La Cova d'Ases

per Agustí Ribera (1)

Per intervenció de diverses persones vinculadas a Aielo de Malferit (2), ens vam assabentar de la troballa d'una punta de llança ibérica a la denominada Cova d'Ases, prop de la població d'Aielo de Malferit però ja en terme d'Albaida.

Interessats en documentar aquesta troballa, sobretot al pensar que podria procedir d'una necròpolis ibèrica, de les que tenim, a hores d'ara, una gran desconeixença en tota la Vall d'Albaida, vam poder visitar el lloc en diverses ocasions acompanyats del propietari actual de la coya i terrenys, en Joaquim Vicent (3) qui, a més a més, va ser qui va trobar la susdita peça.

El lloc

La Cova d'Ases es troba a uns 3 Qm. al llevant del nucli urbà d'Aielo de Malferit (a uns 4,5 al NW d'Albaida, terme al qual pertany). Les seues coordenadas geogràfiques són: 3º, 07', 52"/ 38 º, 52', 30", alçant-se a uns 300 mts. s. n. m. (4).

El terreny és de tap o albarís miocé, amb escassa coberta quaternària, cosa que otorga a totes les terres circumdants el típic aspecto "blanc" -sobretot a ple sol- que ha donat nom a la nostra comarca. La cova s'obri en un bell emplaçament prominent, dominant sobretot les terres septentrionals, amb bancals ben conreats davallant cap al Riu d'Ontinyent, riu que fa els seus circumlòquis a poc menys d'un Qm. tramuntanar.

Una breu replana de terra, amb un secular garrofer vora el ribàs, dona accés a la cavitat. Sense entrar en massa detalls -per a d'això s'adjunta el plànol-, es pot dir, en primer lloc, que és una cova totalment artificial, excavada per la mà de l'home.

L'obertura presenta restes de murets d'obra a ambdós costats, pel que en algun moment estaría proveída de porta. La galeria principal és prou regular, penetrant en direcció a llevant aprox. uns 10 m., mantenint una amplària d'uns 2,5 m. i una altura de poc més de 2 m. La bòveda está reforçada per tres arcs rebaixats d'obra vella, recentment represtinada. A banda de sengles bancs correguts adossats a les parets, al tram final hi ha restes d'un pessebre de vora 4 m. de llarg, que a banda de ser cosa normal, vé a propòsit per a justificar el nom de la cova. Aquesta galeria major acaba fent un recolze cap al sud, lloc on per mig d'una obertura quadrada practicada al seu trespol, comunica amb l'exterior.

Cap a mitjan galeria se n'obri una altra menor i més irregular que penetra cap al NE. aprox. uns 7 m., al fons de la qual també hi ha un respirall, ximeneia o pou, que comunica a l'exterior pel sostre. Aquesta galeria secundària tenia, pel que es veu, algunes breus perllongacions ara tapiadas. Concretament, una "lacena", només entrar a mà dreta, i un forn, a l'esquerra, les restes del qual encara son visibles des de l'exterior, tot i estar afonat. El panorama es completaría amb un aljub, ara desaparegut, que segons indicacions, es trobava a uns 50 m. al NE. de la cova.

La Troballa

En Joaquim Vicent va trobar la llança llaurant al bancal immediat al ponent, però segons ell, la peça provenía d'unes terres que ell va traure de l'interior de la cova i va escampar pel bancal. Nosaltres vam prospectar detingudament el bancal i tots els altres bancals més immediats, sense poder trobar el menor indici amb que poder conectar la troballa. Tan sols baix del garrofer, al marge, vam trobar la part amovible d'un molinet de mà dels típics de l'Edat del Bronze (?) -que bé podria aprofitar-se en altres époques més tardanes-.

Al nostre entendre, és molt probable que la punta de llança provinguera efectivarnent de dins la cova. De fet, a una altra cova de la Vall, també artificial i en mig les terres de conreu: la Cova del Poblet de L'Olleria, es van trobar també algunos restes ibèriques, segons sembla fa ara uns 40 anys (5).

Vol dir tot açò que aquestes coves daten d'época ibèrica? Sense rebutjar del tot aquesta hipòtesi, ja que els ibers tenían perfecta capacitat per a realitzar i usar d'aquesta mena de coves, nosaltres creguem que no. Més aviat ens inclinem a creure que aquestes coves-hàbitat o coves-refugi, daten d'época medieval. El fet de que apareguen alguns materials aillats de cultures anteriors, com és el cas, es deurà a que serien traslladats pels camperols quan els apareixerien en alguna roturació o transformació de bancals, si és que els trobaven d'alguna utilitat, o com a simple curiositat. Així doncs, i segons creguem nosaltres, el lloc o jaciment d'on realment provendrá aquesta peça deuria ser destroçat fa ja molts anys, tot i que no estaria molt lluny de la Cova d'Ases.

La Peça

Vist que no hem pogut trobar el contexte d'on provendría la peça, passem ara a descriure-la i a fer algunes consideracions. Es tracta d'una punta de llança de ferro, amb la fulla llarga i amb destacat nervi central: Té un tub per a enmanegament de forma lleugerament troncocònica, on s'ajustava el canastró de fusta. Mesures: Llarg total: 218 mm. Ample fulla: 28 mm. Diàmetre tub: 21 mm. Gros fulla: 3 mm. Gros nervi: 7 mm. Llarg tub: 75 mm. Es conserva prou regular, a pesar d'estar molt oxidada.

