Páginas

jueves, 22 de septiembre de 2011

El Rebost de Maruja. Raïm en aiguardent





RAÏM EN AIGUARDENT

El raïm en aiguardent és una recepta tradicional i molt popular al nostre poble, una recepta que en moltes cases encara ve elaborant-se seguint la mateixa formula dels avantpassats. 

Antigament Aielo de Malferit contava amb una producció de vinya i fabricació d’aiguardents important, els nostres avantpassats aprofitaven tots els productes que els proporcionava la terra i enginyaren la manera de conservar-los el més temps possible i amb totes les propietats.

Tradicionalment este menjar es feia durant l’estiu amb el raïm que sovint tenien les famílies de collita pròpia.  Era conservat a la despensa i com un present, es treia a taula quan es rebia una visita.


Ingredients:
Xanglots de raïm de planta
Aiguardent
Un pot de vidre


Elaboració:
Talleu els peçonets del raïm
Renteu-lo i poseu els granets en el pot de vidre
Afegiu-li l’aiguardent fins cobrir-los.

I després d’unes setmanes... ja esta bo per a menjar.




Consells:

Encara que recomanem raïm de planta per fer esta recepta, actualment hi ha altres classes de raïm noves que no tenen pinyol i també es poden fer servir. Estes noves variants son: El moscatell italià sense pinyol i el rosetic. (Antigament també es feien panses de la classe de raïm de moscatell, deixant els granets de raïm a secar sobre canyís).

El truc per a fer un bon potet de raïm en aiguardent està en una bona selecció dels granets, que han de tenir una bona presencia i grandària, i han de ser sempre de color blanc perquè el raïm colorat no aprofita.

Quan es tinga el pot tapat aconsellem unes idees per a fer-lo més vistós i presentable per a ser guardat en la despensa i després traure’l a taula: s’agafa un retall de tela més gran que la tapa i se li dóna forma. Després es col·loca damunt i amb un cordonet es nuga envoltant la tapadora amb una llaçadeta. Es pot posar una paper apegat amb el nom del raïm i data de fabricació i si també, per què no, alguna dita popular.

Els granets de raïm es mantindran sempre blancs fins el dia que s’enceta el pot. A partir del moment en que es destapa, els granets comencen a adquirir color, però no li fa res al raïm, este no caduca encara que estiga encetat anys.

La gent d’abans solia prepara-ho per estes dates, per tindre’l apunt per a les festes de Nadal, ja que és un excel·lent complement a les pastes nadalenques i dona força per a suportar el fred.

BON PROFIT!!!

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz

14 comentarios:

  1. Preciosa recepta, jo recorde la despensa de la meua iaia plena de potets que duraven fins al dia del Crist de l’any següent. Quantes celebracions acompanyades d’este tradicional raïm!!!!.

    ResponderEliminar
  2. ¡che que bó! Jo m´enrecorde de m´auela Milagro que sempre tenía un pot plé sobre la cómoda, i de vegades m´en donava a tastar un, tan sols un perque a les hores jo era menuda,¡quins records!. Pero jo hara vaig a ferne un pot també per a conservar les tradicions. Moltes gracies per la idea. Desde Cullera una abrasada per Mª Jesus i Mariló, per replegar estes receptes antigues, i salutacions a tots. Vos segueixc molt. Maria.

    ResponderEliminar
  3. M'apunte al clamor popular que en altres ocasions ha demanat una cata dels vostres productes. La mateixa biblioteca podria ser un bon lloc. Si digueu dia i hora, alli estaré sense falta.
    I bon profit a tots¡¡

    ResponderEliminar
  4. Que bo!!, tinc que preguntar-li a la mare si t’anotada la recepta, ella fa potes per a tots quan el meu cossí li porta un caixó raïm de collita pròpia, te plantat un bancal a la Cria Vella que es l’enveja del veïnat. I al igual que Maruja adorna els potets amb retalls de tales i menuts mantellets que nuga al pot en cordonets fets per ella mateixa, normalment son trossos de llana que li han sobrat de les seues labors de calça.

    ResponderEliminar
  5. dons quantes setmanes han d'estar amb l'aguardent?magradaria ferne ja que tinc raim de planta.

    ResponderEliminar
  6. El meu consell és: quan mes temps tingues el raïm en aiguardent millor estarà, així, que si eres d’eixes persones que no tenen paciència, i vols tastar-los enseguida sense esperar dos o tres setmanetes...

    T’aconselle que prepares potets de diferents tamanys, el potet mes menut pots encetar-lo en una setmaneta, els altres potets guardar-los un poquet mes!!!.....i bon profit!!

    ResponderEliminar
  7. moltes gracies,ja el dire si m'agradat.

    ResponderEliminar
  8. el raim buenisim!!!dons per al meu gust un poquet fort.ara de bo esta mol bo.gracies

    ResponderEliminar
  9. Molts gracies a tu, eixa era la broma!!... la meu mare Maruja el donava a tastar a alguna persona que la visitava i aquella al fer carasses (per culpa de l’aiguardent) era motiu de broma i conversa durant un bon ratet.

    ResponderEliminar
  10. En estos dies que estan fent-se tants pebrassos segur que la ti Maruja, si estiguera amb nosaltres, ja ens havera preparat uns quants seguint les antigues receptes del seu rebost.

    Encara estem a temps, Mariló i MªJesús. Jo mateix, este dissabte m'en vaig a fer-ne.

    ResponderEliminar
  11. Tranquil Gafarronet, els pebrassos estan cuinant-se.

    ResponderEliminar
  12. Per a estes Festes de Nadal ens podrieu dir la recepta de la coca d'ametla, carabassat i anouetes, deu ser prou cara per els ingredients que porta però la voldria fer. La vaig provar l'any passat al Carrascar i sols de pensar en ella s'em fa la boca aigua.

    ResponderEliminar
  13. Perquè els comentaris de Gafarronet si que apareixen en l'apartat d'últims comentaris i el meu no.
    Senyor administrador espere que Gafarronet no tinga més favoritisme que jo.

    ResponderEliminar
  14. Contestant a Teuladí hem de dir que, degut a que està activada la moderació de comentaris, estos només apareixen quan són autoritzats per l'administrador del blog. En este cas el primer comentari de Teuladí s'ha publicat amb un dia de retràs perquè ahir vam actualitzar el blog poques hores abans de que es fera l'esmentat comentari.

    Des d'ací vos animem a que seguiu participant aportant les vostres opinions, en la seguritat de que seràn publicades sempre que no siguen ofensives.

    ResponderEliminar