Páginas

domingo, 17 de abril de 2011

Aielo de Malferit. Imatges de vida









Divendres 15 d'Abril, a l'edifici de la biblioteca s'ha presentat l'últim llibre de la col·lecció Biblioteca Degà Ortiz i Sanz, "Aielo de Malferit. Imatges de vida". Esta presentació estava emmarcada en els actes i activitats realitzats amb motiu de la 32ª Setmana de la Lectura i ha comptat amb una nombrosa participació de públic, fins al punt d'omplir la totalitat del recinte que s'ha mostrat xicotet per a albergar a tots els interessats en el llibre, tal i com s'aprecia en les fotos que acompanyem.

Podem dir que este llibre és una obra col·lectiva per partida doble. Per una banda estan els autors, que són un grup molt conegut en este blog perquè tots formen part de l'equip de redacció d'Història d'Aielo de Malferit, i per altra, estan els protagonistes, que no són altres que tots els aieloners que apareixen en este recull de fotos, units pel vincle natural i social d'haver nascut o viscut a Aielo de Malferit i haver contribuït amb les seues vides i afanys a fer el poble que ara som.


Els autors en un moment de la presentació del llibre . D'esquerra a dreta: Mª Jesús Juan, Rafa Morant, Noelia Vidal i Mariló Sanz.


"Aielo de Malferit. Imatges de vida" és una selecció de 605 fotografies de les més de 3000 que, ara mateix, formen l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz i Sanz. Un fons documental que es va crear en la dècada de 1980 amb la intenció de preservar la memòria gràfica del nostre poble i que, poc a poc, ha anat creixent amb les aportacions de molts aieloners que han prestat les seues velles fotos per a ser digitalitzades i arxivades per a la posteritat.


Les fotos triades volen mostrar el passat d'Aielo i les persones que el van habitar. En veure-les constatem l'evolució en la vida i també l'evolució en el temps que ens fa advertir les diferències i els canvis en transcórrer els anys. La selecció abasta un període comprés des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1970 i, donada esta antiguitat, totes són en blanc i negre, encara que trobem algunes que estan acolorides a mà seguint una moda popular en els retrats de principis del s. XX.



La presentació va contar amb una nombrosa participació de públic.

El títol del llibre no és gratuït quan ens parla d'imatges de vida. En totes les fotos apareixen persones que ens mostren un moment fugaç de la seua existència captat per la càmera i congelat en el temps; un instant de vida irrepetible que ja no solament perdurarà en la fràgil i oblidadissa memòria dels protagonistes, sinó que romandrà fixat en una fotografia, testimoni gràfic, mut i fidel d'eixe instant que ja no tornarà. I és així com nosaltres, en obrir este llibre i passejar la nostra mirada curiosa per les seues pàgines, ens convertim en espectadors privilegiats de tantes vides passades com les que es mostren en estes velles fotografies: imatges de vida, de les vides nostres i dels nostres avantpassats. 

I com si fóra una vida, així està estructurat el llibre. Al llarg dels 10 capítols que el conformen assistim a les successives etapes de l'existència: des de la il·lusió de la mare esperant el fill que porta en les entranyes fins al final del camí que arriba per a tots amb la mort, passant pel naixement, l'escola, la innocència de ser xiquet, el primer pas cap a l'edat adulta, la responsabilitat de complir anys i les arrugues que dóna l'experiència.

"Aielo de Malferit. Imatges de vida" no és tan sols una recopilació de fotografies, sinó que compta amb uns textos de Mariló Sanz que, com bé diu ella al pròleg, "... són utilitzats per ajudar a entendre la imatge que estem veient i l'etapa de la vida que mostra, alhora que pretén transportar-vos al passat en recordar aspectes i curiositats ja oblidades per molta gent.". A més d'estos textos que contextualitzen les fotografies de cada capítol, també estan els peus de fotos que expliquen les imatges o identifiquen, quan se sap, els personatges. Tasca esta més complicada quan més antiga és la foto i que en alguns casos no s'ha pogut fer perquè els mateixos propietaris desconeixien esta informació.

Després de llegir els textos i contemplar este recull de velles i entranyables fotografies, no podem fugir d'un dolç, i alhora trist, sentiment de malenconia en veure tants aieloners que ens han precedit en l'escenari de vida que és el nostre poble, vertader protagonista d'este llibre

Calabuig

5 comentarios:

  1. Molt bonico. Este llibre de fotos no deuria de faltar en cap casa d'Aielo.
    Enhorabona als autors pel treball fet, es nota que hi ha moltes hores invertides.
    No em canse de mirar les fotos i tot el que conta el text que acompanya és interessant, molts són records que en ocasions he escoltat en casa i està molt bé el fet de recopil.lar-los per a que no s'obliden.

    I a vore quan podem vore el video del jas! jos! penjat en este blog,que després de sentir parlar d'ell tinc unes ganes...

    ResponderEliminar
  2. Tengo que comunicaros que la rondalla Re-do-la existía anteriormente a la guerra civil, y la Nassia tocaba en esta rondalla.
    Lo que no se es quien la fundo, quienes eran los músicos y que fue de los instrumentos.

    ResponderEliminar
  3. La rondalla RE-DO-LA es va crear com diu al llibre “Aielo de Malferit. Imatges de Vida” l’any 1963 i no abans com assegura el comentari anterior. Si va existir alguna agrupació semblant tindria altre nom, però no RE-DO-LA, de la qual va ser fundadora Pepita Castelló, la Nàsia.

    L’afició musical a Aielo ha existit des de sempre i és cert que persones com el ti Porra, gran amant de la música, tocaven d’oïda instruments musicals en els anys d’abans de guerra. Segurament ell, junt a altres, farien colla i s’ajuntarien per amenitzar festes amb la seua música, però la Nàsia, segons la pròpia família, no formava part de cap grup de música en aquells anys d’abans de guerra, encara que si demostrava les seues inquietuds artístiques i ganes d’ensenyar els seus coneixements musicals.
    Des de finals de la dècada de 1940 i abans de crear la rondalla, la Nàsia, formava part d'una colla per fer festa i serenates que solien tocar al quartell de la guàrdia civil,junt al ti Ñac, (l’home de Conxa la Palatxa), Joaquin el ti Pigat, que vivia al carrer sant Antoni i Joaquin Silvestre.

    ResponderEliminar
  4. Ja he tingut ocasio de llegir el llibre i me han agradat molt les fotos antigues que ara estan a la vista de tots i antes soles les podien vorer es que les tenien en sa casa. Pero tinc una critica que fer perque pense que es de mol mal gust les fotos del enterro de la dona de la pagina 287. Segurament hauran demanat permis per publicarles,pero si fora ma mare jo no la habera donat.Ademes estan fetes de amagat i en mala calitat com si no sa haguera atrevit el fotografo a ferles a la vista de tots. La meua opinio es que sobren.

    Per lo demes el llibre ma agrada moltisim. Felicitacions a Maria Jesus i compañia.

    ResponderEliminar
  5. Doncs jo crec que no sobra res, al contrari m'he quedat en ganes de més.Jo vaig cedir moltes fotos i sols hi han dos al llibre, suponc que molts estaran al mateix cas.
    De tota manera vos done l'enhorabona pel resultat i vos anime a que continueu mostran-mos fotos en un altre llibre.

    Crec que feu un bon equip.
    Enhorabona i endavant.

    ResponderEliminar