No és un somni,
malgrat voler que ho siga.
Malauradament ja no estàs.
Però al nostre cor sempre estaràs.
i així va ser... te n’anares un dia clar i nét. |
Xelo era mestra, va ser regidora, membre de la junta de la Biblioteca, i voluntària treballadora durant les setmanes de la lectura. Quan se la necessitava...ella hi estava a punt, sempre a punt.
Més endavant eixirà en este bloc un treball inèdit que estava destinat a formar part d’un llibre de fotografies, Xelo va escriure la part dedicada al temps lliure. Però serà en altra ocasió, hui volem mostrar fotos seues, tal com era, natural, rient, parlant...junt als amics o la família...és una manera de mantenir-la viva.
Perquè Xelo, sobre tot era una persona de les que s’estima i mai s’oblida.
S’hi veu al vídeo que era una persona senzilla, agradable, col•laboradora, que sabia escoltar i comprendre a les persones i amics. Transmetia tranquil•litat i alegria. Quants bons ratos hem passat junts, Xelo!
Equip de redacció i amics.