 |
Homenatge a Miguel Fenollar Vidal "Puntxa”, any 1995, al trinquet d’Aielo de Malferit
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit (Col•lecció Jose Ramón Juan Juan).
|
En Aielo de Malferit, dia tres de juny de 1984 es celebrà la final del campionat escolar de Pilota Valenciana, en la modalitat de RASPALLA i en la categoria ALEVÍ.
L’equip de Llutxent contra l’equip de local. Composat per Josep Mira Belda, Vicent Juan Domenéch i Federic Barber Rodríguez; quedant estos com campions, després d’una brillant actuació en la que els dos equips igualaren en l’últim tanteig.
Els aplaudiments del respectable públic als actuants confirmaren l’excel•lent qualitat de les jugades.
Colmats a rebosar els propòsits en l’ànim del Sr. President de la Federació per la formidable execució dels dos equips, fou despertada la seua admiració i foren convidats a repetir el mateix partit com a revenja, per a que repetiren les seues qualitats el diumenge següent al trinquet de l’Eliana.
La satisfacció més gran per a mi en aquest dia, ha segut en ser guardonat amb la medalla al mèrit esportiu, distinció atorgada per LA CONSELLERIA DE CULTURA DE LA GENERALITAT VALENCIANA.
Al ser requerit per a enumerar alguns records anecdòtics sobre les velles glòries esportuves de la pilota, em vingueren records de persones i fets que ara tinc a bé referir-vos.
...De la segona dècada del segle anomenaré a: el Xiquet de Simat, Daniel de Sueca, Faixero de Gandia, el Xato de Pedreguer, a Pep de Lloca...
Ja a finals de la tercera dècada fins a la cinquena vaig conèixer i formí equip amb les rellevants figures de: Fuster de la Llosa, Pep Guara, Quart, Ibáñez, Juliet, Llimoner d’Ondara, i amb els meus conciutadans: Daras, Alberto i Enriquet. Anomenar-ne més seria fer un llistat inacabable.
Voldria dir-vos ara algunes coses més sobre el ser del joc de la pilota. La veritable pilota de vaqueta es diu aixina per ser feta del baix-coll del bou. Consta de huit triangles de 33 mm/mm i 8 mm de gruix, el cosit secret formarà l’esfera. Aquesta confecció es inconcebible inclús per als corretgers i sabaters més manyosos. El farcit déu ser del pèl d’animal, però la manca del producte, obliga a emprar borra per tindre un pes similar.
La pilota emprada per Julio Giner tenia un pes de 32/34 grs. I les d’ara pesen de 40/45 grs.
No es coneix ben bé l’origen del joc de la pilota, ni tant sols si és més antic el RASPALL o a L’AIRE. El que si és cert que abans de jugar-se en trinquets ja es jugava al carrer. Sabent, tanmateix, que els trinquets del carrer Cavallers, Llíria, Alcoi, Xàtiva, Gandia, Tavernes, Olleria i d’altres en el segle passat ja eren vells. En èpoques remotes hom diu que hi havien trinquets a Madrid, Murcia i fins a Burgos.
I es diu que Felip El Formós va morir d’una pulmonia adquirida després d’una partida de pilota.
Hi ha certes anècdotes que amb gust vaig a contar. La primera a mi en va passar. En un partit de 30 tantos que me se n’anava seguit, puix el meu contrincant tenia 20 x 0 i val net, en l’ultima jugada enviava la pilota al palc, però a la meitat del trajecte xoca amb altra pilota que llança de braç altre jugador i al no arribar a corda, la pilota jugada, perd quinze. En eixe moment canvien les sorts i guanyí el partit.
En el trinquet de Pelayo altre desafiu a 60 tantos entre Morquero i Cervera contra Daras i Juanito. Per tindre Morquero tota la posta al seu favor deixà guanyar el primer joca Daras i seguint fiu 50 x 5 donant les traveses de 50. Reaccionà Daras, fent palés el seu seny i bravura, aconseguint guanyar 11 jocs seguits.
Podria esmentar multitud de jugades, partides i anècdotes, presenciades durant els meus seixanta anys de corregudes pels llocs de la pilota, d’una i altra modalitat. Dic de diverses modalitats perquè efectivament són moltes i diverses maneres les del joc valencià.
Al carrer sol jugar-se a corda o a ratlla; a llargues, traguen a bot, de bracet, banca o paret; a galotxa perxa esquerra, alt i bot. (Sovint es confon la galotxa i la perxa; puix mentre la primera es juga lliurement amb les dues mans, en la segona s’està obligat a jugar amb la mà esquerra.)
Al trinquet es juga també a “Llargues”, a “Curtes”, “al Dau”, “Al Rebot”, “Tocant escala”, “al Raspall”...
“Raspall o “Raspallot” ha estat la modalitat de pilota valenciana que al nostre poble s’ha jugat des de sempre. I encara que jo he jugat preferentment per dalt corda no dec oblidar a les famílies de jugadors de pilota que jo vaig trobar en arribar a Aielo a la meitat de la quarta dècada: els primers foren els germans “Batalla”, Joaquim, Batiste i Lluis; arribant el primer conegut com el “Gallinero” d’Aielo, a jugar i contricar amb les millors figures de l’època.
Els germans “Guitarró”: Lluis, Emili i Rafel. “Patxoli”, Pep l’ordinari, Engraci “Tabaquera”, Ramón “El Maquinero”, Salvoret de “Pau”, “Botero”, Josep i Miguel de “Coll” i altres.
Anys desprès destacaren altres homes com: Amadeo, Leandro, “Els lluentins”, “Barrera”, “Els Coll”, Josep, Miquel, Vicent i Juanito, “Els Porrons”, “Osuna”, “Els Punxa”, Pep, Miquel i Joan, Vila, Honori, Ventero, “El Zurdo”, “Els Bala”, Pep, Rafael, Paco, els germans “Onzebollos”, Rafel, Pep i Juanito, ”Sermo”, i el germà “Molina” que per la seua classe, seguretat i domini va arribar a no tindre rival al poble.
 |
Homenatge a Miguel Fenollar Vidal "Puntxa”, any 1995, al trinquet d’Aielo de Malferit
Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” d’Aielo de Malferit (Col•lecció Jose Ramón Juan Juan).
|
I per acabar vull pensar en aquell poema que deia:
“El jugador de pelota
tres cosas debe tener:
hablar poco, jugar mucho
y no dejar a deber.
Este es el juego real
que se juega a lo leal
Sin asombro y sin malicia
reine la paz y delicia.
Nadie ose el disputar
si es falta, quinze o juego,
pues la plaza dará luego
lo que tuviera que dar.
Partida empezada, terminada o perdida.
Juego empezado, concluido o pagado.”
Llibre de festes de Moros i Cristians d'Aielo de Malferit,
Any 1984
Félix Llopis Bella