EL REBOST DE MARUJA: LES FAVES

...

Maruja Colomer

Ja esta ací la primavera adornada de colors, flors i aromes. Nosaltres li donem la benvinguda parlant d’un aliment que dóna el temps, un que és molt cultivat i agraït a les nostres hortes: LA FAVA.

Trobem favars plantats en molts bancalets de l’horta Nova i Vella, que estan regats per les antigues sèquies d’Aielo però també en trobem plantats al secà.

I en parlar dels favars ens ve al cap una imatge típica d’abans: la del llaurador quan torna carregat després de collir-ne. Actualment són pocs els vells llauradors que podem veure caminar quan tornen de l’horta amb el cabasset al coll ple de faves. I ho fan lentament, siga pel cansament del treball fet o per la càrrega dels anys que porten damunt. Fan unes passades i paren, reprenen el camí i tornen a parar, de sobte apareix un transeünt que exclama en admirar les faves tan bones que porta al cabàs. El vell, enorgullit li dóna faves. I és que n’ha collit tantes... que en arribar a casa en té també per a repartir entre familiars, amics i coneguts. I escrivim en present perquè esta imatge sortosament es pot veure a Aielo, eixa estampa nosaltres, encara no l’hem perduda.

La fava es planta per Tots Sants, en minva. El llaurador abans ha preparat el terreny fent un clot, aixada en mà, i després va deixant caure dins 4 o 5 faves. A dos pams de distancia, altra vegada un clot i les faves corresponents. I així fins fer una fila o solc.

La llavor procedeix de la collita anterior quan es va fer una tria escollint-ne d’entre les faves més grans per enrastra-les passant-los un fil. Després les posaren a la pallissa penjant-les deixant-les assecar fins la pròxima temporada. Solien guardar-se en un taleconet o coixinera i així es podien menjar durant tot l’any posant-les a remull i bullint-les amb un poc d’ herba- sana. Diu la gent que es bullien perquè per a certes receptes tenien massa farina.

De la fava conten un muntó de creences i dites:

Segons se sap per herència popular, quan es pelen faves, igual que passa amb la carxofa, les mans es fan negres, el remei més efectiu és fregar-se amb llima.

Diuen que la fava sempre té el gra al revés dins la baina i en els anys bixests o de traspàs, este gra canvia de posició i mira cap amunt.

També coneguem alguna exclamació com “el tio fava” o “que fava eres”.

La gent amant de remeis i prevencions curatives diuen que la fava fa “la sang grossa”.

I també popularment es diu: “aixó són faves contades” quan un conte esta més que clar, "traure favetes de l’olla”, quan una xiqueta ja és boniqueta per a festejar o es gasta l’expressió en castellà “en todas las partes se cuecen habas” en referir-se que de tot passa per tot arreu.

És un aliment molt flatós per la qual cosa es recomana no menjar faves per la nit per a no passar una vetllada un tant sorollosa i potser “olorosa”.

A Aielo un dels plats més típics és la cassola al forn, que té moltes variants però tal volta en esta època de l’any la més habitual siga la cassola amb faves i carxofes. Per a tots aquells que no la coneixen o no estan molt posats en arts culinaris, ací va la recepta:

Ingredients: Arròs

Carxofes trossejades

Faves pelades

Alls tendres

Costelletes de corder

Botifarres d’Aielo

Primer cal sofregir les costelletes, les carxofes, les faves i els alls tendres. Tot junt, ben fregit, es posa a la cassola de fang on ja està la mesura d’arròs, es mescla afegint un poc de safrà, l’aigua (doble de caldo que d’arròs) i les botifarres. Al final es tasta per comprovar el puntet de sal.

Antigament les dones d’Aielo portaven les cassoles als forns de poble. Molts recordem el forn del Raval i al ti Ximo al capdavant junt a la seua dona, sempre atents i a la mira per a que no es cremaren aquelles saboroses cassoletes.

I este record d’anar pel carrer amb la cassola a les mans porta a aquell que passava no poques vegades quan anaven els xiquets a arreplegar-les i de manera involuntària per distracció o per esverar-se, la cassola anava a parar a terra. La cassola de fang quedava feta trossos, l’arròs escampat, les faves per un costat, les costelletes per altre...i segur que molts d’estos xiquets, espantats i plorosos per saber el càstig que els esperava, rebrien el batecul corresponent per part de la mare que es quedava sense dinar que posar a taula.

La fava a Aielo també es guisada d’altres maneres.

- arròs caldós amb faves i carxofes.

- paella negra amb faves i carxofes.

- faves bullides amb herba- sana.

- faves al tombet que es fan sofregint-les amb ceba, cansalada de porc i alls tendres.

- faves sacsades, amb ceba i oli, i en un recipient preferentment de fang i suficientment alt per poder anar sacsejant-les mentre es couen amb un poc d’aigua.

- truita de faves i carxofes.

- truita de casaquetes que són les faves tendretes.

Qui no ha menjat mai faves d’alguna d’estes maneres?

La fava ha sigut un aliment de temporada “Per Santa Creu, faves per tot arreu”, fins l’arribada dels congeladors. La modernitat ha fet que hui en dia les tinguem a punt i les podem assaborir tot l’any.

Maruja Colomer, que dóna nom a esta secció per haver-nos transmès tots els seus records, quan arribava esta temporada sempre deia el refrany popular “LA FAVA, LA FIGA, LA FOT” quan anava entre plantes i flors amb un grapat de faves tendres, menjant-ne sense parar.

Mariló Sanz i Mª Jesús Juan