(Les festes de Moros i Cristians fa 50 anys)
Us convidem a que gaudiu amb este resum de l’exposició feta a la biblioteca P.M Degà Ortiz i Sanz d’Aielo durant el mes de juliol de 2014.
Són imatges que ens apropen als primers anys de festes de Moros i Cristians a Aielo de Malferit; és un pretext per conèixer l’origen de la nostra festa i un desig de saber com eren els primers anys de les dames i comparsistes, protagonistes de les festes patronals junt a la comissió festera, autoritats locals i veïns d’Aielo.
La selecció de retrats s’ha fet gràcies a l’aportació personal de les festeres, de particulars i del fons fotogràfic de la Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”, arxiu fotogràfic que pretén arreplegar la història gràfica del nostre poble.
La selecció de retrats s’ha fet gràcies a l’aportació personal de les festeres, de particulars i del fons fotogràfic de la Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”, arxiu fotogràfic que pretén arreplegar la història gràfica del nostre poble.
1.- EL POBLE D’AIELO DE MALFERIT A L’ANY 1964
En aquell any era alcalde Rosendo Sanz Belda, el primer tinent d’Alcalde Emilio Castelló Silvestre, el segon Joaquin Juan Mompó i els regidors Salvador Castelló Bernabeu, Victor Reig Juan, Rafael Belda Ureña, Joaquin Barber Mira Rafael Mollá Mompó i Miguel Calabuig Garrido. Jutge de Pau Vicent Requena Malchirant i l’autoritat eclesiàstica Rvdo. Juan Sanchis Requena.
A les imatges que hem seleccionat podem vore els carrers de terra i les voreres fetes amb pedretes del riu, l’asfalt encara tardaria uns anys en arribar a Aielo.
Eren anys de penúries i era prioritat de la Corporació Municipal portar l’aigua a totes les fons (Eixample, Mig, l’aguelo...), de fet, es coneix a Rosendo Sanz com l’alcalde que va portar l’aigua al poble.
Les dones anaven a les fonts per omplir cànters i botijons i l’ajuntament buscava solucions per a que no es formaren aquelles llargues files que es formaven a la font de l’Eixample.
Els joves d’Aielo, ja no sols treballaven com a jornalers al camp, començaven a treballar com operaris en fàbriques tèxtils d’Ontinyent, Agullent, Albaida i Atzeneta... al lloc de treball els més afortunats es desplaçaven amb bicicleta i a peu la resta.
Les quadrilles de joves, organitzades en penys d’amics, es divertien en guateques, ballant amb parella o “agarrat” al so dels tocadiscs. En 1964, Encarnació Castelló Ferriol la Nassia va organitzar la rondalla RE-DO-LA.
Els carrers eren tranquils, pas de matxos i burros, i pocs cotxes... era lloc de jocs per als xiquets i de conversa entre veïns. Desprès de sopar se solia anar a prendre la fresca, asseguts al carrer amb cadires de boga i formant rogles es contaven històries o simplement succeïts quotidians. Hi havia poca llum al carrer, la qual cosa servia per observar les estrelles i els xiquets jugar a “la lluneta” i als “quatre cantons”. Alguns homes, en nits de xafogor, treien la sarià del matxo dipositant-la a la vorera i dormien als ras.
Algunes cases amb famílies de més “possibilitats econòmiques” tenien els primeres televisors del poble i els posaven a disposició de tots els veïns girant-lo cap al carrer, els veïns es portaven la cadira de casa i feien rotgle per vorer les corregudes de bous i festivals.
L’Eixample era trobada de quadrilles de joves que paraven als quiosc de Bigot i Marc per prendre algun quinto, una palometa o un xatet de vi. Passeigs per a tots ben mudats els diumenges després de missa... els xiquets jugaven a jocs tradicionals (flendit, tella, a xurro...), els fotògrafs professionals com Merino paraven per immortalitzar els moments familiars i festius.
Les mongetes de la Beneficència acollien a tota aquella persona que volia visitar-les. I les Escoles Nacionals estaven repletes d’alumnes i a la part central de l’edifici, la Biblioteca estava oberta els diumenges pel mati per gaudir de la lectura.
I el Patronat també era un edifici de referència, amb escola per a xiquets i xiquetes o el trinquet on es jugaven grans partides de pilota. I a les vesprades, no podia faltar la pel•lícula al cinema del Patronat.
Tots els dies venia el cotxe de línea o “cotxe roig”, que creuava l’Eixample fins la parada a casa del “Cartero”.
I sobre botigues, estaven les de verdura “Mora”, la botiga de l’Habanero on es podia comprar saladura, la tenda de l’Ocaso o la de teixits de Rosenso Sanz, la carnisseria del rullete, els forns de pa, l’ estanc... Tot junt formava el conjunt de comerços al voltant dels qulas girava la vida quotidiana.
ANECDOTARI FESTER 1964
Els Moros i Cristians començaren a Aielo a l’any 1962. Els festers recorden que gràcies, en part, al recolzament de l’alcalde Rosendo Sanz Belda.
