble.

Diuen els majors que per a que la pasta es fera bona més prompte calia deixar-la al llit. S’apartava el cobertor i davall el llençol es posava el llibrell tapat amb el tapet. Així degut al calor, la pasta pujava més ràpidament.

Una vegada la pasta ja estava bona, es feien boletes iguals i s’aplanaven damunt de les neules o paper de cuina o periodics. Damunt s’afegien els fruits secs, ametles, nous i panses i al final el sucre o un poc de clara alçada per a decorar. I ja a punt per a coure, i tot sobre llandes o postetes, s’anava al forn. A Aielo es recorda amb nostàlgia el forn del Raval perquè Ximo “el forner”, mirava la pasta i si no estava bona la posava uns minuts al caliu de l’alcavó del forn per a que pujarà més ràpidament. Tot un detall. 

Amb el temps la recepta de la cofafa ha variat en afegir-li nous ingredients. La pasta emprada actualment és molt semblant a la del passocarrat, (la “mona” de Pasqua típica d’Aielo), però és més blaneta, i per aromatitzar-la se li posa llima i un poc de canella, sense passar-se’n per a que no amargue. En altres pobles del voltant coneixen la nostra cofafa com fogassa. Encara que cada poble té els seus tocs secrets que diferencien un dolç d’altre.

COFAFA tipica d'Aielo feta al forn del poble

L’altre dolç típic de Tots Sants a Aielo de Malferit és la CRISTINA que és molt semblant a la cofafa.

CRISTINES tipiques d'Aielo fetes en casa

Seguint el receptari de Maruja, que dóna nom a esta secció en este bloc d’història i tradició, per a fer la cristina es mesclaven els ingredients (detallem la recepta a continuació) i el resultat s’escudellava sobre neula o paper de coques. Les coques, de la mateixa manera que les cofafes, es col•locaven sobre la posteta per a portar-les al forn de llenya del poble: el forn del Raval, el forn vell o de l’agüero, el panader, ca la boba... 

Actualment en casa es fan més cristines que cofafes perquè són més fàcils de fer. Tal volta esta és la raó per la qual cada vegada a Aielo es mengen més cristines i menys cofafes, encara que incoscientment, per nostàlgia i estima, sovint es confonen els termes i li diem a tot cofafes!!

 RECEPTA TRADICIONAL DE LA CRISTINA:

INGREDIENS:

6 ous
4 llimonades
1 got de llet
1 got d'oli de girasol o de soja
1 llima ratllada
500 gr. de sucre
600 gr. de farina
125 gr. de nous
125 gr. de panses
125 gr. d'armeles tallades per la mitat

Amb esta mida eixen 12 cristines.

MANERA DE FER-HO:

Mesclar els ous amb les llimonades blanques, posar el sucre, afegir la llima ratllada, la llet i l'oli. A continuació mesclar la farina a poc a poc i afegir la llimonada blava i seguir removent fins a aconseguir mesclar-ho tot. Finalment afegir i mesclar la meitat dels fruits secs.

Preparar la llanda amb paper vegetal o neules i amb un cullerot (que es la mida d'una cristina) s'escudella sobre la llanda observant que quede redona. Per a finalitzar cal decorar amb els fruits secs que hem reservat, ametles, nous i panses, i un poc de sucre per damunt.

Es posa tot al forn a 180 graus durant uns 15 minuts i ja està. Mentrestant, l' oloreta va impregnant la cuina i obrint la gana de menjar.

Fàcil no? Però retornant a la festivitat de Tot Sants del passat, ens podem imaginar el tràfec en les cases i també com estarien d’enfeinats els forns del poble en estes dates. Havia d’estar tot a punt per al dia de Tots Sants, així que generalment s’hi veia, durant tota la setmana i sobre tot els dies d’abans, tot un riu de dones carrer amunt o avall portant les postetes amb les cristines o cofafes casolanes, fetes amb els ingredients propis, cultivats i recollits al poble.

I totes eixien boníssimes...! i és que... s'hi posava molta estima fent-les i això és un ingredient fonamental.

Bon profit!

M Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora