Mante ... i tú de qui eres?. Els malnoms d'Aielo de Malferit.

.

L’any 2005, dins la col·lecció de la Biblioteca Dega Ortiz i Sanz es va presentar el llibre "Malnoms d'Aielo de Malferit. Mante .... i tu de qui eres", de Mariló Sanz i Mª Jesús Juan, que recopila els malnoms més antics del poble.

En la majoria de poblacions menudes com és Aielo de Malferit, tothom es coneix. Este fet era més patent antigament, quan el nombre d’habitants era menor i la totalitat de les persones que hi convivien eren nascudes al poble. Tots els aieloners treballaven i vivien colze a colze, junts dia a dia, i els qui no, que residien fora, venien sovint en estiu a passar temporades llargues amb les seues famílies.

De tots és sabuda la “curiositat general” dels habitants d’un poble per conèixer a tot el que hi viu. De la gent que habita una localitat se sap tot perquè són familiars, amics o veïns i si hi ha algú de qui no se sap res, no hi ha cap inconvenient a preguntar-ho. Quin xiquet o jove d’Aielo no ha escoltat alguna vegada allò de: mante...i tu de qui eres? Esta frase típica que es remunta a molts anys enrere, amb la qual es pretén escodrinyar el llinatge de l’interrogat, suposa sempre el començament d’un grapat de preguntes que acabaran descobrint els malnoms no sols del pares, sinó de tots els avantpassats més recents. Seguirà la conversa recordant unes anècdotes o succeïts sobre la família del preguntat que corroboraran que s’ha encertat en el llinatge. I per últim s’acabarà fent un examen exhaustiu de com s’assembla el preguntat amb la persona en qüestió.

Entre la gent de més edat, els malnoms suposen la manera més ràpida de saber qui és un individu, actualment encara s’utilitzen per tal de designar a qualsevol o per a dirigir-se a algú. Quan es pregunta a una persona major sobre qui és la família que porta un malnom, de vegades, es curiós escoltar en l’explicació malnom rere malnom, sense estar presents en cap moment ni els noms propis ni els cognoms filials de cap de les persones esmentades.

Esta tradició tan nostra i tan arrelada a la vida dels pobles, també portava a batejar llocs, carrers, paratges del nostre municipi...Passava abans i continua en l’actualitat. Sovint es creen renoms a places o carrers, que en ocasions acaben per substituir el nom original. La gent jove també utilitza malnoms entre ells, de vegades deixen de costat els heretats procedents de la família i en creen d’altres seguint un codi personal entre amics. Siga com siga, este apartat no és l’objectiu en este llibre, nosaltres ens referim en tot moment als malnoms antics, els que es coneixen des de ja fa anys, els transmesos de pares a fills i que corren el perill de desaparèixer. Concretament parlem dels malnoms utilitzats pels aieloners des de finals del segle XlX fins a mitjan segle XX.

Amb tot, este llibre vol recuperar part de la nostra història local i que no s’oblide. Potser és pretensiós voler que este llistat quede com a patrimoni popular lingüístic del nostre poble. Primer perquè som conscients que falten molts malnoms, ja que no és fàcil fer-ne un llistat complet. Així com també és difícil abordar de manera rigorosa l’aspecte fonètic o lingüístic perquè hi ha vacil·lacions en la pronúncia d’alguns malnoms utilitzats. Malgrat les dificultats, es feia necessària la recopilació perquè encara que, cada família d’Aielo porte un o dos malnoms, no hi havia cap registre fet i publicat. Era una tasca pendent i urgent, abans no fóra massa tard.

Perquè els malnoms dels pobles porten imprès un univers cultural que ens parla del món obrer, cultural o religiós i ens mostren informació i detalls dels veïns i són per als pobles i per a la comarca un símbol d’identificació col·lectiva. A més a més, el seu estudi hauria de ser el punt de partida del vertader coneixement de la llengua que s’ha de fer a partir de la parla real, de la llengua en estat pur i col·loquial.

La recopilació està basada fonamentalment en la transmissió oral fruit d’una tasca exhaustiva preguntant a les famílies el perquè de cadascun dels malnoms i les anècdotes al seu voltant, buscant el testimoni oral de les persones d’Aielo de més edat que pogueren haver conegut els portadors inicials dels malnoms heretats i així poder ampliar la informació.

També hem regirat els arxius i hem trobat malnoms en escriptures i en actes municipals, constatant així, l’existència d’alguns d’ells en el segle XIX. Quan el malnom era degut al nom propi d’algun familiar, hem pogut saber la data antiga des de la quan s’utilitzava, buscant a l’arxiu parroquial, municipal o al jutjat. També hem rebuscat i analitzat articles d’informació sobre el poble per tal de destriar els malnoms d’Aielo i descobrir-ne de nous.

Hi ha recollits al voltant de 700 i al llibre es troben ordenats alfabèticament.. Uns són individuals, d’altres familiars; alguns molt antics del segle XIX i principis del segle XX, d’altres relativament més recents, que es remunten a la postguerra. En tot cas, hem posat de límit els anys 1960,1970 i els recopilats d’estos anys els hem guardat al calaix, tal volta per fer en un futur una segona recopilació.

Extracte del llibre MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT. Mante...i tu de qui eres? de Mariló Sanz Mora i Mª Jesús Juan Colomer Col·lecció Biblioteca Degà Ortiz i Sanz nº 4, abril 2005 Edita: Ajuntament Aielo de Malferit

A la foto es veu d'esquerra a dreta Casimir Romero que va fer la presentació del llibre, Marilo Sanz i Mª Jesús Juan, les autores i Miquel Sarrió, aleshores regidor de cultura. L'acte tinguè lloc dissabte 23 d'abril a l'antiga Aula de Cultura (Hospital Beneficencia) dins dels actes de la XXVI Setmana de la lectura (18 a 23 d'abril de 2005) que duia per lema "Crònica d'una escola".

.