" a fin de que vivan con más ilustración
los párvulos y más comodidad los enfermos".
 |
| Hospital Beneficència, encara habitat per les mongeteson acudien alumnes a rebre classes. Dècada 1950. |
De sempre es coneguda la caritat i preocupació pels pobres i malalts a Aielo. La Beneficència a Aielo va tindre com predecessor l’asil i refugi de sereno, establert al Fondo, va ser el primer refugi-asil que coneguem i es va fundar l’any 1837 gràcies al matrimoni d’Aielo, Juan Bautista Calabuig i Rita Castelló.
A l’any 1889 s’estableix a l’hospital un convent de germanes Franciscanes Terciàries de sant Francesc d’Assis.
Són molts els esdeveniments, persones involucrades en el funcionament, juntes de la beneficència, malats o asilats, els que conformen la història i perfilaren la trajectòria d’este primer asil, nosaltres no anem a parar-nos en esta primera època, directament passem al temps quan s’instal•laren les monges al novençà edifici, construït als afores del poble, actual Eixample, en quedar-se menut l’asil del Fondo.
Les monges es comprometeren a cuidar de pobres i ancians a la Beneficència i organitzar classes per a pàrvuls.
La construcció del nou edifici que anava a ser assistencial i educatiu, no va ser una tasca fàcil. Era un projecte ambiciós i per acabar de finançar-lo, l’ajuntament va haver de demanar ajuda monetària a alguns dels principals contribuents del poble i veïns residents en diferents poblacions. I així va ser com les obres es pogueren finalitzar l’any 1913, moment en el qual comença la història de l’edifici de l’Hospital Beneficència que tots coneixem i que continua en peu malgrat el temps passat.
Un dels grans benefactors de l’hospital va ser Batiste Aparici Belda. Batiste va contribuir generosament en tot moment, primer en la construcció de l’edifici i desprès aportant per al manteniment del convent i beneficència, fins i tot després de la guerra, l’Hospital-Beneficència va poder subsistir gràcies al seu patrocini i generositat. També Miguel Ferrándiz va contribuir amb la publicació de treballs i poesies, aportant els beneficis obtinguts de la venda de l’edició.
A més a més, la Beneficència subsistia gràcies a altres aportacions privades, donacions i almoines de molts habitants d’Aielo i també eren moltes les deixes fetes en testaments.
I arriba el dia...
“Terminadas las obras había que proceder a la bendición de la capilla, antes de su inauguración. El día 13 de enero fueron congregados a la puerta del nuevo hospital, tomando asiento en los bancos previamente colocados las autoridades e invitados y un gran número de vecinos. Se dio principio con la bendición de la campana, fabricada en Adzaneta, apadrinándola doña Clara Sancho Mompó y el señor alcalde; a continuación se bendijo la capilla, terminando estos actos a las cinco de la tarde.
A las ocho de la mañana siguiente la comitiva compuesta por el clero, la Junta de Beneficéncia, el Ayuntamiento y numerosos vecinos se dirigieron desde la parroquia a la capilla de la Beneficencia, donde se formó la procesión para trasladar al Santísimo Sacramento, bajo palio, hasta la nueva casa. La custodia era conducida por el señor cura de Adzaneta, don Juan Bautista Colomer Satorres, natural de la villa, al que seguía el Ayuntamiento, Junta, religiosas y asilados; y por imposibilidad de hacerlo a pie (y aquí viene un detalle conmovedor), los asilados Ramón Jorge Pérez y Bautista Aparici Mompó fueron traslados en el carro del molinero Rafael Soler.
La procesión fue por la plaza del Palacio, calles de la Iglesia, de Enmedio, Mayor, hasta el nuevo hospital. Las calles estaban adornadas con arcos de papel de colores. En la nueva Beneficencia se ofició a continuación una misa cantada acompañada de armónium, que se trajo de Onteniente.
Reunidos a continuación la Junta con la superiora, madre del Corazón de Jesús, se acordó la inauguración de las clases gratuitas para párvulos de tres a siete años para el 26 de enero siguiente. El mueblaje y demás material quedaron de parte de la Junta. Por último, aquel día hubo comida extra para todos los asilados...” (Acta Junta de la Beneficència 14-12-1913).
