FOTOTECA: Oficis

Juanito “Anguerino” o “El de les vaques”, els seus pares tenien un estanc al carrer Sant Llorenç, però Juanito era vaquer d’ocupació, any 1994. 

Així era conegut Juan Martí Sanchis, de 93 anys, que va ser enterrat ahir. Feia anys que no es dedicava a pasturar el ramat de vaques i tampoc el veiem acompanyat pel matxo sempre carregat d’herba per alimentar les vaques, en l’actualitat el veiem reposat a la porta falsa de la seua casa. 

Un bon dia!... a tots els que passaven per davant de la porta, sempre oberta. Tots els dies, un lent passeget fins l’Eixample, de vegades assegut en algun banc, al solet del seu poble, home poc xerrador però carregat de vivències. 

Retrat de l’arxiu de José Ramon Juan Juan. Fons Fotogràfic”Degà Ortiz i Sanz”.

Rafelet de Clara i el quadre de sant Antoni

El plafó ceràmic de sant Antoni que hui en dia es troba al carrer d'aielo que li dona el mateix nom, i on se li fa la festa, no és el mateix que hi havia abans. En temps de la Guerra Civil va ser destruït, com altres conjunts ceràmics que hi havien a Aielo i que, per desgràcia, ja no els podem contemplar.

Rafael Martínez Mira conegut com “Rafelet de Clara” va ser qui desprès de la guerra agafà el quadre del sant Antoni que tenia en sa casa i se’n va anar a València per a que li feren un plafó en ceràmica i reposar el destruït. Així ens ho conta el seu fill, Rafael  Martinez Sanz, en anar recopilant informació per fer la catalogació de ceràmica d’Aielo i que hui es pot veure al llibre Un patrimoni a descobrir: Ceràmica devocional, taulells ornamentals i paviment hidràulic d’Aielo de Malferit.

Aquest plafó es diferència d’altres iconografies que hem trobat a Aielo perquè el sant Antoni està dins d’una cova on hi ha una creu i un llibre obert. En ell al sant se’l  representa com un vell amb barba que porta la típica vestimenta dels monjos antonians, dels que se li considera fundador. Es acompanyat, com és habitual en la seua iconografia, del porquet i altres animals domèstics.

Pepa Sanz Martínez ens contà que la gent li tenia molta devoció. Abans, quant algun veí  tenia algun animal malalt, solien passar-lo per baix del sant per a ser curat i li duien una garrafa d’oli a sa mare per a que s’ encarregara de encendre-li el gresolet i que mai li faltara la llumeneta encesa al sant protector. Aquest costum ja no és practica tot i que la gent li segueix tenint molta estima.

Llibre de festes de sant Antoni 2010
Noelia Vidal Belda