La Comissió de Festes de l’any 1964 estava formada per:
President: Salvador Castelló Bernabeu
Vocals:
Joaquin Juan Mompo
Rafael Belda Ureña
Secretari: Ricardo Marti Calabuig
Representants de les Comparses:
Lucas Sanz Belda “ Serratells”
Bautista Boluda Benlliure “ Oleyanos”
Enrique Martinez Mompó “Barbàrabes”
Carlos Martinez D’Agostino “Mozàrabes”
Julián Juan Mompó “ Canibales”
Santiago Barber Colomer “ Garbellàrabes”
Esta Comissió de Festes va elegir a la Regina i Cort d’Honor, una dama per cada comparsa i quatre dames a càrrec de la Comissió de Fetes (ajuntament)
Lucinda Requena Barber (Reina de Festes 1964)
Teresa Martinez Pascual (comparsa Barbàrabes)
Maribel Juan Cháfer (comparsa Garbellàrabes)
Conxa Ferri Mateu (comparsa Mozàrabes)
Fina Belda Mompó (comparsa Oleyanos)
Elisa Llopis Barber (comparsa Serratells)
Mari Carmen Martinez Mercadal (comparsa Caníbals)
Adela Beneyto Barber
Maria Requena Martí
Trini Albero Vidal
Maria Boluda Barber
Sobre els festers, protagonistes totals durant uns dies, cal dir que a l’any 1964 al poble hi havia solament 6 comparses, dos cristianes Oleyanos i Serratells i quatre mores Caníbals, Garbellàrabes, Barbàrabes i Mozarabes
Oleyanos i Serratells van ser fundades pels treballadors del forn de vidre (Vidriera Ayelense) i la penya d’amics Amanecer Alegre. A l’hora de posar un nom van ser ocurrents i feren honor al que tenien a prop: Oleyanos, és el nom d’Aielo al revés i Serratells ve pel nom de la serra de la Serratella que vigila el poble.
Els Oleyanos o mariners (com són coneguts popularment) assajaven al carrer del Mig davant del lloc conegut com la vareta, la casa d’Emili Castelló, costera avall, perquè era més fàcil. La primera Entrada de Moros i Cristians va desfilar per allí.
Els mariners, primerament es vestien amb una gel•laba curta, canviant-la després pel vestit de mariner de color blau de seda lluenta més apropiat. La primera vestimenta marinera era d’un teixit comprat a la tenda de Rosendo Sanz, al carrer Major, que aleshores era l’alcalde.
La comparsa Caníbals la fundaren els treballadors de la fàbrica tèxtil de Rafael Haro d’Atzeneta d’Albaida.
La comparsa Barbàrabes tenia la seu al casino del Mestret (c/ del Mig), però anaven a vestir-se al Palau. El seu nom es deu a que la majoria dels fundadors de la comparsa eren productors de barbats. Són coneguts popularment com la comparsa dels rics.
Els fundadors de la comparsa Garbellàrabes, eren els membres de la penya Garbell.
A la comparsa Mozàrabes, se’ls coneixia popularment com la comparsa de la llimonà.
I sobre els actes festius i la festa en general, queda constància al llibre de festes. La portada va ser realitzada per Juan Malchirant. Completen el llibre una gran col•laboració literària i un destacat programa d’actes festius, una de les actuacions programades era l’actuació de la rondalla RE-DO-LA d’Aielo.
A l’any 1964 inauguraren un NOU CASTELL per a fer les ambaixades, construït per l’agullenti Joaquim Casanova.
La banda de música que solia acudir durant eixos anys era la d’Anna. Alguns músics s’allotjaven entre els veïns del poble, fins i tot hi havia cases on tenien dormint i menjant dos músics. Eixe any la Junta festera començaria a allotjar-los en les Escoles Velles on dormien damunt de matalassos.
Per costejar les despeses de la festa s’empraven recursos con la venda de loteria, el festival al cine del Patronat, l’aportació de l’ajuntament, els donatius particulars, la participació dels bars del poble o la venda de la vaqueta.
Els vestits de valenciana i complements per a les dames de festes foren llogats a la famosa casa Roperia Insa de València.
I com a diversió a banda també s’instal•lava a l’Eixample la FIRA per al gaudiment dels xiquets. A la fira venia la mare del “Barquero” que parava els barracons, just on on està actualment l’edifici de la policia. Portava una norià, dos barques, futbolins i un barracó, dormia fins i tot al barracó, i estava instal•lada allí al menys tres mesos a l’any.
I per als majors, a més del simple passeig amunt i avall, a l’Eixample hi també estaven els quioscos de Bigot, Marc i el Mestret on es podien beure les begudes més típiques. Els preus a l’any 1964 eren:
-el tercio al preu de 5’50 pts.
-els quintos 4 pts.
-la canya 2 pts.
-La palometa 1’50 pts
-i el xato de vi 1’50 ptas
En aquell any començaren les replantacions d’arbres i palmeres a l’Eixample donades gratuïtament per l’ajuntament d’Elx.
VIDEO: RETRATS DE FESTA 1964
Mª Jesús Juan Colomer
Biblioteca Degà Ortiz i Sanz d'Aielo de Malferit