Páginas

martes, 3 de abril de 2012

RECEPTES DEL MÓN


Alicia en un moment de la presentació de l'acte, al seu costat Pepi, que ens va  parlar de la cuina anglesa.

Presentació de l’activitat MENJARS AL MÓN, prèvia a la Setmana de la Lectura, que es va celebrar al saló de la Biblioteca Municipal d'Aielo de Malferit.
(Transcripció del text)

Dins de les activitats que fa la Biblioteca Pública Municipal Degà Ortiz i Sanz prèvies a la Setmana de la Lectura que aquest any 2012 serà del 20 al 27 d’abril, hui presentem aquest acte en el qual volem mostrar la diversitat cultural, llengües i cultura culinària d’algunes persones que viuen entre nosaltres. A Aielo hi ha més gent procedent d’arreu del món vivint que els representats en esta taula, hi ha més persones de diferents països convivint amb nosaltres, però només podem fer una xicoteta mostra.

Cadascuna de les persones ens explicarà una recepta del país que representen: Algèria, Romania, Anglaterra i França. I ho faran anomenant els ingredients en la seua llengua pròpia per a poder gaudir d’eixa musicalitat que té cada idioma. També ho explicaran en castellà o valencià, com millor sàpiguen. Mentrestant, tots podran veure unes fotos del procés d’elaboració del plat. 

Les receptes en paper estan a la disposició de tothom a l’entrada, amb la fotografia de cada menjar, els ingredients i la manera de fer-lo molt clarament descrita. I si s’esperen al final, podran fins i tot, tastar el plat preparat en esta taula que desprèn un olor especial...mescla d’ingredients i d’espècies de condimentar.

Els que es van esperar fins al final de la xerrada van poder degustar algunes de les receptes, com la Tarta Tatin, Mamaliga o Cuscús.

Comencem per Anglaterra.

El nostre poble té dins la seua cultura gastronòmica unes receptes pròpies tradicionals, així si parlem de plat de calent tenim la cassola de fesols i naps...si parlem de pastes tenim els pastissets de moniato, els carquinyols, les coques, ... tenim una gran varietat.

Doncs, la nostra representant de la cuina anglesa va a mostrar-nos un menjar dolç típic que té moltes similituds amb un plat nostre que mengem a les postres: el “Pa de Calatrava”. Pepi Mayordomo ens explicarà cóm és fa aquesta recepta.


"Bread and Butter pudding"
(Postre de pan y mantequilla)

Ingredientes para la base:

Unas rodajas de pan seco para cubrir una fuente
Mantequilla para untar
2 - 3 cucharadas de azucar
2 Huevos
600 ml de leche
Preparación:


Se untan las rodajas de pan por los dos lados y se cubre la base. 
Se bate el azucar con los huevos y la leche y se pone por encima del pan.
Se mete al horno unos 40 minutos a 160-170 ºC.
Se sirve con un poco de nata líquida o helado de vainilla.


Esta es la base del postre pero se le puede añadir:
- Pasas en remojo
- Canela
- Nuez moscada
- Incluso rodajas de manzana cortadas finas debajo del pan

Seguim amb un plat d'Argelia.
    
A Aielo tots coneixem el “putxero” com un plat que antigament es presentava a les taules en dia de festa: era el “putxero”del dia de Nadal ó el del dia del Cristo, encara que també era habitual menjar del diumenge quan es reunia la família sencera. 

Conviu amb nosaltres una família originària d’Alger, que ens explicarà un plat típic del seu país i del nord d’Africa que té molta similitud amb el nostre “putxero” valencià.  Els presente a Saida.

El Cuscús que havia cuinat Saida.

Cuscúc

Ingredientes:

200g de garbanzos puestos a remojo la noche anterior.
1/3 de una taza de aceite de oliva.
1 cebolla picada.
2 dientes de ajo.
1/2 Kg de zanahoria pelada en pedazos alargados.
1/2 de calabacín a trocitos.
1/2 de judias verdes.
1/2 cucharadita de pimienta y especias (Ras el Hanout)
2 cucharadas pequeñas de sal.
½ Kg de cuscús.
1 Kg de carne de cordero, ternera o pollo a trocitos.

Preparación:


En una olla a fuego lento moderado, sofreir la carne. Añadir la sal, la cebolla, los ajos y todas las especies; sofreir durante 5 minutos.


Llenar 3/4 partes de la olla  con agua y cuando hierva añadir los garbanzos.