Ara just fa cent anys, i encarà es conserven molts records, són imatges que van esborronant-se en la ment fins quedar difuminades. Quantes vivències entre els murs d’este emblemàtic monument... Es recorden noms de monges com la hermana Luz, la hermana Carmen, la hermana Asunción, la hermana Herminia... es recorden alguns malaltets i persones amb alguna deficiència mental, “que no estaven bé”, que eren acollits a l’establiment i també com sovint algunes joves d’Aielo acudien a ajudar les monges a tindre cura d’ells perquè elles eren poques i no donaven a bast.
 |
| Any 1966. Pàrvuls de l'escola de l'hospital de la Beneficiència. Primera fila: Madre Consuelo, Juanito Cebrian, Juan Martinez coca, Eugenio, Paco Andres Penalba, Salvador Juan, Miguel Juan Sanz coll, Ramon locaes, Emili Barber Cebrian, Javier Egea Soler soria, Madre Herminia. 2on fila: ¿?,Reme Castelló Mateu tagano, Carmen Belda Ureña, portala, Tere Aparici, catarra, Amparo xirra, Ana reiet, Lourdes Morant Vidal, Juan Jose porro, ¿?, Juana Juan Colomer, Vicenta Mateu potate, Rafaela Martinez Nadal rana. 3er fila: Rosa Malchirant cairent, Xelo Vila Requena bota, Mª Carmen Albert, Mª Jose Palop Barber, Xelo Mira Barber marqueset, Tere bolqui, Dolores Penalba Sanz, Mª Carmen Albert Vicent, Mª Jesus Ferri. |
De les classes de pàrvuls, l’escola dels “cagons”, s’hi conserven un grapat de fotografies que demostren que poques són les persones d’Aielo que no anaren a estes classes. Les aules estaven situades a la part dreta de l’edifici i xiquets i xiquetes estaven separats. Molts xiquets i xiquetes passaren per les mans d’aquelles mongetes tan estimades, i en cert moments “temudes” perquè en qüestió de disciplina eren estrictes i si el xiquet o xiqueta se n’eixia de la norma sovint era castigat a passar el temps al corredor que hi havia fora de les classes. Així, corredor amunt i corredor avall passaven les hores.
 |
| 1-11-1956. Col.egia de la Beneficiència, una de les classes de pàrvuls de l'antiga Casa Beneficiència. Arxiu Valencià Diocesà, sig. 134 i lligat 23. |
Però malgrat este sistema disciplinari predominant a l’època, les monges demostraven un gran apreci per la menudalla i cada any, en acabar l’etapa de pàrvuls, el fet de l’escolarització dels xiquets que suposava deixar-los en altres mans educatives, suposava per a elles dies de tristor.
 |
| Any 1954. Grup de xiques assistents a les classes de costura, impartides per les monges de la Beneficència. 1er fila: Lola Cano, ¿?, Teresa Batalla, Amparo Bata, Paquita. 2on fila: Hermana Asunción, Pepica Tomaca, Marita Mora, Maria Petita, Amparin Fortuna, Vicentica, Molinera, Nieves Molinera, Pepica Porrona, Maruja D. Leonardo. 3er fila: ¿?, Maria Eliset, Julieta, Rafelita dona de Rana, Maria Carnero, Barrera. 4art fila: Teresita Poldeta, Maruja farmàcia, Isabelin Cebrian llumenera, Consuelo Sanz. |
Les classes de costura si que són gratament recordades perquè a més a més, moltes dones d’Aielo mostren a hores d’ara enorgullides les labors fetes baix l’atenta mirada de les mongetes i recorden el temps passat a l’ombra dels pins i la frescor del florit i ben cuidat pati.
Eren poques les remuneracions que les monges rebien per part de l’ajuntament, una font important d’ingrés eren les classes de labor o costura impartides a les joves. Estos ingressos servien per a pagar gran part de les despeses de la Beneficència i l’asil.
També subsistien gràcies a l’hort que tenien al convent. Molta gent recorda encara aquella bassa rodona que utilitzaven per a regar les hortalisses cultivades a l’horta, treballada pels asilats. Tota la hortalissa servia per alimentar als habitants de la casa Beneficència i abastia el rebost de la cuina.
 |
Any 1945. Grup de xiques aprenent a brodar en les monges de la Beneficència.
