Breus notes sobre l’escultor José Casanova Pinter i Aielo de Malferit.

Processó del Santíssim Crist de la Pobresa el dia 6 d’agost, dècada dels anys 60. Procedència: Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Pública M. “Degà Ortiz i Sanz” (Col•lecció Fina Pura Mompó Malchirant).

El text següent toca en part un episodi d'història espanyola que es recorda com el més fatídic del segle XX a la península. Per això, com d’aquestes coses s’ha parlat ja a altres publicacions, ometrem qualsevol al•lusió directa i tractarem l’etapa posterior.

Com es sabut, totes les imatges de l’església de sant Pere foren destruïdes, com queda patent al document conservat a l’Arxiu Històric Nacional  i el muntant total ascendia fins el mig milió de pessetes l’any 1940.

Després d’aquell desordre  monumental, el temple es va recompondre, en quant a sants   podem parlar, de moltes d’elles es coneixen els autors: Bartolomé Garcia Boluda, Antonio Royo Miralles, José Rabasa Pérez... Així mateix, sabíem des fa un temps a José Casanova Pinter, autor de la imatge de la Verge dels Dolors, coneguda per ser l’original desapareguda de l’escultor valencià Esteve Bonet (1741-1802) deixeble d’Ignacio Vergara. 

Copia de l’original de les andes per al Santíssim Crist de la Pobresa que es conserva en l’arxiu de la Catedral de València.

Fem més èmfasis amb Casanova Pinter, perquè, recentment, s’ha trobat al seu arxiu personal un dibuix preparatiu  per les andes del Santíssim Crist de la Pobresa. De l’escultor desconeguem les dades personals, tanmateix treballa en algunes peces abans i després de guerra, és més, la seva feina augmentaria a la dècada dels quaranta. Diguem açò, ja que es coneixen obres arreu del territori valencià i algunes a la província de Murcia. Fernando Goberna, a l’article citat abans, assegura que podria ser un oficial de l’escultor José Maria Ponsoda Bravo , qui restauraria la imatge de la Verge dels Desemparats de València. Llevat del que hem esmentat, es desconeix qualsevol altra dada personal.

Detall de la imatge principal on observem el gran detallisme i minuciositat de l’autor per mostrar als seus clients el que millor sabia fer. A la imatge principal anterior podrem entreveure, tènuement, el nom de la localitat al que anava dirigida la peça.

Pel que fa a la peça, si observem el dibuix de l’artista i a les fotografies conservades posteriorment dels anys quaranta i cinquanta, presenten diverses diferencies. L’esborrany és un model que l’autor presenta als comitents amb diferents motius decoratius. Per exemple, els àngels no els trobem a les andes finals, al igual que les orles de la part dreta del dibuix i si la de la banda esquerra. Segurament es faria per a que la gent escollirà el tipus que més agradarà. Tant els roleus i  les volutes que conformen la decoració central i cantoneres, i les làmpades son les conservades actualment, llevat d’alguna variació final. També significatiu és el monticle que observem a les fotos, sobre un pedestal elevat, mentre que a la proposta és menys elevat per a donar cabuda als àngels. Aquests últims van variar la disposició final de les andes, degut a la poca amplada dels carrers de la localitat, pel que l’amplària  es veuria reduïda considerablement. 

Fernando Castelló Domènech

llibre de festes de setmana santa 2015

 1- Documentació digitalitzada al PARES amb la signatura : AHN. FC-CAUSA GENERAL, 1380, Exp.2.

 2-Informació extreta de l’article realitzat per Fernando Goberna Ortiz al Llibre de Festes de 1998: “Riquezas que tuvo la Parroquia de Ayelo de Malferit”. 

 3-Agrair davant tot l’atenció del Canonge Arxiver de la Catedral de València, el senyor Vicent Pons Alòs, qui va adquirir el fons de l’escultor per a que no desapareguera.

4-Trobem al Catàleg de patrimoni realitzat a l’església de la localitat, l’imatger també realitzarà el Crist de la Pobresa.