- 1ª parte de la cocción al vapor de la semola del cucús:
Lavar el cuscús, escurrirlo y colocar en el recipiente especial al vapor (Cuscuter), añadir una cucharada de aceite y un poquito de sal, remover bien y mezclar. Cocerlo al vapor encima de la olla. Al cabo de 10 o 15 minutos retirar el cuscús.


- 2ª parte de la cocción al vapor de la semola de cuscús:
Colocamos el cuscús en un recipiente o vasija y añadimos un vaso de agua tibia. Removemos bien para que se beba toda el agua y queden bien sueltos los granitos de cuscús.


Añadimos a la olla la verdura (zanahorias, calabacín, judias) a trocitos y colocamos encima la cuscutera con el cuscús al vapor, removiendo de vez en cuando. Cuando la carne y la verdura esten cocidos, servir en una gran fuente el cuscús en el centro y alrededor todo lo que hemos cocido.


Saida explicant com fan el cuscús al seu pais, Argelia.


Ara presentarem un plat típic de la cuina romanesa.

Ja estem a prop de Pasqua. En esta època, a Aielo tenim un menjar típic, la “mona” ó el “pa socarracat”, que a més a més es pot menjar al llarg de tot l’any. Antigament a Aielo la “mona” es decorava amb peladelles. La nostra Biblioteca conserva un dietari de l’any 1.900 on s’anomena esta vella tradició que actualment s’ha perdut. Hui en dia decorem la “mona” amb un ou dur i quan se la mengem i estem junt a la colla d’amics, agafem l’ou i l’esclafem al front d’algun amic de la colla dient aquesta frase: “ Ací en pica, ací en cou, ací t’esclafe l’ou”. 

La tradició d’utilitzar l’ou en Pasqua, també la trobem molt arrelada a Romania. La representant d’aquest país i de la gastronomia romanesa és Florina Pop. Ella mateixa fa una introducció a la recepta romanesa:

“La mamaliga es una variante de la polenta italiana. Es uno de los alimentos más tradicionales de Rumania, que en la antigüedad era un alimento de las clases humildes. Hoy en día se encuentra también en el menú de muchos restaurantes modernos acompañando diversos platos de carne y salsas.

La cocción de la mamaliga se realizaba tradicionalmente en una olla de cobre que en Rumanía se conoce como "CEAON". La mamaliga se puede también servir sola como sustituto del pan, rellenarla o acompañarla de queso, crema agria o nata.

Antiguamente, después de darle forma con el "ceaon" o un plato, se cortaba en la mesa con un hilo. Esto se hacía para no estropear los cuchillos que entonces no era inoxidables como ahora".

Florina ens va fer Mamaliga, un plat típic romanés. 


Mamaliga cu branza/ Mamaliga con bacon

Ingrediente/Ingredientes:

* 500 gr. Faina de malai/porumb / 500 gramos de harina de maiz
* 2 l de apa  / 2 litros de agua
* 1 lingurita de sare / 1 cucharadita de sal
* 500 gr. Branza de oaie  /500 gramos de queso curado de oveja
* 300 gr. Slanina / 300 gramos de bacon

Cantitatile sunt aproximative pentru ca fiecare dupa gust poate pune mai multa sau mai putina slanina si branza/  Las cantidades son aproximativas porque cada uno puede poner al gusto más o menos cantidad de queso y bacon.


Cum se face? / Como se hace?:


1. Se pune la fiert apa cu sare iar cand incepe sa fiarba se toarna faina incetul cu incetul si se amesteca mereu pana se prinde compozitia de oala (aprox. 25-30 min.) . Apoi se ia de pe foc./  Se pone a hervir el agua con sal y cuando hierve se añade la harina en forma de lluvia removiendo todo el tiempo hasta que la masa  se pegue a la olla (aprox. 25-30 min.) . Después se retira del fuego.


2. Intr-o tava se pune slanina taiata cuburi la prajit. Cand au scazut se i-au de pe foc./ En un sartén se pone a freir el bacon cortado a cuadrados. Cuando se han encogido se quitan del fuego.

3. Intr-un vas se pune un strat de mamaliga, apoi jumerele si branza. Se repeta acest  lucru de mai multe ori./  En un plato se pone una capa de “mamaliga”, despues el queso y el bacon. Se repite esta operación varias veces.


4. Se serveste imediat cald./ Se sirve en seguida caliente.


Pofta buna! / ¡Que aproveche!

I per a finalitzar este passeig per les receptes del món, introduïm dos plats de la cuina francesa.

En temps passats totes les cases tenien un corral amb el seu galliner. També criaven molts conills. Com no hi havia neveres, els pollastres, els ous i els conills sempre estaven frescos i servien d’aliment habitual per a tota la família. També era un costum obligatori que estiguera present el vi  a taula.

A França utilitzen molt estos ingredients a la cuina familiar. A continuació escoltarem una recepta que els utilitza. Ens la presentarà Guy Fourcaud.

Guy, amb sentit del humor, ens donà la recepta del "Coq au vin"

Coq au vin 
(Pollo al vino)

Ingredientes (para 4 personas):

1 pollo troceado.
2 zanahorias cortadas a rodajas finas.
1 cebolla picada en pequeños trozos.
2 tomates pelados y troceados.
1 hoja de laurel y una ramita de “timonet”.
3 dientes de ajo.
Especias: pimienta negra, pimentón de “Espelet” y azafrán.
6 granos de enebro.
½ vaso de aceite.
Sal.
Una cucharadita de harina.
½ litro de vino.

Preparación:

En un recipeite colocar el pollo troceado, la sal, las especias, los ajos, el laurel, el timonet, las zanahorias cortadas, la cebolla y los tomates. Se mezcla todo y se añaden 2 cucharadas de aceite. Por último se añade el vino tinto y se deja macerar en la nevera desde la noche anterior.

Al día siguiente, se escurre el vino y se reserva; sofreimos el pollo y las verduras y a continuación le añadimos las cucharada de harina y lo doramos un poco y por último se añade el vino que hemos reservado.

Se puede cocinar en la olla exprés ¾ de hora o 1 hora y media a fuego lento.

I l’última recepta seré jo qui vos la mostre, és un dolç francés: “Tarte Tatin”. El nom és degut a una anècdota que li passà a una cuinera francesa anomenada madame Tatin. Un dia estava la cuinera fent un pastís de poma per a l’ama de la casa on treballava i quan ja el tenia a punt per a posar dins del forn per coure’l, va tindre la mala fortuna que se li va caure de les mans. Com va poder, amb una paleta, va arreplegar el pastis de la mateixa manera com havia caigut, és a dir cap per avall, amb la pasta per damunt i les pomes que en un principi la cobrien per davall. La cuinera no va intentar donar-li la volta i així com estava, cap per avall, va posar el pastís al forn sense saber què passaria. La sorpresa quan es va coure va ser comprovar que estava millor que l’altre pastís, la pasta estava més saborosa i les pomes més cuites. En honor a la cuinera l’ama de la casa va batejar el nou dolç creat amb el seu cognom.

Tarta "Tatin" feta per Guy. Estava tan bona que no va sobrar res.

Tarte Tatin

Ingredientes para la masa (masa quebrada o masa sablée)

250g de harina.
125g de matequilla.
1 pizca de sal.
2 yemas de huevo.

Ingredientes del relleno

4 manzanas golden.
3 ó 4 cucharadas de azúcar.
1 saquito de azúcar con vainilla o canela en polvo al gusto.
5 ó 6 pizcas de mantequilla.

Preparación para la masa:

En  un recipiente añadimos 2 yemas de huevo, la pizca de sal, el azúcar y batimos bien hasta que se ponga de color blanco. Añadimos la harina y mezclamos bien con las manos hasta que consigamos una pasta como la arena. A continuación ponemos la matequilla a pedacitos y amasamos bien. Hacemos una bola enrollándola con papel de aluminio y dejamos reposar en la nevera una media hora antes de utilizarla.

Preparación para el relleno:

Se trocean las manzanas peladas finamente y se colocan en un recipente para hornear, añadimos 3 ó 4 cucharadas de azúcar y 5 ó 6 pizcas de matequilla repartidas por toda la base de la manzana. A gusto espolvorear con canela o azúcar avainillado.

Cubrimos con la masa quebrada y realizamos un pequeño agujero en el centro.

Precalentamos el horno a 180º y horneamos unos 20 ó 25 minutos, hasta cuando veamos que la masa empieza a tener un color dorado.

No vull acabar sense parar-me en una anècdota d’Aielo al voltant d’un ingredient bàsic en tota alimentació, un ingredient que uneix totes les cultures i països del món: la farina. 

És una anècdota que es remunta quan antigament es ballaven les danses a la Plaça Palau. Maria Jesús Juan coneix la història recollida d’Elvira Juan, al seu llibre “Musica y tradición en Ayelo de Malferit” i ens la contarà, mentre Guy farà sonar l’acordió seguint els acords de la partitura tradicional que també està inclosa al llibre.

Mª Jesús contant la història d'una cançó popular d'Aielo, mentre Guy es prepara a l'acordió per a  interpretar la melodia segons la partitura  del llibre de Elvira Juan.

Esta cançó se solia cantar en dies de danses. La copla va sorgir, segons cona la història, d’una forma espontània, quan un home va haver d’amassar el pa mentre la dona complia amb el compromís de ballar les dances, i com no sabia amassar, se li quedà caldosa la pasta. Va anar a dir-li-ho a la dona a la plaça, i com estava ballant li ho va dir cantant. Ella sense deixar de ballar, li va cantar com ho havia de fer.

Cos de podadora
manegues d’astral 
això que tu saps
l’aigua li ha fet mal 
posa-li farina
i te s’endurirà, 
la ra la la ra la 
la la la la la


Alguns van tastar els plats amb bona gana.


Agraïm a Rocío i a Maria Jesús l’ajuda prestada i a totes les persones que han vingut aquesta vesprada la seua presència. Vos convidem a que s’apropeu a la taula i tasteu el que hem preparat. 

I bon profit a tots!

Alicia Martí Soler. Fotos i peus de fotos: Redacció del Blog.

4 comentarios:

  1. Este és un blog històric i crec que no s'hauria de contaminar amb articles que no aporten res del nostre passat o que no mostren aspectes actuals interessants per al futur.

    Etiquetar este article amb "El Rebost de Maruja" per a mi és una falta de respecte a la nostra gastronomia local i tradicional.

    No tinc res en contra amb la gastronomia típica dels nostres veïns immigrants, sols done la meua sincera i constructiva opinió.

    Esta entrada hauria de ser divulgada o publicada a foros o webs de l'administració local ja que ha segut un acte cultural que esta ha recolzat, però mai en un blog històric.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Soc Mª Jesús Juan, organitzadora d’esta activitat i membre del blog d’història i voldria donar-te una explicació. Este blog, a banda de ser un blog d’història també es un blog de tradicions i cultura aielonera, volem mostrar la manera de ser dels aieloneners, mitjançant la cuina, els cançons pròpies, llegendes i anècdotes. Per a aconseguir-ho utilitzen molts diferents mitjos: fotografies antigues, retalls de premsa i, lo mes important, els records dels nostres majors.
      Tot ajuda a conèixer i descriure la nostra manera de ser, dins d’esta línea, es va organitzar esta l’activitat a la biblioteca, es buscava la unió entre la nostra gastronomia i altres gastronomies que conviuen al poble, crec que es va aconseguir i per tant es una noticia ideal per al Rebost de Maruja, una entrada d’investigació gastronòmica entre cultures, cal ser mes flexibles.
      Per altra banda, som un grup de gent molt unida a la biblioteca, jo mateixa soc la bibliotecària, ens agrada des de este foro virtual deixar constància dels actes que allí es realitzen, son actes, moltes vegades relacionats amb l’historia local, o presentacions de llibres d’autors locals. Crec que tot va fent historia futura.
      Per a mi, es una molt bona idea la nova etiqueta així també poden assabentar-se d’activitats que poden passar inadvertides, i pense que caldria inaugurar més etiquetes, com per eixample una dedicada als objectes etnològics que s’utilitzaven a Aielo...

      Eliminar
  2. Amic Teuladí, de pardalet a pardalet he de dir-te que en esta ocasió no estic d'acord amb la teua "sincera i constructiva opinió". No crec que l'article "contamine" el blog, ni que li falte al respecte a ningú.

    I pense que este blog, encara que centrat en la nostra història, també deuria estar obert a la cultura, la gent i el paisatge del nostre poble en la actualitat. Aixó serà la història en el futur.

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies amiga Mª Jesús i amic Gafarronet per la vostra resposta.
    Però permitiu-me que no compartisca el vostre pareixer a l'hora de barrejar els treballs que ací es mostren.
    La gran majoria són molt interessants, altres interessants i una xicoteta part resulten poc o gens interessants perquè en ells no es mostra o es descobrix res.
    Mostrar en el blog alguna cosa que ja esta a la xarxia, de veritat, no resulta gens interessant.

    Al poble desde l'ajuntament s'organitzen altres activitats que poden ser més interessants per al futur i que des d'ací no es fa resó. Per això del meu pensament tant inflexible.

    Per a mi és una gran tasca la que ací s'esta fent, això no ho pose en dubte, tots no estan per sacrificar el seu temps lliure per mostrar als demés la saviesa del nostre passat.

    Noves etiquetes que mostren passat o present interessant per al futur com vos dic, sempre seran de profit. Per això vos anime per a que estudieu, recapaciteu i si cal que redireccioneu el fil conductor d'este blog per a què no perda la esència fundamental i la que molts de nosaltres demanem.

    Així que, ànim i a continuar deixant-nos bocabadats de tant en tant.

    ResponderEliminar