Asseguda davant la taula Amparin de Liset, Isabel Cigala, Carmensita Eleneta, Hermana Asunción, Amparin Colomer i Consuelo Sanz.
|
Però la Beneficència era un gran edifici que calia mantenir i el sostén que rebien per part de l’ajuntament no era suficient, així que regularment, i sovint, visitaven les heretats del terme, demanat i sol•licitant productes i menjar. Un burret les acompanyava i carregava els donatius. També era habitual trobar-les pels carrers d’Aielo demanat almoines per les cases. Tots els veïns donaven, de vegades sense quasi poder, el que tenien per casa, botifarres tretes després de la matança, fruita de temporada, quan replegaven les collites, ous del corral, tal volta alguna gallina... hortalisses de l’horta, oli... les mongetes carregaven a la sàrria del burret garrafes per omplir-les d’oli. Les monges recollien totes les donacions i segurament els sobrants els vendrien per aconseguir més diners i poder mantindre tant gran edifici.
Durant la guerra civil, la Beneficència va continuar funcionant, però esta vegada com a hospital militar, i sense les monges. Les monges hagueren d'abandonar el convent, encara que, segons records de Josefa Colomer, va quedar una mongeta, la hermana Carmen, que va tenir que abandonar el convent i residir en una casa del poble però totes els dies anava l’hospital.
Josefa Colomer, recorda també una anècdota sobre un soldat que mentres estava destinat a Aielo en temps de guerra, va escriure una carta als pares dient que estava al poble d’Aielo de Malferit. Els pares no van entendre que Malferit era part del nom del poble i a corre cuita, va vindre a buscar-lo per veure al seu fill pensant que estava greu i malferit.
Després de la guerra van tornar algunes de les monges i altres noves, i a banda de posar en ordre totes les destrosses que la guerra va ocasionar, van reiniciar les tasques sanitàries, educatives i culturals que desenvolupaven al municipi.
La destacada existència i activitat de l’edificació de la casa Beneficència, omplia d’alegria i animació l’Eixample.. que en aquells temps era el lloc que concentrava gent de passeig, les monges tenien molt de contacte amb la vida social de la població, hi ha qui les recorda quan, amb els seus catrets, anaven a l’església per escoltar la missa de huit i també són recordades les festes organitzades per honrar el seu patró sant Francesc: missa, sermó, novenes i teatrets a la capella de la Beneficència.
 |
| Les mongetes de la Beneficiència i un grup d'alumnes a pati de la Casa poc abans de ser tancat definitivament. Dècada de 1960-1970 |
També es recorda el gran betlem que muntaven per Nadal, de visita obligada junt al betlem de la parròquia i les celebracions del mes de Maria a la menuda capella situada a la part central a l ‘esquerra de l’edifici, on acudien tots els xiquets amb safates plenes de pètals de flors per a ofrenar a la Verge Maria. Algunes de les flors ofrenades eren silvestres i replegades pels xiquets per les rodalies del poble.
Va passar el temps i arribà el moment en que l’Hospital-Beneficència d’Aielo ja no acollia, per inexistents, a pobres, malats o vells desemparats, a la Beneficència, sols funcionava la guarderia. Va ser quan les Germanes Franciscanes, les poques que quedaven, foren traslladades a altres convents de l’ordre.
La guarderia va quedar atesa per l’ajuntament. Durant un temps els alumnes compartiren dependències amb els metges. Després i durant anys, l’Hospital és convertiria en un centre cultural que englobaria al Llar de Jubilats, Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz” i Aula de Cultura. A l’any 2007, la Biblioteca va abandonar l’Hospital i va ser traslladada a les noves instal•lacions ubicades a les Escoles Velles i la Beneficència va sofrir una nova remodelació. Actualment és seu dels Jubilats i Centre de Dia ”L’Aljar”.
_____________________________________________________________
*Per a saber tots els obstacles passats fins a la construcció de l’edifici que des de sempre presideix l’Eixample, us recomanem la lectura de l’excel•lent treball de Luis Mira i el d’Angeles Belda.
- Mira Borderia, Lluís. Arquitectura i assistència hospitalària al segle XIX. L’Hospital-Beneficència d’Aielo de Malferit, edi: Ajuntament d’Aielo de Malferit, Col. Biblioteca “Degà Ortiz”, núm. 3; 2003.
- Belda Soler, Mª Angeles. Aportación a la historia de Ayelo de Malferit. Edi: Mari Montaña, Valencia, 1982. Pag.72-77.
MªJesús Juan Colomer
Mariló Sanz Mora
Llibre de festes d'Aielo de Malferit, any 2013