Páginas

lunes, 13 de diciembre de 2010

Fototeca. Un dia de platja







Esta fotografia fou feta per Tere Vicent en la platja de Gandia l'estiu de l'any 1963. Tenia 16 anys i una càmera acabada de comprar, tot un luxe en l'Aielo d'aquells anys. Hem parlat amb Tere i ens ha contat la història d'esta foto.

"Els meus pares tenien un bar, el Bar 99, i a mi em tocava treballar tots els caps de setmana i festius perquè el bar sempre estava de gom a gom. Jo odiava eixa faena, però m'aguantava i treballava de valent. Com a compensació, una vegada a l'any eixíem d'excursió, generalment a la platja, i esta foto esta feta en Gandia un any que anàrem amb la "furgona" del ti Félix.



El ti Félix llogava la seua "furgona" de 10 places i feia de xofer. Dins del preu del viatge incloïa un entoldat, que ell mateix muntava en la platja a l'estil dels moros. En la foto està a la dreta, amb samarreta blanca i espardenyes de careta i talonet, tot atrafegat mentre baixa de la baca del cotxe els ferros per al toldo i unes cadires plegables.



El xicón altot de l'esquerra és el meu home, Enrique, que en aquells temps era el meu nóvio. Estava molt impressionat perquè era la primera vegada que veia el mar de prop.

Ma mare està badallant, segurament el viatge li s'havia fet massa llarg; als peus té una nevera amb gel on portàvem el menjar i la beguda.

La meua germaneta es veu d'esquenes amb el seu flotador i el banyadoret que ja portava posat de casa.

Mon pare està llevant-se les sabates i ja s'ha remangat els pantalons. Com es pot comprovar en la foto, a ell li agradava anar molt mudat quan eixíem de casa.




"M'agüela" Teresa, amb la cistelleta i el seu davantal que solament se'l llevava per a dormir, més pareix que vaja al mercat que no a la platja. Vivia amb nosaltres i ma mare no volia deixar-la a soles, aixina que venia amb poques ganes. Sembla cansada pel viatge i mira estranyada l'espectacle del banyistes.



En la foto es veu darrere un xalet, i més a la dreta l'estructura d'un altre en construcció i un "600". Encara estava tot per urbanitzar i no hi havien edificis alts ni passeig marítim, de manera que l'arena de la platja arribava fins a la mateixa carretera.... Com ha canviat tot, Senyor!"



Ja han transcorregut 47 anys, i gràcies a aquella xiqueta que estrenava càmera ara podem contemplar un instant del nostre passat. La foto és representativa de tota una època, la del "desarrollismo" dels anys 60, quan un nou estil de vida anava arraconant la vella societat de la post-guerra. En la mirada de la ti Teresa, nascuda en el segle XIX, podem albirar el desconcert que açò va suposar per a alguns.

Calabuig


1 comentario:

  1. CALABUIG PREMIO NOVEL DE LITERATURA LOCAL,MOLA COMO TE ENRROLLAS PARECE UNA PELICULA Y SOLO ES UNA FOTO ,PODRIAS TRIUNFAR COMO NARRADOR DE DOCUMENTALES . ANIMO,Y SIGUE DELEITANDONOS

    ResponderEliminar