L'ús i significació d'aquest objecte estan ben clars, com a arma per a llançar. Es completaría amb un llarg mànec o canastrò de fusta, segurament de més d'1,5 m. de llarg. Formava, per tant, part significativa de l'armament d'un guerrer ibéric. Peçes semblants, pertanyents a la cultura ibérica, se'n coneixen de molts jaciments, tant de necrópolis com de poblats. A la Bastida de les Alcuses, per exemple, es va trobar alguna d'aquest tipus de llança, que encara conservava les restes carbonitzades del mànec de fusta (6).

Tanmateix, a la Vall d'Albaida i que sapigam nosaltres, fins ara solament han aparegut puntes de llança ibériques al jaciment senyer de la Cova Alta d'Albaida, d'on procedeixen també altres armes ibériques com una falcata o les restes d'un escut (7), tot conservat al Servei d'Investigació Prehistòrica, de València.

A pesar d'ignorar el jaciment d'on provendría exactament la peça i d'haver fet abans algunes consideracions al respecte, cal dir, altre cop, que deuria tractar-se d'un jaciment a l'aire lliure, que es trobaria proper a la Cova d'Ases. Cosa semblant es podria aplicar, creguem nosaltres, per al cas de la Cova del Poblet, de l'Olleria, suposant que s'hi trobaren realment materials d'época ibèrica, cosa de la que tenim seriosos dubtes.

Diferent és el cas d'altres coves, també citades com a coves-refugi d'época ibèrica a la Vall d'Albaida, ja que, en contrast amb les anteriors, són coves naturals, ubicades en zona de serra.

Es tracta de la Cova de la Fos (Aielo de Malferit-Ontinyent), la Cova de la Gorra (Bocairent) i la Cova de la Sima (Salem) (8), a les que caldria afegir el Badall del Pinyonet (Beniatjar) (9). Dissortadament tenim molt poques dades sobre els materials a d'elles trobats però, almenys pel que fa a les dues primeres, podem assegurar nosaltres que els materials ibèrics deurien ser extremadament minsos. Tanmateix, recentment hem pogut veure -molt per damunt-, alguns materials, concretament cerámiques caliciformes de ver interés, procedents d'una cova de la zona de Salem (10), que deuria ser una veritable cova santuari ibèrica. En qualsevol cas, ens sembla, res de tot això té massa a veure amb la Cova d'Ases, que avui tractem.

El nom i les contalles

Deixant ja de banda l'objecte arqueológic, no voliem deixar de fer esment tant de la curiositat d'aquest topónim com d'alguna contarella al voltant de la cova.

Ens sembla ressenyable la certa vigoria del topónim Cova d'Ases (alerta!: No Cova dels Ases), -que hem comprovat en la gent de mitjana edat, i més en sabent que l'ús d'aquesta paraula está, per ací, totalment bandejat i substituït pel castellá "burro". La seua antigüitat deu ser considerable, a pesar que, llevat del mapa militar de l'any 1953 citat, on figura com a Cueva de Ases, no l'hem pogut documentar anteriorment (11).

També al·ludirem, per fi, a una sèrie de contalles que, per diverses fonts i de forma un tant inconcreta, hem sentit sobre l'us de la cova en temps reculats, per un tal "Don Camilo", probablement un cacic o bandoler albaidi (?), que feia de les seues en aquest punt. Hem sentit que aquest personatge controlava als ramaders de la zona, i el mercat de la carn (?), o que ací a la Cova d'Ases cel·lebrava reunions amb altres adeptes, proclius o atemorits, i que tenien que veure amb questions de sang i àdhuc o amb morts violentes... Seria bo que algú, amb un cert mètode, ho arreplegara, -independentment de la llum clara que de segur algun historiador podria donar-, amb tots els matissos que solament la gent major sap. Saber que és part de la nostra cultura popular i que cada día s'esvaeix, com el fum, per sempre més.

Agustí Ribera. Publicat en el Llibre de Festes de l'any 1992.

NOTES:

(1) Del Servei Arqueológic d'Ontinyent.

(2) Hem d'agrair l'interés i ajut d`Enric Ferrero, MªJesús Juan, Azucena Agudo, així com d'Antoni Bolea i Antoni Conca, col·laboradors habituals del Servei Arqueològic d'Ontinyent.

(3) Agraim especialment a en Joaquim Vicent totes les facilítats rebudes, tant com la donació de la peça a aquest Servei Arqueològic.

(4) S. G. E., Cartografía Militar. Fulla 794-U (Ollería), escala 1:25.000. Ed, 1953.

(5) DONAT ZOPO, J. (1966). Catálogo Espeleológico de la Prov. de Valencia. Memorias del Instituto Geológico y Minero, LXVII, pág. 111. Madrid.

(6) FLETCHER, D.; PLA, E.; ALCACER, J. (1969): La Bastida de les Alcuses-II. T. V. - SIP, núm. 25. P.p. 187 i ss. València.

(7) LLOBREGAT, E. A. (1972): Contestania Ibèrica. Pp. 27-28, I. E. A., Alacant.

(8) GIL-MASCARELL, M. (1975): Sobre las cuevas ibéricas del País Valenciano. PLAv-Saguntum, 11. Pp. 294 i ss.València.

(9) GOMEZ SERRANO, N. P. (1.935): Anales del Centro de Cultura Valenciana, VIII, p. 187. València.

(10) Es trobaven a la Col·lecció den Vicent Todo, de Rugat.

(11) Tampoc hem insistit massa; Agraïm a Vicent Terol, d'Albaida, els seus esforços per a cumplir el nostre requeriment i l'haver-nos tramés la seua informació respecte a la no documentació, fins el moment, del topònim en época medieval, segun les seues recerques toponímiques a l'Arxiu d'Albaida i altres.