Història del betlem vivent a Aielo de Malferit.

Celebrant les festes de Nadal i Reis acabem de deixar un any

i hem encetat altre diferent, el 2013.

A les cases encara està i estarà durant uns dies més el naixement,

perquè els Reis Mags encara estan per arribar.

És per això que no ens resistim a la temptació d’explicar un poc de tradició,

en este cas sobre el betlem vivent d’Aielo.

FESTES I TRADICCIONS:

Història del betlem vivent a Aielo de Malferit.

Josefa Colomer Sanchis de 92 anys, ens conta que fa molt de temps, entre la dècada de 1940 i meitat de la dècada 1950, es va decidir que Aielo tinguera un betlem particular, per què no? alguns pobles en tenien, i és que s’apropava Nadal i el dia del Reis, quan els Mags arriben al portal a donar-li al Jesuset uns presents: or, encens i mirra, tot directe des d’Orient.

Es va decidir i es va fer. Però el betlem d’Aielo havia de ser diferent, no amb figures de fang o cartró, d’eixos també se’n farien en cada casa, el que volien era fer-lo amb personatges de carn i os: una verge Maria, un sant Josep, un jesuset, uns pastorets...i un Melcior, un Gaspar i un Baltasar.

25-12-1952. Representació del betlem al sindicat. El jesuset és Lola Castelló, la Verge, Maruja Vidal. sant Josep, maria Sanz juan, l'àngel és Emilia Sancho Juan, els dimonis, Fina,"la mongera", Carmen Sanz i Pepiqueta, el guapo.

Així va ser com va començar. I va ser des de la parròquia, els catequistes, i l’ordre religiosa Obreras de la Cruz, estant al capdavant els rectors Rvd. Manuel Castelló Quilis i el germà, coneguts com els retors de Gata. Ells foren els que iniciaren esta bonica mampresa. Quan els rectors de Gata se n’anaren continuaria la tasca el Rvd. Juan Sanchis Requena que arribà a Aielo en 1950.

Però tota esta activitat estava envoltada per altres. A més del betlem vivent, també es feia una tómbola que durava tota la setmana. I segons Josefa era fructífera, s’ajuntava prou quantitat de coses per a rifar. Les persones de la parròquia s’encarregaven d’anar a demanar objectes per a la tómbola per les fàbriques i botigues del poble. Tots els diners que s’aconseguien eren destinats a continuar amb la construcció del Patronat.

També era costum que tots els xiquets del catecisme eixiren a cantar nadales pel poble, en  finalitzar la ronda pel poble que era tota una festa que feien tots vestits de pastorets amb panderetes cantant per tots els carrers, les catequistes els invitaven a menjar bamba amb xocolat, i en eixe moment, en aquells berenars, començaven els preparatius de la cavalcada dels Reis Mags...però axó es una altra història.

25-12-1952. Pati de la casa Abadia. Sant Josep és Maria Sanz Juan i la Verge Maria Vidal Sanz.

Els xiquets s’ho passaven d’allò més bé cantant o fent festa però el que en realitat constituïa l’esdeveniment principal era la participació en el teatre. La representació teatral del betlem es basava en un menut llibret de l’època i ens queda el dubte si seria una representació del betlem que el rector Vicente Sanz Egea va escriure a l’any 1883 per a representar a Aielo.

A la representació participava moltíssima gent, xiquets del catecisme, catequistes  i altres persones voluntàries aficionades al teatre, tots dirigits per l’aieloner i metge del poble també durant anys D. José Juan Requena. D. Jose, sempre conegut com “el metge” portava l’art de la música a les venes, a més a més inculcat pel pare que era l’organista del poble José Ramon Juan Cerdá.

Ens conta Josefa que era una representació espectacular fins i tot utilitzaven sofre per aconseguir l’efecte del foc quan apareixien en escena els dimoniets.

Començaren les representacions al Sindicat (teatre-cine al carrer Canonge Ortiz, més tard esta casa seria fusteria), desprès es traslladaria al cinema propietat de Mari Cruz, carrer Sants de la Pedra (després cine Adolfo) fins acabar al Patronat quan es va acabar la construcció del cinema.

1952. Els integrants del betlem estan acompanyats d'un cabets, que durant uns anys van haver a Aielo.

Josefa Colomer recorda que estes representacions van durar al voltant d’uns 7 o 8 anys, recorda els muntatges, recorda les visites a botigues i fàbriques i amb tot solta un sospir i murmura en veu baixa: “Quant que es treballava durant esta època de Nadal i Reis...quant!”

MªJesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora