MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT (III)

Boda de Pepa la Fabriquera i Rafael Picuela.

ESTUDI FORMAL, LINGÜÍSTIC I FONÉTIC (Aproximació)

Este apartat resulta força complicat a causa, com ja s’ha dit, de les vacil·lacions de les persones consultades en la manera d’articular el malnom. Tanmateix, es pot fer un resum de les característiques més evidents i comunes que hem trobat. També especifiquem alguns dubtes de pronúncia que s’hi donen.

Aspectes fonètics

Els dubtes en la pronunciació fonètica han estat una de les tòniques generals més habituals en un gran nombre dels malnoms, a excepció d’aquells vocables que tenen una significació clara. Un mateix malnom, l’hem sentit de diverses maneres. A la fi, la família és qui ha assenyalat la manera més adient de pronunciar-lo. Ha estat el cas del malnom Pep de l’haca, hi ha qui diu Pèl o Peu. Ara ja saben la manera correcta. És un exemple entre altres.

Hem tingut dubtes en transcriure els malnoms que inclouen b i v. Pel betacisme, cada persona pronunciava d’una manera, com és el cas dels malnoms Vasilisa o Gabira. També en la utilització dels introductors, que de vegades són emprats i d’altres no. I, per acabar, cal dir que hem apreciat algun malnom dit en castellà o en valencià de manera indiferent. Per exemple:  Hombre del rifle o Home del rifle.

Així, en definitiva, els aspectes fonètics constitueixen la part on es troben més vacil·lacions. Depèn de la persona, i de vegades del moment, es pronuncia d’una forma o d’altra. Tanmateix podem generalitzar uns aspectes en concret:

La e atona inicial > en a ...Ancisam > encisam, anguerino > enguerina, amblanquinadora > emblanquinadora

Pèrdua de la d intervocàlica: ballaora , pesaor

Vulgarismes, com el cas del malnom Ternetari deformat del nom Trinitario.

Assimilacions, com per exemple: Lluent > Agullent

Dissimilacions  com és el cas del malnom Gecinta > de Jacinta o Peregrí > del nom propi Pelegrí, on trobem una dissimilació r>l.

Sermo i Maria la Fortuna.

Aspectes formals  

En l’anàlisi formal dels malnoms es troben, en molts casos, processos d’economia lingüística. Fonamentalment es fa l’afèresi i l’apòcope. 

L’afèresi, és la pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, àtons, en posició inicial de paraula. Per exemple, el malnom Mesina > és afèresi de Setmesina , o Mingo > per Domingo.

L’apòcope és la supressió d’una part del final d’un mot. Posem per exemple Nati > malnom apocopat del nom propi Natividad.

Altres aspectes formals són: 

Els introductors.

Els introductors són un element sovint utilitzat en els malnoms, bé siga de procedència adjectiva, bé siga referits a tots els elements d’una família o quan es refereixen a oficis, càrrecs...

En els malnoms d’Aielo hem trobat la utilització dels introductors el, la. Per exemple: La Beta, La Brila, la Cacaua, La Caldosa, La Cabota, El Solo, La Gadoia, La Gaia, La Mort, El Curioso, La de Millons,  L’Ermitana... L’article personal és propi del llenguatge col·loquial.

També trobem, en un percentatge alt dels malnoms, com introductors la de..., el de... remarcant el lligam familiar. Estan per exemple: El d’Amàlia, El d’Aurelieta, La del Carreró, La de Don Leonardo, De la Sènia...

Es troben també malnoms amb l’introductor el de la casa... I així està: Casa la Por, Casa Canyaes...

I algun malnom trobem amb l’introductor el ti, com per exemple: el ti Fèlix, el ti Bollet, el ti Pasqual de Cairent,  el ti Bobi...

Però no es podria traure el percentatge fidel de la utilització dels introductors perquè segons la persona, són utilitzats o no. Encara que sí en trobem alguns en què l'introductor no s’elimina mai,  posem per exemple el malnom El Solo.

La feminització

Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza. El canvi afecta tant al nucli com a l’introductor, si el té. Per exemple: La Rulla, La Surda, Torteta, La Xata, Vallaïna...

També estan els casos en què el malnom es manté en masculí i no varien, per exemple el malnom Genaro no varia a Genara. Este fet no és extensible al malnom Genaro d’altres poblacions, on sí es pot produir la femenització i dir-se Genara.

El Llanterner reparava llibrells i objectes de llauna. Foto: Memòries de poblet.

La masculinització 

Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina.  Generalment no es fa sovint però trobem per exemple: El Galliner

També hi ha casos que els quals el nom és femení i no varia, per exemple Mongera, en la seua forma masculina no és Monger.

Pluralització

Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment quan els malnoms s’apliquen a una família i passen a ser noms de casa, es pluralitzen seguint les normes gramaticals, Així s’utilitzen anomenant a un grup de gent, per exemple: Les Tomasetes, Les Sapes, Les Tramusseres, Les Tomaques, Les Gabrieles...

Derivacions per sufixació

Altra manifestació apreciable en els malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos. Els més corrents són els diminutius –et, -eta, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla. Però també es troben de menys habituals –ota, o els sufixos –ico, -ica d’influència potser murciana o aragonesa. Posem per exemple: Batistillo, Benitet, Dentoles, la Guapeta, Manuelico, Mestret, Pauet, Porqueretes,.....

Es podrien incloure en este apartat els sufixos que indiquen oficis : –aor, -er, -ero-era. Són molts els malnoms derivats d’oficis que trobem a Aielo, la qual cosa és un fet normal que encara continua produint-se. Posem per exemple: El Pesaor, El Carnisser...

Malnoms compostos

Formats per dos elements que poden ser de la mateixa o diferent categoria gramatical, com per exemple: Onze Bollos, Aigua Fresca, Blanco Ros, Coixo Calores, Fati Boleta, Felo Xufa, Guarda Àngel, Mig ull, Moreno Bufes, Panxa Ampla, Set Cadenes,  Xato Boto....

També en trobem compostos units per un nexe. Baix del Sant, Casa el Pic, Fill del Segle, Llarg de Cinto, Pel de Sac, Peu de l’haca, Roig de Juana, Rull de Mas, Ull de Pèsol...

Estes fórmules compostes de vegades s’expressen mitjançant una expressió més completa, i així la seqüència es fa més llarga. Posem per exemple: El de Fermin de Pina.

Influx foraster

Es troben al llistat una quantitat nombrosa de malnoms en castellà: Basurero, Boca de Rayo, Caminero, Corazón, Cubano, Garbancito, Habanero, Hermano, Hombre del Rifle, Indio, Morcilla, Veneno...

També se’n troben alguns que barregen valencià i castellà, la qual cosa denota la parla col·loquial d’on procedeixen. Per exemple: Bessó de Sierra, Blanco Cabeça, Mig Cuerno...

L'Esmolaor venia tisores i esmolava ganivets. Foto: Google Imàtges.

COM EREN CONEGUTS ELS VENEDORS FORASTERS

Este apartat pretén recordar els venedors ambulants que sovint anaven venent els seus productes pels pobles. Eren transeünts, nòmades que periòdicament acudien als poble per guanyar-se la vida. Alguna gent d’Aielo anava a altre pobles i altra gent dels pobles del voltant hi venien. Cadascú feia el que podia per guanyar-se el pa de cada dia.

També podem incloure els qui venien a apanyar coses. Ja poca gent recorda els seus crits anunciant el que reparaven o el que venien, sols la gent gran té guardada en la memòria esta part de la història. En l’actualitat, els venedors ambulants continuen mercadejant, però ara estan agrupats als mercats. No és el mateix.

-El ti  Roget de la Regalíssia, venia purets de regalèssia i alhora arreplegava pells de conill.

-El venedor d’arrop i talladetes.

-L’Allero: l’aller anava pels carrers venent alls tendres i dient: Ehhh¡ l’allero, qui vol alls tendres?.

-L’Esmolaor, que venia tisores i esmolava ganivets dient: “L’esmolaoor! esmole tijeras, cuchillos, que llevó la piedra esmoladora”.

-El Paraigüer, apanyava paraigües trencats.

-El Granerer: cridava: “el granereeeeer....” 

-El Calciner: anava pels carrers al crit de: “qui vol calç, xiques?”.

-El Somierer: el somierer, apanyava somiers i catres vells.

-El Xellero: era de Xella i venia al poble per a comprar oli.

-El Llanterner: apanyaven llibrells

-El ti López: venia xocolate de la marca López

-Els porquerisos: venien porcs per a la matança.

-El Pellero: anava pel carrer comprant pells de conill.

Mariló Sanz i Mª Jesús Juan